El Suprem arxiva la causa contra el diputat del PP Oscar Clavell per presumpta prevaricació

La sala tercera del Tribunal Suprem ha arxivat la causa oberta contra el diputat del PP al Congrés per Castelló, Óscar Clavell, segons que ha informat aquest dimarts el Tribunal Superior de Justícia (TSJ) del País Valencià. La sala no aprecia delictes de prevaricació o malversació en el decret que Clavell va signar el desembre de 2010, com a alcalde de la Vall d'Uixó (Plana Baixa), per validar unes factures per valor de 706.789 euros del servei de neteja de la població. La causa es va obrir com a conseqüència d'una exposició raonada elevada al Suprem pel jutjat número 2 de Nules (Plana Baixa), que atribuïa a Clavell la comissió de presumptes delictes de prevaricació i malversació de cabals públics per l'autorització d'aquests pagaments al servei de neteja.

En concret, l'exposició considerava que la decisió prevaricadora va ser un decret de l'alcalde de 30 de desembre de 2010, que va validar les factures emeses per la mercantil contractada per l'Ajuntament de la Vall d'Uixó per realitzar el servei de neteja de la població, en quantia de 706.789, 39 euros, autoritzant d'aquesta manera el seu pagament, tot i que la responsable tècnic de l'execució del servei havia manifestat que el servei no s'estava executant correctament.

La decisió del Suprem s'alinea amb la Fiscalia i indica que no és mateix il·legalitat administrativa que acció delictiva, perquè aquesta darrera requereix que la resolució siga injusta i arbitrària de forma patent i clamorosa. La sala afegeix que en aquest cas no s'aprecia injustícia ni arbitrarietat, ni tampoc amb clara consciència que es comet una il·legalitat.El fet de descartar delicte no suposa concloure que, des del punt de vista administratiu, l'actuació del diputat sigui correcta, atès que “el tipus subjectiu exigeix la clara consciència de la il·legalitat o de la arbitrarietat que s'ha comès, ja que la resta seria envair el camp del control judicial dels actes administratius, que a nosaltres no ens correspon, i atès que no pot apreciar-se tal claredat o evidència en la conducta de l'aforat no pot considerar-se que s'hagi comès un delicte de prevaricació”, sosté la sala.

En relació amb el delicte de malversació de cabals públics, el Suprem diu que no s'ha aportat cap indici d'aquesta infracció penal ni tampoc encaixa la conducta de l'aforat en un delicte de frau i exaccions il·legals, davant la inexistència de dades d'un concert de voluntats per causar un perjudici a l'Administració.