El PSC tria mirant a les eleccions

La decisió de l'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, Núria Parlon, de disputar la primera secretaria del PSC a Miquel Iceta obliga la militància del partit a una decisió difícil, en un moment especialment tens per als socialistes arran de la dimissió de Pedro Sánchez al capdavant del PSOE. Després de la crisi més important de la seva història, amb la marxa de molts militants i noms històrics arran del procés independentista, Iceta agafava les regnes del PSC fa només dos anys per la dimissió de Pere Navarro, que havia liderat el partit tan sols tres anys. Iceta ha aconseguit tornar la calma a les bases amb un lideratge respectat tot i la dificultat del discurs federalista per obrir-se camí en un debat públic dividit entre l'independentisme català i l'espanyolisme.

Ara, però, els més de 17.000 militants amb dret a vot hauran de decidir si revaliden el lideratge conegut o deixen pas a qui estava cridada fa dos anys a liderar el partit en substitució de Navarro i que aleshores hi va renunciar. Els avals obtinguts per cadascun d'ells i com es van fer públics mostren que ningú pot cantar victòria. El dia que es tancava el termini per presentar-los, la candidatura de Parlon anunciava a la tarda que havia superat els 3.000 avals. Iceta revelava a la nit que en tenia més de 3.500 i, a darrera hora, la campanya de Parlon precisava que havien superat els 3.900. Abans de començar el debat públic que van fer els dos candidats dilluns de la setmana passada, Iceta anunciava que, un cop validats, s'havia empatat a 3.717. “Hem tingut el nostre moment CUP”, ironitzava el primer secretari. Tothom considera que els suports estan igualats i ningú albira una victòria aclaparadora. La voluntat d'entesa l'endemà de la votació expressada pels dos líders treu ferro a un possible resultat ajustat. No hi haurà crisi ni trencadissa guanyi qui guanyi, defensa tothom.

Quan Parlon va fer un pas endavant després de les vacances d'estiu, Iceta li va oferir el lideratge del partit mentre que ell mantindria el lideratge parlamentari. Parlon va jugar fort i va descartar cap pacte abans de la votació de dissabte, però va anunciar que, si guanya, oferirà a Iceta la presidència del PSC i continuar com a líder del grup parlamentari. Aquest cop va ser Iceta qui va jugar fort i va descartar la proposta tot anunciant que no seria candidat a la Generalitat si perdia la primera secretaria. L'alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet, tot i que no ho ha explicitat, també aspira a ser la pròxima candidata del PSC a la Generalitat.

Serà, doncs, inevitable que els militants pensin en el pròxim candidat a la Generalitat a l'hora de decidir el seu vot, una situació que no convenç un històric del partit: “Ara és mal moment per decidir el candidat. Això s'haurà de decidir en unes primàries l'any vinent i les circumstàncies polítiques i personals de tots dos poden haver canviat molt.”

Tot i que no hi ha divergències clares entre els dos projectes, tots dos han volgut definir les posicions per marcar certa diferència. Iceta posa l'accent en el model reformista parlamentari de la socialdemocràcia i Parlon fa l'ullet constant a l'activisme social aglutinat en el 15-M, que també disputen forces com ara Podem o la CUP. De fet, un dels reptes principals del PSC és recuperar votants d'esquerres que, ben segur, li disputarà la nova força política que fundaran En Comú, Podem i ICV. És en aquest punt que hi ha una de les discrepàncies principals. Uns temen que competir amb En Comú Podem amb un discurs més extrem pot desdibuixar el missatge i la trajectòria del PSC, “com li ha passat a ICV”. D'altres alerten del que pot passar si els comuns fan una llista atractiva amb vista a les catalanes tenint en compte que ja han substituït el PSC-PSOE en les eleccions generals.

Pel que fa al federalisme, Parlon creu que el PSC no s'ha esforçat prou per situar-lo en el centre del debat públic a Catalunya mentre que Iceta defensa que tothom sap que el PSC vol una Espanya federal i plurinacional, les bases de la qual són en l'acord de Granada amb el PSOE i que la prioritat ha de ser trencar el bloqueig entre els governs de Catalunya i Espanya per aconseguir que comenci un diàleg. Sense aquest, diu, no hi haurà reforma federal.

En relació amb el PSOE, més enllà del to o la contundència de les paraules, cap dels dos aspirants vol trencar amb el socialisme espanyol, sinó ser-hi decisius, però tots dos defensen que el PSC ha de mantenir el no a Rajoy encara que el PSOE canviï de posició. Des de la gestora, Javier Fernández ja els ha picat el crostó.