Per minoria absoluta

El PP adverteix

Rajoy, si més no, no els ho va posar senzill en el seu discurs previ a la votació. Pràcticament va exigir una rendició al PSOE, alhora que ja els va avisar que no renunciarà al seu llegat dels darrers anys ni a aplicar el seu programa electoral. “No els demano un xec en blanc, els demano maduresa”, va clamar, amb el benentès que considerava que no s'entendria que fessin el pas per facilitar la investidura deixant “desemparat” el posterior govern que es formi. “El vot d'investidura no és un descàrrec de responsabilitat, ha de ser un compromís de futur”, va alertar davant de la mirada perduda de més d'un dirigent socialista.

El ja president de l'executiu espanyol es va dedicar a exposar els “límits” del “diàleg” que engegarà amb l'oposició, sense deixar-los pràcticament cap marge: “A mi no m'està permès negociar la unitat d'Espanya. Tampoc incomplir els nostres compromisos amb la UE; de la mateixa manera que no m'està permès trencar l'estabilitat pressupostària.” I a tot això, hi va afegir que hi ha un límit que depèn només d'ell i que s'imposa “rígidament”: no acceptarà “enderrocar tot el que s'ha construït”. Pretén que es mantingui intacte el seu edifici reformista, el qual, precisament, ha estat un dels grans fronts de batalla de l'oposició. “Si no és un xec en blanc, poc li falta. He estat a punt de votar no”, es va lamentar un veterà socialista.

Després del setge al qual Rajoy va sotmetre els socialistes, li va tocar el torn al portaveu Antonio Hernando, que novament va intentar fer uns equilibris impossibles: “Ni vostè ni el seu projecte mereixen la nostra confiança. No és el president que necessita Espanya”, per acabar admetent que el PSOE votaria abstenció amb l'únic objectiu “d'evitar unes terceres eleccions”. A partir d'aquí va assegurar que el seu grup es dedicarà a exercir una oposició ferma. Mentrestant, el líder de C's, Albert Rivera, insistia a atribuir-se part del mèrit que anit la legislatura no quedés definitivament aturada: “Estic orgullós de pertànyer a un partit que s'ha barallat perquè aquest país es posi en marxa.”

En aquesta ocasió, el procés va quedar molt diluït dins el debat. Hernando, si més no, va reiterar la seva oferta de diàleg al PP per posar fi “a una fractura entre Catalunya i Espanya política, institucional i emocional que resulta insostenible”. Silenci a l'altra banda.

Però sí que un representant català, el portaveu adjunt d'ERC, Gabriel Rufián, va convertir-se en un dels protagonistes de la jornada amb el seu dur al·legat contra l'aval del PSOE a Rajoy. “No els fa vergonya donar la governabilitat del seu país als que persegueixen urnes i amaguen Jaguars?”, va incidir. El discurs del republicà va anar acompanyat de crits i escarafalls de la bancada socialista, però també de la del PP i la de C's, als quals també va dedicar algunes de les seves perles, que van ser aplaudides per Podem. El PSOE es va declarar “ferit” per les expressions de Rufián, al qual acusaven “d'escampar l'odi”.

Passos següents

A partir d'aquesta investidura, Rajoy haurà de passar per La Zarzuela per jurar o prometre el càrrec davant de Felip VI, el qual anit tornava de la cimera hispanoamericana. Fonts de La Moncloa indicaven que la cita obligada amb el monarca es pot produir al llarg del dia d'avui. El primer pas, però, és que la presidenta del Congrés, Ana Pastor, comuniqui al rei el resultat de la votació.

Però per al que no hi ha cap pressa és per nomenar el seu futur gabinet. A la sortida de l'hemicicle, Rajoy va confirmar que donarà a conèixer la llista dijous, amb la intenció de poder celebrar el primer Consell de Ministres de divendres amb el nou equip. L'hermetisme de l'entorn del president sobre eventuals fixatges és absolut. Però ja comencen a circular les primeres travesses, que assenyalen la possibilitat que s'hi incorporin dues persones de la seva màxima confiança: el català Jorge Moragas, el seu actual cap de gabinet, i l'expresidenta de Castella-la Manxa, María Dolores de Cospedal.