Trilingüisme a Catalunya

Per si no se n'han adonat, que crec que sí, allò de l'educació trilingüe que queda reflectit en el famós pacte entre el Partit Popular i Ciutadans és un subterfugi per matar el català.

Potser la idea original era de Ciutadans, un partit nascut per liquidar la immersió, però, que jo sàpiga, els únics territoris on es va aplicar van ser el País Valencià i les Illes, quan tots dos estaven governats pel PP.

Què va passar? El que passa sempre des de la llei general d'educació: que no podia anar ni sobre rodes. I per què? Perquè no hi ha ni cinc de calaix. També hi va haver una gran mobilització social, però ja saben que al PP això sempre l'ha preocupat ben poc.

Això el PP de les Illes i del País Valencià no ho sabien? I tant que ho sabia. Però tant els feia, perquè l'objectiu no era que els nostres escolars aprenguessin bé l'anglès –això requeriria, a més, un programa global que superaria l'escola mateixa– sinó trinxar les varietats de la llengua pròpia als seus territoris.

Ciutadans i el Partit Popular es van posar instantàniament d'acord a matar la immersió en català i a defensar la unitat d'Espanya. En canvi, van deixar en un pla més discret foteses com la corrupció i les diputacions.

Molt bé. Suposem, que és molt suposar, que al darrere de la proposta hi ha, ara sí, un interès modernitzador per donar més importància a l'anglès. I a l'espanyol, és clar. Amb l'espanyol, cap problema. Però, i amb l'anglès? D'on trauran tot el professorat? Perquè no es tracta de xampurrejar My taylor is rich, sinó de pronunciar l'idioma amb una perícia igual a la del català. O a la de l'espanyol. I els quartos per pagar l'ocurrència, on són?

Ara, la qüestió no és aquesta. Potser sí que hi ha molts catalans que creuen que els nostres infants han d'aprendre català, anglès i espanyol (per aquest ordre). Però, si és així, qui ho ha de decidir i qui ha d'arbitrar la manera de fer-ho és el Parlament de Catalunya, no l'aliança de dos partits que, a més, són gairebé residuals al nostre país.