tribunals
Conseqüències del 9-n
JxSí retreu al TC voluntat de censura
Els membres de la mesa presenten l'escrit sol·licitat pel Constitucional
Acusen el tribunal de crear “inseguretat jurídica” perquè obliga a tutelar el contingut del debat parlamentari
Estudien portar el cas a Estrasburg
Els membres de la mesa de Junts pel Sí han decidit, per defensar “les institucions catalanes i la llibertat d'expressió”, lliurar l'informe que el Tribunal Constitucional els va reclamar després que el ple del Parlament aprovés el 27 de juliol les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent. I ho han fet per demanar, sobretot, explicacions als magistrats davant la “inseguretat jurídica” i “incertesa” que els crea que el TC els obligui, segons consideren els tres diputats , a fer “una tutela prèvia” del debat parlamentari.
“Una comissió d'estudi no pot tenir límits”, assenyalava ahir el vicepresident primer de la mesa, Lluís Corominas, que conjuntament amb les secretàries Anna Simó i Ramona Barrufet han elaborat tres informes idèntics que faran arribar avui mateix al Constitucional i on ja avancen que estudien portar el cas al Tribunal Internacional de Drets Humans perquè consideren que es vulneren els drets de llibertat d'expressió i de participació.
“Demanem un aclariment; no pot ser que al Parlament no es pugui debatre”, lamentava el vicepresident de la mesa després d'explicar que fins ara la feina dels membres de la mesa es limitava a controlar que els tràmits parlamentaris compleixen el reglament de la cambra catalana. “Mai hem entrat en el contingut”, hi afegeix.
Entre altres arguments jurídics, el triple informe també alerta de la incongruència i els danys que suposa que el Constitucional pugui aplicar sancions, fins i tot penals, sobre la base d'una reforma exprés que la majoria absoluta del PP va aprovar per lectura única i sense consens ni debat. Reforma que, d'altra banda, està recorreguda pels governs català i basc i pendent de sentència. “Si el TC tira endavant el cas sense haver resolt el recurs també crea inseguretat jurídica”, aprofundeix Corominas.
Finalment, aquests tres diputats també inclouen en l'escrit una cronologia dels fets que van portar a la celebració del ple del 27 de juliol i on es demostra que la mesa “va complir fil per randa” el reglament i “va garantir els drets i deures dels diputats”. També recorden que el debat i l'aprovació de les conclusions de la comissió d'estudi es va produir amb el ple constituït i que aquest és “l'òrgan suprem”, i no pas els membres de la mesa, que pot aturar o impedir l'activitat a l'hemicicle.
Forcadell i la via penal
A partir d'ara i un cop rebuts els informes de tots els membres de la mesa, incloent-hi el de la presidenta Carme Forcadell, que té fins al 15 de setembre per lliurar-lo, els magistrats dels Constitucional poden dictar sentència i imposar sancions si consideren que s'ha incomplert la seva ordre del 19 de juliol “d'impedir o paralitzar” qualsevol iniciativa relacionada amb el procés constituent. Entre les penes que pot aplicar hi ha la de sancionar i/o acordar la suspensió de les funcions de les autoritats assenyalades en l'incompliment.
Forcadell també apel·larà al Constitucional i lliurarà el seu propi informe, ja que a la diputada se li podria obrir un procediment per via penal. Però els diputats també han volgut deixar clar en el seu escrit al Constitucional que avalen i donen suport a l'actuació de la presidenta del Parlament durant la sessió plenària del 27 de juliol. “Nosaltres hauríem fet el mateix”, va apuntar la secretària de la mesa, Anna Simó, que també va fer una defensa de la separació de poders que, en el cas que ens ocupa, considera la diputada, no existeix. Simó hi afegia que l'informe també incorpora l'escrit de recusació a dos membres del TC –entre ells, el seu president, Francisco Pérez de los Cobos– que la cambra catalana va presentar l'anterior legislatura, entenent que “el TC queda deslegitimat com a àrbitre en tenir membres que no són imparcials” i amb “un criteri polític a priori inamovible”, va explicar Simó. D'altra banda, qui també presenta avui el seu informe individual és el secretari David Pérez (PSC). El vicepresident segon, José Maria Espejo-Saavedra, de Ciutadans, ja va presentar el seu escrit en sentit totalment contrari al que ara presenten els tres diputats de Junts pel Sí. Però mentre Espejo en el seus text argumental considerava que la mesa sí que va desobeir les ordres del TC, Pérez ha evitat valorar els fets. El diputat explica que tan sols ha incorporat una descripció dels fets des del novembre fins al dia del ple i la seva actuació personal”. “No assenyalo res ni ningú”, diu. Conjuntament amb tots els membres de la mesa, també haurà de presentar informe el secretari general del Parlament, el lletrat Pere Sol. L'equip de Puigdemont, si bé va rebre la notificació del TC, no està obligat a lliurar cap informe sobre l'actuació dels seus membres en el ple.
El Parlament també respon al Constitucional
La mesa de la cambra catalana es reuneix avui per discutir i aprovar el text d'al·legacions contra la suspensió de les conclusions de la comissió d'estudi del Procés Constituent que va dictar el TC. Es tracta d'un procés en paral·lel a l'informe que el mateix tribunal va demanar als membres de la mesa del Parlament. En aquest cas, la cambra actuarà com ho ha estat fent al llarg de les dues últimes legislatures, quan el TC ha tombat algunes de les lleis catalanes. Tot i que la resposta del Parlament al TC ha estat qüestionada pel grup de la CUP o el diputat d'ERC, Joan Tardà, la coalició de Junts pel Sí és del parer que cal esgotar totes les vies judicials per tal d'arribar, si així es decideix, al Tribunal Internacional de Drets Humans, a Estrasburg, per denunciar la cotilla que, consideren, imposa el TC al debat parlamentari, i més quan es tracta de la feina que ha realitzat una comissió d'estudi. Uns documents que, d'altra banda, ja van ser aprovats per la pròpia comissió el 18 de juliol abans d'anar al ple. Els parlamentaris consideren que si una comissió pot abordar la reforma de la Constitució també ha de poder abordar com es poden superar els límits que imposa la carta magna. La base de les al·legacions també estaran subjectes al que ja inclou l'informe dels tres diputats de Junts pel Sí; la defensa dels drets de llibertat d'expressió i de participació. El cas no preveu cap termini perquè ara el Tribunal Constitucional emeti sentència o resolució.