“Dinamitzarem el nucli antic de Calaf”

No és fàcil, no vam poder aprovar pressupostos. Anem amb pressupostos prorrogats. No hem trobat en els altres grups voluntat de diàleg. De projectes importants només n'hem pogut aprovar un. Hi ha una actitud de bloqueig absolut, de no fer i no deixar fer Intentem negociar, però es fa molt difícil. Suposo que anirà canviant. La nostra va ser una victòria inesperada. ERC mai havia passat de dos regidors. Va causar sorpresa i els dos grups de l'oposició, que tradicionalment havien governat Calaf, d'alguna manera es van sentir dolguts. Uns perquè pensaven que guanyarien i els altres perquè no han paït la manera com han perdut el govern. Confio que comprendrem que hem de treballar junts. Hi ha grans temes per a Calaf que tots teníem al programa, alguns que fa molts anys que s'arrosseguen, i hem de ser capaços de posar-nos d'acord. Per part nostra, mà estesa.

El pressupost. Anem amb un pressupost aprovat el 2014 per un altre govern. Nosaltres tenim una altra manera de fer. I amb un pressupost prorrogat, un cop les has esgotat, no es poden fer noves inversions. Per tant, no es podran fer inversions. També hi ha qüestions com el tanatori. És un dels temes que s'arrosseguen de fa molts anys. Tots els grups volen un tanatori, perquè és una reivindicació històrica de Calaf. Hem de tirar-ho endavant. Podem discrepar del model, ho negociem, però ens hem de posar d'acord. També una modificació del polígon industrial i de participació ciutadana. Però el més important és el pressupost. Però l'any passat vam intentar negociar i cap dels grups va voler. Són actituds difícils de comprendre. Ni tan sols es va presentar un pressupost alternatiu. És bastant incomprensible.

Abans tenim previst plantejar una sèrie de modificacions de crèdit. Perquè amb el pressupost prorrogat hi ha partides que nosaltres no prevèiem i estan plenes, o d'altres que s'han esgotat. Hem de reajustar-lo per acabar l'any. Després, cap a l'octubre, enviarem el pressupost de 2017 a l'oposició per poder-lo aprovar entre novembre i desembre. Comptem que aquesta vegada sí que serem capaços com a mínim de negociar-lo. A més, cal tenir en compte que hi ha qüestions que han de ser de consens perquè tots ens hi hem de sentir còmodes. A nosaltres ens toca liderar-ho, però estem oberts a les aportacions que ens faci l'oposició, però fins ara no ens n'han fet cap. Tot és bloqueig.

No n'hem sentit a parlar. Però la possibilitat hi és. A la investidura sí que hi va haver negociacions i van estar molt a prop de l'entesa. Seria bastant incomprensible, però el dret existeix. Són lliures de plantejar-ho i ho viuríem amb normalitat.

Una de les feines que hem estat fent des del primer dia és endreçar el poble, en tots els sentits. Fins i tot internament a la plantilla, on només hi ha un sol funcionari. Per exemple, hem tirat endavant o estem tirant endavant una ordenança de trànsit, un reglament de participació ciutadana, un reglament d'honors i distincions per poder fer fills il·lustres... Hi ha un procés d'endreça del poble.

Quan vam entrar el primer que vam fer va ser demanar una auditoria com ja havia fet l'antic govern de Convergència. Va trobar un milió d'euros més de deute. No eren tres milions sinó quatre i escaig. No era un 97% sinó el 130%. És cert que no era financer, però no havia aflorat. Hi havia deute amb Aigües de Manresa, la gespa artificial del camp de futbol i una reclamació del Ministeri de Foment perquè hi havia excés de finançament a les obres del castell. El que hem fet és contenir molt la despesa, amortitzar tot el que hem pogut i no contraure més deute. El deute financer està al 63% i el total al 87%. Seguirem amb la contenció perquè necessitem múscul financer per fer inversions.

Bàsicament en serveis. Un estudi ens diu que calen dos milions per posar al dia la xarxa d'aigua. I ara farem un informe sobre l'enllumenat per saber quina inversió s'hi ha de fer. També hi ha el tanatori. I la recollida selectiva –estem estudiant el porta a porta–. Serà una millora, però cal una inversió inicial. A més, hi ha la llei de barris; hem trobat que l'estat d'execució és només del 9%. L'hem revisat perquè tenia una dimensió excessiva, segurament fruit d'uns anys en què tot es veia possible. Un projecte de quatre milions l'estem reduint a una dimensió que puguem assumir. Igualment cal una inversió forta, perquè hem d'avançar els diners pels terminis de pagament que té la Generalitat. S'arreglarà el nucli antic, sobretot els carrers, molt malmesos.

És un dels grans projectes que tenim. Estem pendents d'una subvenció però volem fer una museïtzació de la plaça Gran. Tots els baixos de la plaça eren botigues. Hem arribat a un acord amb vuit per convertir-les en museu. Es podrà veure com eren la pastisseria, l'escola, la barberia, la fruiteria... L'objectiu és traure gent i que serveixi per dinamitzar el nucli antic. Volem que hi torni a haver-hi vida. Però si no s'hi fa res d'entrada serà molt difícil. El punt d'arrencada és la museïtzació, amb la pretensió que això serveixi per obrir noves botigues. És un projecte ambiciós, que ara no podem assumir però que estem disposats a tirar endavant aquest mandat. Hi creiem.

En temes de seguretat estem deixats de la mà de Déu. No només Calaf sinó tota la comarca de l'Alta Segarra. Hi ha una reivindicació històrica per tenir una comissaria. Hi va haver fins i tot plans per instal·lar-la però amb la crisi es va anul·lar.Ara és molt difícil. Comprenc les dificultats econòmiques però sí que reclamem una presència permanent de Mossos. Tenim un problema de seguretat que s'ha de resoldre i la millor manera és amb la presència permanent de Mossos. No ens cansarem de reclamar-ho. Hem estudiat si podem tenir una policia local però ni la pot assumir Calaf en solitari ni en conjunt la comarca de l'Alta Segarra. Interior ens ha d'ajudar i trobar una solució.

La comarca de l'Alta Segarra caurà pel seu propi pes. És una realitat històrica, no és cap invenció surt a tots els mapes comarcals dibuixats històricament. Ara hi ha un mandat del Parlament al govern, que tenia quatre qüestions per resoldre: el Moianès, el Lluçanès, Medinyà i nosaltres. Queda l'Alta Segarra, com sempre. A més, ara amb la vegueria del Penedès ens trobem al mig del no-res. Si no som Anoia, que no ho som, encara menys som Penedès. La majoria de municipis de l'Alta Segarra han dit que volen anar a la Catalunya Central. És el moment de fer la comarca de l'Alta Segarra. Mentrestant anem fent i estem revitalitzant la mancomunitat de l'Alta Segarra.

Crec que és reversible. Quan es plantegi hi haurà d'haver un referèndum i tothom s'haurà de pronunciar entre Alta Segarra, vegueria Catalunya Central, o Anoia, i vegueria del Penedès.

Seguim discutint amb la Guàrdia Civil. Nosaltres entenem que ens han de revertir l'edifici i ells diuen que els l'hem de comprar. Serà una mica llarg. L'edifici està en runa i s'ha d'enderrocar i la idea és fer-hi la biblioteca municipal. Però no crec que el projecte pugui ser una realitat aquest mandat. Més enllà de deixar-ho embastat.

Sí, se'ns ha requerit la informació. Però total normalitat. És bastant absurd. Estan absolutament fora de lloc i no tindran cap mena de recorregut. Tot i que amb els tribunals espanyols mai pots saber-ho perquè la separació de poders a Espanya és de broma.

Els ajuntaments tenim les competències que tenim i podem fer el que podem fer. Però som la primera trinxera.El que hem de fer és ser-hi, hi serem. Per al que calgui.