Política

Una reforma que ens concerneix

Itàlia decideix avui si accepta el canvi centralista de la Constitució actual proposat per Renzi

Si aquesta proposta la copiés l'Estat espanyol, Catalunya perdria bona part de l'autogovern

Itàlia, estat ave­sat a con­sul­tar els ciu­ta­dans, deci­dirà avui en referèndum si aprova la reforma cons­ti­tu­ci­o­nal pac­tada al seu moment entre Mat­teo Renzi i Sil­vio Ber­lus­coni. Exi­gida per Brus­sel·les i les auto­ri­tats finan­ce­res, la reforma actu­al­ment només té el suport polític de la part ren­zi­ana del Par­tit Demòcrata (PD) i de la mino­ritària escissió ber­lus­co­ni­ana lide­rada pel minis­tre de l'Inte­rior, Ange­lino Alfano.

El referèndum ha creat estranys com­panys de files. A l'hete­rogènia banda del no –a més dels sin­di­cats i les asso­ci­a­ci­ons de par­ti­sans–, hi ha l'esquerra par­la­mentària i l'extra­par­la­mentària, la Força Itàlia de Ber­lus­coni, diver­ses fac­ci­ons del PD, la ultra­dre­tana Lliga Nord i el Movi­ment 5 Estre­lles. La dreta, que al prin­cipi defen­sava el sí, ha vist en el referèndum l'opor­tu­ni­tat de des­em­pa­lle­gar-se de Renzi. El pri­mer minis­tre –que després se n'ha pene­dit– havia asse­gu­rat que si per­dia el referèndum dimi­ti­ria.

L'ori­gen d'aquesta reforma es remunta a l'any 2013, quan la banca nord-ame­ri­cana JP Mor­gan va ela­bo­rar un polèmic informe en què deta­llava totes les modi­fi­ca­ci­ons que s'havien de fer en les cons­ti­tu­ci­ons del sud d'Europa, començant per la ita­li­ana. És cone­guda la màxima que Itàlia és el labo­ra­tori polític d'Europa.

El que votin avui els ita­li­ans ser­virà de banc de pro­ves i, com a la resta de naci­ons sense estat, ens con­cer­neix de manera espe­cial. L'Estat espa­nyol –on el par­tit que defensa els postu­lats d'aquesta reforma és Ciu­ta­dans– podria ser el pròxim a copiar la recepta de canvi cons­ti­tu­ci­o­nal dic­tada per la banca JP Mor­gan. Si es for­mulés com a Itàlia, Cata­lu­nya per­dria gran part de l'auto­go­vern.

L'informe del banc nord-ame­ricà asse­nya­lava la neces­si­tat urgent d'inter­ve­nir política­ment als països del sud d'Europa per tal que es pugui apli­car l'aus­te­ri­tat. D'acord amb JP Mor­gan, el prin­ci­pal pro­blema d'aquests països són “les cons­ti­tu­ci­ons nas­cu­des de l'anti­fei­xisme, amb una forta influència d'idees soci­a­lis­tes” que “tute­len massa els drets dels tre­ba­lla­dors”.

A més de superar aquests esculls en forma de drets soci­als, la reforma pro­mo­guda per les ins­ti­tu­ci­ons finan­ce­res també treu poder a les regi­ons i auto­no­mies i enro­bus­teix el govern cen­tral enfront del Par­la­ment, tant l'esta­tal com el de les regi­ons. La reforma que avui es vota a Itàlia, amb el pre­text de l'eficiència i d'argu­ments anti­bu­rocràtics, cen­tra­litza el poder esta­tal i en con­fe­reix més al pri­mer minis­tre i al par­tit del govern.

Per posar un exem­ple con­cret: si gua­nya el sí, les auto­ri­tats muni­ci­pals o regi­o­nals per­dran qual­se­vol mena de poder per atu­rar una obra que con­si­de­rin per­ni­ci­osa per al medi ambi­ent, la salut o els interes­sos econòmics del ter­ri­tori si el govern cen­tral la reputa d'interès estratègic.

Els defen­sors de la reforma, amb Renzi i les patro­nals al cap­da­vant, asse­gu­ren que aquesta con­cen­tració de poder és indis­pen­sa­ble per tal de fer gover­na­ble un país que, tot i ser la ter­cera eco­no­mia de la zona euro, es carac­te­ritza per una ines­ta­bi­li­tat per­ma­nent que no agrada als mer­cats.

Can­vis al Senat

Per arro­do­nir la sim­pli­fi­cació de la gover­na­bi­li­tat, es pre­veia ori­ginària­ment la supressió del Senat. Al final, però, la reforma ni l'abo­leix ni el con­ver­teix en una cam­bra de les regi­ons. Es redu­eix el nom­bre de sena­dors, que no serien esco­llits pels ciu­ta­dans, sinó pels par­tits. Els nous sena­dors serien alcal­des o regi­dors que tin­drien doble càrrec i gua­nya­rien, a més, la immu­ni­tat par­la­mentària, tot i que no queda clar a què es dedi­ca­rien.

A diferència de l'Estat espa­nyol, on el fei­xisme va tran­si­tar cap a la democràcia sense mai ser vençut, a Itàlia va per­dre. La Cons­ti­tució ita­li­ana la van fer els gua­nya­dors, i és el símbol vigent més impor­tant d'aque­lla victòria par­ti­sana. Va néixer el 1948 fruit de l'acord de totes les for­ces que van llui­tar con­tra el fei­xisme: des dels comu­nis­tes fins als demo­cra­ta­cris­ti­ans.

L'objec­tiu prin­ci­pal de la carta magna ita­li­ana era impe­dir la rea­pa­rició d'un nou Benito Mus­so­lini. Per això, garan­teix un Par­la­ment fort, així com un com­plex sis­tema de con­tra­po­ders per evi­tar acti­tuds despòtiques del govern de torn.

Ange­lino Alfano, exdelfí de Ber­lus­coni i ara prin­ci­pal aliat de Renzi, mal­grat mos­trar-se para­do­xal­ment pre­o­cu­pat per la victòria de Donald Trump als Estats Units i l'auge de l'extrema dreta a Europa, con­si­dera que “els temps han can­viat des que es va redac­tar la Cons­ti­tució” i que “els perills són uns altres”. Per tant, ja no és neces­sari un blin­datge tan fort per pro­te­gir-se de pos­si­bles líders auto­ri­ta­ris.

Ben al con­trari del que pen­sen els par­ti­da­ris del no, que volen impe­dir que qui sigui pri­mer minis­tre esde­vin­gui una espècie de Cèsar omni­po­tent. En el referèndum d'avui hi ha en joc, sobre­tot, obrir la veda a la pro­gres­siva i radi­cal cen­tra­lit­zació dels estats euro­peus.

LES FRASES

És una reforma mal feta, autoritària, que redueix la democràcia i deixa el poder en mans d'uns pocs
Gustavo Zagrebelsky
jurista i màxim expert constitucionalista italià
Confio en la majoria silenciosa per guanyar el referèndum i poder modernitzar el país
Matteo Renzi
primer ministre d'Itàlia


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia