Divendres, més

No hi ha més cera que la crema. I la que crema és rància. I agra. Ahir Mariano Rajoy no va aconseguir els 176 diputats que necessita per ser investit president del govern espanyol. Lloats siguin els déus! Sorprenentment, el líder del PP s'ha decidit a treballar... i debades! Divendres ho tornarà a intentar. I tornarà a fracassar. Allò que Rajoy no ha estat capaç d'aconseguir en mesos no ho resoldrà ara en dos dies. Dissabte, doncs, hi haurà més espera. Avançant cap a l'any en funcions. No deu ser tan greu, perquè els denominats “poders fàctics” no s'inquieten. La Unió Europea no sembla gaire escaldada encara amb Espanya, els mercats financers no castiguen la prima de risc espanyola i la gran empresa i la gran banca autòctones ni tan sols es graten la coïssor, i van fent. Tranquil·lament, doncs, el sistema polític espanyol s'encamina a les terceres i nadalenques eleccions. Els únics que semblen alertats, irònicament inquiets, són els editorials dels grans diaris internacionals. Però tampoc no passa res, perquè qui se'ls mira? L'anomalia espanyola pren encara més volada. Hi hauria algun sistema per entrar en la normalitat occidental? Òbviament, les terceres eleccions, no. Espanya deixaria d'estar “en funcions”, sempre que pretengui mantenir-se viva, si el PSOE se l'embeinés i s'abstingués en la investidura de Mariano Rajoy o si Pedro Sánchez recuperés la iniciativa i estigués disposat a convèncer la tropa de Podemos i la insurgència catalana. Divendres, més. I a l'octubre, més encara. Uf!