Política

parlament

memòria històrica

“Set judicis en mitja hora”

Familiars i víctimes del franquisme relaten la pantomima que van ser els processos sumaríssims de la dictadura

“No l'he pogut abraçar mai perquè jo tenia 18 mesos”, lamenta la filla d'un afusellat

La casualitat va voler que el dia que el Parlament iniciava els tràmits perquè els represaliats de la justícia franquista deixin de ser proscrits es complien 77 anys de l'afusellament, a les sis del matí a la muntanya de l'Oliva, a Tarragona, de Gumersindo Marco i Rofes i de Josep Giné i Estivill. A tots dos se'ls va organitzar un judici sumaríssim, “una pantomima il·legal i il·legítima: en mitja hora en feien sis o set”. (A tall de comparació, un judici corrent acostuma a durar unes tres hores). Montserrat Giné és la néta d'en Josep, d'Els Guiamets.“Els van fer un judici sumaríssim amb la contradicció que el van sentenciar per adhesión a la rebelión, quan ells van defensar la República. El cop d'Estat el van fer els franquistes, no els republicans”, constatava ahir Giné, que és també la presidenta de l'Associació de Víctimes de la Repressió Franquista a Tarragona. L'acompanyaven la seva mare i la filla d'en Gumersindo, Florència, amb les fotografies dels afusellats penjades al pit.

A Josep Giné el van detenir per ser d'ERC. Amb la retirada va marxar a França. Va passar pel camp d'Argelers, però es va creure la política de Franco que permetia tornar a qui no tingués les mans tacades de sang. L'esperaven.

Parents directes d'afusellats i represaliats es van citar abans del debat a la porta del Parlament per fer-se una foto de família amb representants de la comissió de la Dignitat, l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica o l'Associació Pro-Memòria als Immolats per la Llibertat. A Julià Castelló i Grau, de la Cellera de Ter, el van agafar el 10 d'agost del 1939 i el van afusellar a les tàpies del cementiri de Girona. “No l'he pogut abraçar mai perquè jo tenia 18 mesos”, lamentava compungida ahir la seva filla, Salvadora Castelló, de Bescanó. “La meva mare ho va passar molt malament: quedar viuda als 23 anys i ser roja!”, s'exclamava.

També hi eren les germanes de Salvador Puig Antich, que vivien la jornada d'ahir “amb il·lusió i esperança”. “Les coses són difícils i no sabem si tot això arribarà a bon port”, confessava l'Imma, flanquejada per la Carme i la Montserrat. Creu que Madrid ho impugnarà? “Poden fer el que vulguin, aquests... Catalunya s'ha portat molt bé amb nosaltres, estem encantades del nostre petit país”, contraposava.

L'emoció era a flor de pell. L'Artur, fill de Ramon Ribes i Ricart, alcalde de Granyena de les Garrigues, no va poder acabar la frase: “El meu pare va ser víctima dels consells de guerra, i això li va costar...” La vida.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.