Política

judicialització del procés

Ofensiva del TC per aigualir la cimera

El dia de la constitució del Pacte Nacional pel Referèndum, l'alt tribunal limita l'acció exterior i anul·la les ponències de les lleis de desconnexió

El Tribunal Constitucional invalida la tramitació parlamentària derivada però les lleis s'han tramitat a iniciativa de JxSí i la CUP

El mateix dia que ha de cons­ti­tuir-se el Pacte Naci­o­nal pel Referèndum, el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal (TC) ha deci­dit dic­ta­mi­nar límits per a l'acció exte­rior de la Gene­ra­li­tat de Cata­lu­nya i anul·lar les ponències de les tres lleis de des­con­nexió del Par­la­ment.

Així, aquest diven­dres, l'alt tri­bu­nal ha dic­ta­mi­nat que l'acció exte­rior del Govern no pot envair les com­petències de l'Estat, tot i que hi hagi pos­si­bi­li­tats d'una certa presència inter­na­ci­o­nal de la Gene­ra­li­tat. El govern espa­nyol va deci­dir el pas­sat 5 de febrer impug­nar davant el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal la cre­ació del depar­ta­ment d'Exte­ri­ors en enten­dre que vul­ne­rava una com­petència exclu­siva esta­tal. I va dema­nar que fos sus­pesa la posada en marxa d'aquesta norma. El TC així ho va fer en adme­tre a tràmit el recurs, si bé més enda­vant va aixe­car par­ci­al­ment aque­lla sus­pensió.

Ara el TC ha emès una sentència de les deno­mi­na­des inter­pre­ta­ti­ves, de tal manera que no con­si­dera incons­ti­tu­ci­o­nal tota la norma, sinó només una part d'ella, men­tre que admet d'altres arti­cles, però sem­pre que s'inter­pre­tin de manera harmònica amb les com­petències exclu­si­ves del govern espa­nyol.

Per tant, declara incons­ti­tu­ci­o­nals diver­sos arti­cles, així com les referències al “dret de deci­dir dels pobles” i a la “diplomàcia pública de Cata­lu­nya”. Per con­tra, l'alt tri­bu­nal avala d'altres arti­cles i les referències a Cata­lu­nya com un “actor inter­na­ci­o­nal actiu” capaç “d'acció exte­rior” i “com­promès, soli­dari i res­pon­sa­ble”, però sem­pre que s'inter­pre­tin d'una manera que no inter­fe­reixi en les com­petències exclu­si­ves de l'Estat en rela­ci­ons inter­na­ci­o­nals.

Lleis de des­con­nexió

A més, el Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal ha anul·lat les ponències par­la­mentàries con­jun­tes de les tres lleis de des­con­nexió en con­si­de­rar que s'han vul­ne­rat els drets dels dipu­tats. L'alt tri­bu­nal resol així el recurs d'empara pre­sen­tat per C's.

En con­cret, s'anul·len els acords de la Mesa del Par­la­ment de l'1 de març i el 8 de març que van apro­var la cre­ació d'aques­tes ponències per a la redacció de tres lleis: la de pro­tecció social cata­lana, de règim jurídic i de l'admi­nis­tració tri­butària. La reso­lució afirma també que “s'anul·la la tra­mi­tació par­la­mentària deri­vada” d'aquests acords. Tot i això, les lleis en tràmit al Par­la­ment sobre aques­tes qüesti­ons s'han impul­sat com a pro­po­sició de llei a pro­posta de JxSí i la CUP.

La sentència recorda que l'acord de l'1 de març de cre­ació de les tres ponències es va obte­nir amb el vot en con­tra del vice­pre­si­dent segon, el dipu­tat de C's José Maria Espejo, i dels secre­ta­ris segon i ter­cer, el dipu­tat del PSC David Pérez i el de CSQP Joan Josep Nuet. També hi van haver tres peti­ci­ons de recon­si­de­ració de C's, PSC i PP. El 8 de març la Mesa va deses­ti­mar aquesta petició de recon­si­de­ració.

El tri­bu­nal recorda que és requi­sit indis­pen­sa­ble per fer ús del tràmit de ponència con­junta per a l'ela­bo­ració d'una llei que esta­bleix l'arti­cle 126 del regla­ment del Par­la­ment que la ini­ci­a­tiva es diri­geixi “al desen­vo­lu­pa­ment bàsic de l'esta­blert a l'Esta­tut” tal i com recull l'arti­cle 62.2 d'aquest. Afe­geix que “no només es tracta d'una llista tan­cada i taxa­tiva de matèries sinó que a més es desprèn que són només lleis de desen­vo­lu­pa­ment bàsic” del mateix.

Per al tri­bu­nal, això “exclou tota inter­pre­tació fle­xi­ble o exten­siva a l'hora de cla­ri­fi­car les ini­ci­a­ti­ves que es pre­sen­ten sota la seva cober­tura”. En aquest sen­tit, apunta que “no s'ha acre­di­tat de cap manera l'ús de l'arti­cle 126 del regla­ment del Par­la­ment per cons­ti­tuir una ponència con­junta, rela­tiva a pro­po­si­ci­ons de llei sobre matèries que no encai­xin en l'àmbit defi­nit per l'arti­cle 62.2 de l'Esta­tut, quan els únics grups par­la­men­tari que la volen cons­ti­tuir són els dos que pro­mo­uen la ini­ci­a­tiva i quan la resta de grups par­la­men­ta­ris s'hi opo­sen”. Afe­geix que el con­sens dels grups par­la­men­ta­ris per fer una ini­ci­a­tiva legis­la­tiva con­junta és “ine­xis­tent” en aquest cas.

Així, afirma que la Mesa va por­tar a terme una inter­pre­tació i apli­cació de l'arti­cle 126 del regla­ment del Par­la­ment “que se separa dels ter­mes lite­rals” del mateix i de la seva fina­li­tat, que recorda que és la de “cons­ti­tuir un marc de tre­ball con­junt dels grups par­la­men­ta­ris en ares al con­sens per tal d'ela­bo­rar el tet de pro­po­si­ci­ons de llei que facin referència de manera directa al desen­vo­lu­pa­ment bàsic de l'Esta­tut”.

Sobre els drets dels dipu­tats, con­clou que els acords de la Mesa impug­nats “des­bor­den l'objecte, funció i fina­li­tat” esta­blerta per al pro­ce­di­ment de ponència con­junta i con­si­dera que “impo­sen als recur­rents la seva par­ti­ci­pació en una ponència en la que no volen inte­grar-se”. Apunta també que els recur­rents “veuen afec­tada la seva lli­ber­tat d'ini­ci­a­tiva legis­la­tiva” i que es tracta d'una “per­tor­bació en el lliure i igual exer­cici del seu càrrec públic”.

Per últim, esta­bleix que una decisió contrària de la Mesa a la cre­ació de les ponències no hagués afec­tat la ini­ci­a­tiva perquè els dos grups que la impul­sen poden fer ús de la via de pro­po­sició de llei ordinària i fer-ho con­jun­ta­ment si així ho volien.

De fet, aquest és el tràmit mit­jançant el qual JxSí i la CUP van tra­mi­tar les lleis ja que en el docu­ment només hi consta la sig­na­tura d'aquests dos grups par­la­men­ta­ris. Actu­al­ment, la llei de pro­tecció social cata­lana i la de l'agència tri­butària han superat les esme­nes a la tota­li­tat, men­tre que la de tran­si­to­ri­e­tat jurídica encara no ha arri­bat al ple del Par­la­ment.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia