La difícil successió en un partit minvant

Si Núria Par­lon venç Miquel Iceta en les primàries, l'actual pri­mer secre­tari del PSC es podria con­ver­tir en el que ha tin­gut un man­dat més breu, riva­lit­zant amb els dos anys i gai­rebé sis mesos de Pere Navarro, que va lide­rar el par­tit del desem­bre del 2011 al juny del 2014. Navarro va ser esco­llit pri­mer secre­tari per a sor­presa de bona part de la població, després d'un congrés en què la militància bus­cava el subs­ti­tut de l'expre­si­dent català José Mon­ti­lla, que va per­dre el govern en que­dar amb 28 dipu­tats al Par­la­ment el 2010 i va dei­xar tant la pri­mera secre­ta­ria del PSC com el seu escó a la cam­bra, motiu pel qual el gironí Joa­quim Nadal va ocu­par la pre­sidència del grup par­la­men­tari aque­lla legis­la­tura. De fet, des del segon tri­par­tit, lide­rat per Mon­ti­lla, el PSC ha anat per­dent pes polític a Cata­lu­nya i ha vis­cut una fuga de talent i de lide­ratge que va por­tar Miquel Iceta a aga­far les reg­nes del par­tit el 2014, després de la renúncia de Navarro i d'un procés de primàries en què no va tenir cap rival. Ni un. I no perquè no hi hagués cap altre soci­a­lista capaç d'aspi­rar a la secre­ta­ria gene­ral, sinó perquè els pos­si­bles can­di­dats que apa­rei­xien a les tra­ves­ses d'ales­ho­res van anar des­a­pa­rei­xent de la pri­mera línia política.

Pri­mer, per la marxa de mem­bres històrics del sec­tor més cata­la­nista del par­tit, com Marina Geli i Ernest Mara­gall, a Movi­ment d'Esquer­res, que van fun­dar des­con­tents amb la posició del PSC en matèria naci­o­nal. Més enda­vant, pel pas enrere que van fer algu­nes joves pro­me­ses de l'època com Jaume Coll­boni, Rocío Martínez-Sam­pere i Laia Bonet, que van dei­xar el Par­la­ment per dedi­car-se a altres tas­ques. Coll­boni i Bonet van pre­sen­tar-se a encapçalar la llista del PSC a Bar­ce­lona en les muni­ci­pals, que va aca­bar lide­rant Coll­boni, i Bonet va pas­sar a Aigües Ter-Llo­bre­gat (ATLL) com a res­pon­sa­ble de rela­ci­ons ins­ti­tu­ci­o­nals. Martínez-Sam­pere va aguan­tar una mica més com a dipu­tada, fins al 2015, i ara és direc­tora de la Fun­dación Felipe González.

En aquest grup podríem sumar-hi l'actual rival d'Iceta, Núria Par­lon, que ja sonava el 2014 com a pos­si­ble subs­ti­tuta de Pere Navarro però va deci­dir con­cen­trar-se en l'alcal­dia de Santa Coloma de Gra­me­net i no es va pre­sen­tar per a les primàries. Aquest és un dels argu­ments que esgri­mei­xen els par­ti­da­ris d'Iceta, que cre­uen que Par­lon es va ama­gar a l'Ajun­ta­ment quan el PSC vivia una època magra i que ara que les aigües s'han cal­mat,­encara que el PSC no ha dei­xat de per­dre vots, aspiri a lide­rar el par­tit. Gua­nyi qui gua­nyi, els dos can­di­dats es dis­pu­ten assu­mir, o almenys ges­ti­o­nar, el lle­gat dels seus ante­ces­sors Navarro, Mon­ti­lla i Narcís Serra, ara vice­pre­si­dent de Telefónica Chile.