Joan Vall Clara

Joan Vall Clara
El voraviu

Què faràs amb en Saül?

Res. El periodista té dret al treball i a guanyar-se la vida amb dignitat

4

Josep Maria Espinàs

Josep Maria Espinàs
Tal dia com avui del 1980

Gespa

He llegit al diari que a partir del mes de febrer els barcelonins tindrem permís per a trepitjar la gespa. Els indrets autoritzats seran uns sectors del parc de la Ciutadella, del de la Guineueta i del...

0

Carles Sabaté Pastor

Carles Sabaté Pastor
Lletra petita

Senyals

La qüestió de l’accés a l’habitatge i el lloguer esdevé ja central. A Barcelona amb el lloguer de temporada i el preu, però també a la Seu d’Urgell, l’Ebre, Salt o el Baix Penedès, amb variables...

3

Lluis Simon

Lluis Simon
Diari de redacció

Félix Sanz Roldán

Per guanyar guerres s’han de perdre batalles diu l’excap del CNI parlant de l’atemptat terrorista a Barcelona. Qui tingui orelles, que hi senti.

2

Jordi Grau

Jordi Grau
Mirades

Morts, sexe, droga i música clàssica

Què passaria si en plena actuació d’una gran orquestra barcelonina a la sala simfònica del Palau de la Música Catalana la lluerna modernista esclatés en mil bocins i el cos d’un home quedés penjant...

0

Gemma Busquets Ros

Gemma Busquets Ros

“La Cecília de les flors”

No m’imagino el cel de la Cecília sense flors, murmuri d’aigües i cant de rossinyols. Manllevo la frase de l’obituari emocional - com només ho pot fer un germà- que el sacerdot claretià Joan...

0

Jordi Panyella

Jordi Panyella
El factor humà

L’intrús es diu Tito

La ciutat de Barcelona té una llarga tradició lligada al nom singular de Tito, diminutiu en llengua castellana d’Albert. Quan la radio encara no era en colors, el gran Jordi Estadella es va inventar...

1

Pere Pons

Pere Pons

Llibertat truncada

Acaba de publicar-se un llibre tan necessari com imprescindible. No és novel·la, tampoc assaig, ni ficció, ni poemari, però al mateix temps té una mica de tots aquests gèneres i cometrien un greu...

1

Sara Muñoz Navarro

Sara Muñoz Navarro
Raça humana

Entre el rebuig i la compassió

Sovint, al metro, és inevitable fer aterrar l’orella en converses alienes, sobretot si el soporífer viatge va de punta a punta de la línia i si els companys de vagó criden com si estiguessin separats...

1