POLÍTICA
Manifestació multitudinària a Perpinyà a favor d'Occitània-País Català
Milers de persones reclamen a l'Estat francès que reconegui la catalanitat de part del territori
Milers de persones -12.000 segons els organitzadors i 7.000 segons la policia- s'han manifestat aquest dissabte a Perpinyà per reclamar a l'Estat francès que inclogui ‘País Català' al nom de la macroregió del sud que engloba la Catalunya del Nord. El govern de Manuel Valls ha de pronunciar-se a l'octubre sobre la nova designació oficial del territori.
Els manifestants consideren que l'elecció del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló Migdia-Pirineus (Occitània) obvia la identitat, la llengua i la cultura catalanes. Amb càntics i balls de gegants, la marxa ha recorregut els carrers del centre de la capital del Rosselló fins arribar al Castellet. Des d'allà, personalitats polítiques catalanistes han aprofitat per demanar més autogovern per a la Catalunya del Nord.
Sota la capçalera ‘Sí al País Català', la manifestació ha arrencat a les tres de la tarda des de la plaça d'Aragó de Perpinyà, on els organitzadors han deixat anar a l'aire desenes de coloms blancs per simbolitzar l'esperit pacífic de la marxa. Balls de gegants i actuacions amb gralles han amenitzat la marxa, a la qual s'han sumat alcaldes, regidors i altres càrrecs electes d'arreu de la Catalunya del Nord, a més d'activistes del catalanisme polític, personalitats del món intel·lectual i cultural, representants d'entitats socials i educatives, de sindicats agrícoles i associacions empresarials.
De manera simbòlica també s'ha passejat un taüt per escenificar que el nom d'Occitània pot suposar la “mort” de la llengua i la cultura catalanes a l'Estat francès. Així mateix, els manifestants s'han aturat uns minuts davant la seu de la Prefectura per cantar l'Himne dels Segadors.
Missatges a l'Estat francès
Després de recórrer els principals carrers del centre de la capital del Rosselló, la marxa ha acabat al Castellet, on els organitzadors han exigit a l'Estat francès que escolti el clam ciutadà i preservi la identitat catalana.
Alguns dels que han pres la paraula, com el portaveu del SEM o el president de CDC a la Catalunya del Nord, han demanat més autogovern per a la Catalunya del Nord, a l'estil del que passa a Còrsega. “Per què ells ho tenen i nosaltres no? Ho tenen perquè van lluitar”, ha defensat Francesc Bitlloch, del col·lectiu SEM, que ha apostat per un Estatut propi.
La vicealcaldessa de Perpinyà, Anabelle Brunet, ha fet una crida a mantenir la “unitat” de la reivindicació dels darrers mesos a favor d'Occitània-País Català per “fer respectar una minoria”. “Els catalans som minoria com Occitània ho és a França o França dins Europa”, ha dit.
De fet, només un dels catorze departaments és català, ha recordat Jordi Vera, que ha deixat clar que no hi ha cap conflicte obert amb els occitans. “No tenim cap problema amb els occitans però nosaltres no som occitans. Ens trauran l'identitat si mantenen el nom d'Occitània per a tots”, ha assegurat.
Crítiques a la consulta ciutadana
Manifestants i portaveus d'entitats de la Catalunya del Nord han carregat contra la presidenta del Consell Regional del Llenguadoc-Rosselló Migdia-Pirineus, Carole Delga, que al juny va aprovar l'opció Occitània com a nom oficial de la macroregió que aplega Tolosa i Montpeller. Al nom d'Occitània, va decidir afegir-hi el subtítol ‘Pirineus Mediterrània' per destacar els reclams turístics de la regió.
Prèviament, es va encetar una consulta ciutadana. Des del 9 de maig i fins al 10 de juny, tots els majors de 15 anys residents al territori que puguessin acreditar l'existència d'un telèfon mòbil van poder votar a través d'Internet o bé de manera presencial, a partir de butlletes repartides a la premsa local. Del total de 203.993 vots emesos, el 44,9% va preferir l'opció Occitània, seguida de Llenguadoc-Pirineus (17,91% i 35.310 vots), Pirineus-Mediterrània (15,31% i 31.867), Occitània-País Català (12,15% i 24.784) i, finalment, Llenguadoc (10,01% i 20.434).
Les entitats que reivindiquen el nom ‘Occitània-País Català' critiquen que no es convoqués un referèndum i que, amb la seva decisió, la presidenta del Consell Regional hagi “confiscat la democràcia al territori”.
Ara correspon al consell de ministres francès pronunciar-se sobre la polèmica qüestió. Ho farà al llarg del mes d'octubre un cop el Consell d'Estat -màxim òrgan jurisdiccional- dirimeixi sobre la legalitat del procés d'elecció del nom. El govern socialista de Manuel Valls pot ratificar la designació ja presentada o bé triar-ne una de diferent.
