‘Pardon'

Gai­rebé vuit-cents anys més tard dels fets, un gran acte de con­trició es va cele­brar aquest diu­menge a l'església de Mont­se­gur (Occitània) d'acord amb les direc­trius del papa Fran­cesc de viure l'any 2016 sota el signe de la mise­ricòrdia i el reco­nei­xe­ment de les fal­tes de l'Església. En nom seu, mon­se­nyor Jean-Marc Eyc­henne, bisbe de Pàmias (Pami­ers), i una nodrida repre­sen­tació d'eclesiàstics amb res­pon­sa­bi­li­tats a la regió de l'Arièja es van pros­trar de genolls davant l'altar i van dema­nar perdó per la matança i crema que l'any 1244 van sofrir els càtars resis­tents de Mont­se­gur. Ins­ti­ga­des pel mateix papa Inno­cenci III i capi­ta­ne­ja­des per Simó de Mont­fort, les tro­pes del rei franc van cul­mi­nar aquell any la cro­ada albi­gesa con­tra un dels cor­rents de l'Església cris­ti­ana que més havia impor­tu­nat l'Església ofi­cial i que s'havia fet fort en ter­res occi­ta­nes. La repressió con­tra els càtars ha estat la més cru­enta que mai ha pro­vo­cat un con­flicte alhora polític i espi­ri­tual. Vuit segles després, mon­se­nyor Eyc­henne lle­gia el par­la­ment dels catòlics de l'Arièja sobre el drama càtar al prop d'un miler de ciu­ta­dans reu­nits a la nau i els afo­res de l'església de Mont­se­gur: “No podem dei­xar de reconèixer les infi­de­li­tats fetes a l'Evan­geli que van come­tre alguns dels nos­tres ger­mans durant el segon mil·lenni i dema­nem perdó per les divi­si­ons i violències que hi va haver entre els cris­ti­ans”. Totes les inter­ven­ci­ons eclesiàsti­ques van ser en francès. La can­tant lírica Muriel Bat­bie, el duet Ter­ra­maire i el poeta Serge Pey van ser els únics ofi­ci­ants de l'acte religiós i civil que es van man­te­nir fidels a la llen­gua occi­tana, amb la reci­tació d'un sen­tit Pare­nos­tre, unes cançons popu­lars i un poema evo­ca­dor dels fets medi­e­vals. Segons Fabien Ginoux, mem­bre de l'asso­ci­ació cul­tu­ral Con­vergència Occi­tana, “feia anys que l'enti­tat estava tre­ba­llant amb les auto­ri­tats eclesiàsti­ques per con­cre­tar una petició pública de perdó, però no va ser fins a l'arri­bada al pon­ti­fi­cat del papa Fran­cesc que s'ha pogut fer rea­li­tat”. Després de l'acte de petició de perdó, tots els assis­tents van ini­ciar una marxa a peu fins al Pla dels Cre­mats, al peu del cas­tell, on es va fer un minut de silenci en record de les vícti­mes càtares i es va ento­nar l'himne d'Occitània Se canto. Des de pri­mera hora del matí, la vila de Mont­se­gur estava for­ta­ment con­tro­lada per dot­ze­nes de gen­dar­mes i d'agents anti­ter­ro­ris­tes. Tots els ciu­ta­dans que hi entra­ven eren minu­ci­o­sa­ment regis­trats en pre­visió d'atemp­tats de caràcter isla­mista. Una dele­gació del Cen­tre d'Ager­ma­na­ment Occi­tano-Català (CAOC) es va des­plaçar a Mont­se­gur en repre­sen­tació dels occi­ta­nis­tes cata­lans.