Sánchez ressorgeix

Amb la veu trencada, els ulls a punt de les llàgrimes i el gest torbat. Aquesta imatge va ser l'última oficial que vam veure de Pedro Sánchez. El defenestrat líder del PSOE compareixia per anunciar que renunciava a la seua acta com a diputat al Congrés dels Diputats hores abans que el seu partit avalara amb l'abstenció la investidura de Mariano Rajoy com a president del govern espanyol. Ahir, però, l'exsecretari general de la formació va tornar a oferir l'estampa de qui ja ha passat el dol i torna a somriure. Reapareixia Sánchez després de quasi un mes de silenci autoimposat –a penes s'ha comunicat a través de les xarxes socials– amb un missatge molt clar: “El vostre temps ha passat”, va etzibar a la gestora que dirigeix el partit des que va renunciar al seu càrrec orgànic després de no haver obtingut la confiança a les seues propostes en el convuls comité federal del passat 1d'octubre.

El lloc triat per l'exlíder socialista per a “renàixer de les cendres” va ser Xirivella, una de les poblacions de la metropolitana comarca de l'Horta de València, que, fins i tot en l'època d'esplendor del PP, configurava el denominat cinturó roig per la seua lleialtat ferma al partit de la rosa. L'amenaça de pluja no va ser obstacle perquè un miler de persones s'aplegaren a la plaça que envolta l'auditori de la ciutat, atés que les peticions per assistir al primer acte públic de Sánchez superaven l'aforament. Impacients i entusiasmats per l'oportunitat de veure de prop el socialista, militants de base i simpatitzants esperaven l'arribada del convidat, que, finalment, passat el migdia, feia la seua aparició mentre sonava La internacional i era aclamat als crits de “Pedro, Pedro”, “President, president” o “No és no”. Pocs dels assistents enarboraven les habituals banderes del partit, ni tan sols quan en diverses ocasions l'exsecretari general va reclamar la unitat de la formació. “Per a un socialista, mai de la vida un adversari serà un altre socialista”, atès que l'adversari del partit “serà sempre el PP”. “No sobra ningú, falta la veu i el vot dels militants”, va subratllar. Això no obstant, sí que van sonar alguns xiulits quan la conductora de l'acte va dir Susana a l'alcaldessa de Santa Pola, Yolanda Seva, que seia junt a altres participants de l'acte: el diputat al Congrés Odón Elorza, l'exdirigent del corrent Esquerra Socialista José Antonio Pérez Tapias i el diputat i secretari general del PSPV a la demarcació de València José Luis Ábalos. Entre el públic, la també diputada Zaida Cantera i l'alcalde Jun, José Antonio Rodríguez. Tots ells van agrair el vot negatiu dels diputats que es van oposar a la investidura de Rajoy.

“No és no”

Així, Sánchez va assegurar que se sentia legitimat, com a militant de base, per a dir “als qui estan a Ferraz” que els socialistes volen “votar en unes primàries i en un congrés federal que servisca per a unir el PSOE”. “La gestora no està per a dirigir el partit, sinó per a convocar un congrés ara”, va continuar, mentre era interromput una vegada més pels crits de “No és no”. Sánchez va argumentar la urgència de la convocatòria perquè “com més temps passe, millor li anirà a Rajoy”. “Hi ha molts motius per a l'esperança, hi ha milions d'espanyols que ens estan esperant; en aquesta lluita, podeu comptar amb mi”, va emfasitzar en el moment més esperat del seu discurs, tot i que l'exlíder no va anunciar en cap moment que vol tornar a competir per a liderar el canvi en el PSOE.

Però és aquesta possibilitat la que havia atret la majoria dels assistents, que així li ho transmetien quan, a força de cops, arribaven fins a la seua persona. “Volem que et presentes, que sigues president”, li raonava una dona que, com gran part del públic, superava de llarg els 50 anys. Una altra instava els periodistes a “donar una bona notícia de Sánchez” mentre eixia del recinte per anar a dinar al Casino de Xirivella. Des d'allí, havia de continuar el seu viatge promès –això sí, no utilitza el seu cotxe com va prometre quan va anunciar que recorreria l'Estat espanyol per a recuperar el partit – cap a Sueca, on l'afluència de públic va ser menor.