Política

Política

La polèmica festa de la Hispanitat i Nacional d'Espanya

Un dia per no celebrar-lo

Una desena d'ajuntaments gironins obren portes el Dia de la Hispanitat per protestar per la imposició d'aquesta festa

L'equip de govern de Viladamat envia la bandera espanyola a la delegada de l'Estat per manca d'ús

A Vergesels regidors de la CUP van atendre els veïns que van anar a l'ajuntament a fer gestions

L'alcalde de Verges, assegut darrere el mostrador de l'ajuntament atenent, juntament amb quatre regidors més, de Tot per Verges-CUP, els ciutadans que s'hi arribaven per fer gestions; l'equip de govern de Viladamat, enviant la bandera espanyola a la delegada del govern a Catalunya, María de los Llanos de Luna; l'alcalde de Celrà, argumentant que no es tenia intenció de celebrar una festa imposada, “que ve del Dia de la Raça” i que commemora un genocidi, o els regidors de la CUP de Girona, entrant per la porta de la casa de la vila, tot i estar tancada. A més, el centre d'atenció primària de Sarrià de Ter va obrir, i va ser l'únic de Catalunya a fer-ho. Aquesta va ser ahir la fotografia que una desena d'ajuntaments gironins [vegeu peça] van voler transmetre per manifestar el seu rebuig a la festa del Dia de la Hispanitat i, també, com a suport als regidors de Badalona, que van obrir les portes de l'ajuntament desobeint una ordre del jutge i que es poden exposar a responsabilitats judicials.

Deu del matí. Ajuntament de Verges. L'alcalde, Ignasi Sabater, i els regidors Jordi Tubert, Marc Roura, Susanna Ribas i Núria Roca atenien un bon grup de gent, com ara la Marta Santos, que va anar-hi amb la doble intenció de demanar un permís per fer foc i demostrar, a la vegada, el seu rebuig per una festa que considera imposada. “No tenim res a celebrar i a més d'aquí a poc ja serem un estat independent, amb les nostres pròpies festes”, va dir Sabater, que va explicar que es va deixar escollir al personal treballar i fer la festa un altre dia, però aquest va optar per seguir amb el calendari de festes.

A Viladamat, que també obre des de fa més de quatre anys, es va fer un pas més i radical: enviar la bandera espanyola per correu a la delegada del govern de l'Estat. L'ensenya va acompanyada d'un escrit on bàsicament es diu que en vista de l'ús que té i la posició que reiteradament ha manifestat l'equip de govern, la bandera no tornarà a onejar més al municipi.

A les 12 del migdia, a l'ajuntament de Celrà, l'equip de govern estava reunit. Aquest municipi també és veterà. El seu alcalde, Dani Cornellà, va explicar que de la seixantena de treballadors, a una trentena se'ls va deixar escollir treballar o canviar el dia per un altre: “N'han vingut a treballar uns deu”, i va afegir: “Aquesta festa representa ara mateix el genocidi que es va fer arran de la conquesta d'Amèrica, és imposada.”

A l'ajuntament de Girona, tancat al públic, tot va quedar en una foto; de fet, dues. A primera hora els quatre regidors de la CUP van entrar per la porta de l'ajuntament per anar-hi a treballar –van aprofitar per estudiar les ordenances– i mostrar el seu rebuig a la festa. La CUP havia demanat sense èxit que ahir no fos festiu a Girona. L'alcaldessa, Marta Madrenas, va anar a treballar amb el seu equip –després es va desplaçar fins a celebració dels actes de la patrona de la Guàrdia Civil–. Madrenas va explicar que es va deixar la decisió dels dies festius anuals en mans dels sindicats.

Una desena de municipis
La festa de la Hispanitat va tenir la desaprovació directa dels ajuntaments de Celrà, Viladamat, Verges, Begur, Mieres, les Planes d'Hostoles, Sarrià de Ter, Siurana, Palau de Santa Eulàlia i Arbúcies, els quals formen una llista que es vol fer anar creixent.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.