Forcadell recórrer l'admissió a tràmit de la querella

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha presentat aquest dilluns un recurs de súplica a l'admissió a tràmit del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de la querella presentada per la Fiscalia Superior de Catalunya contra ella pels delictes de prevaricació i desobediència. Se l'acusa d'aquests delictes per haver permès que la cambra votés les conclusions de la comissió d'estudi del procés constituent.

En l'escrit, Forcadell al·lega que “no existeix norma penal (ni pot existir) que prohibeixi el debat parlamentari” ni “existeix ni pot existir un 'debat d'idees il·legal' com el Ministeri fiscal insinua”. Segons un comunicat del Parlament, el recurs també afirma que “l'escrit de la fiscalia o tergiversa part dels fets o bé n'admet de no contrastats”, amb la voluntat de “generar una realitat que permeti articular una querella que no tindria futur si es respectés el que realment va succeir”.

El recurs de súplica afirma també que la decisió que recorre és “d'inusitada transcendència” i suposa “un punt d'inflexió en la voluntat de control d'un poder de l'Estat”, perquè “la querella és el primer exercici conegut en la trajectòria del sistema penal espanyol de sotmetre a anàlisi en la jurisdicció penal la prohibició (i sanció) del debat d'idees”.

A més, la presidenta de la cambra també considera que el Tribunal Constitucional “no pot obligar ningú (en el sentit d'obligar-lo amb conseqüències jurídico-penals per desobediència) a controlar les opinions i l'activitat política amb un filtre tal com el que el Ministeri Fiscal aplica”. “Estem reiteradament davant de mandats d'interpretació incerta”, s'afirma a l'escrit, que afegeix que “no pot existir cap resolució judicial que generi un espai de prohibició del debat parlamentari, ni cap força anul·latòria genèrica que restringeixi el dret de representació política i de lliure expressió de les idees”.

Per tot plegat, Forcadell recorda que “la llibertat d'expressió resulta fonamental en l'elaboració de polítiques i estratègies governamentals nacionals i constitueix un dels pilars bàsics d'una societat democràtica i del seu progrés i desenvolupament”, conclou citant el Tribunal Europeu de Drets Humans.