La insubmissió del poder municipal

El procés de desconnexió ja ha començat als pobles. Els municipis gironins, amb Celrà (Gironès) al capdavant, com a exemple més mediàtic, han protagonitzat aquest any que s'acaba alguns dels episodis més destacats de la campanya de desobediència promoguda per la CUP. Amb el lema Sense por! Desobeïm per la independència, a l'abril es va endegar aquesta campanya amb la qual es dóna suport a tots els ajuntaments i càrrecs electes protagonistes d'una autèntica campanya de persecució per part dels tribunals espanyols pel fet de no voler entregar les actes de les mocions en què 280 consistoris catalans van donar suport a la declaració del Parlament d'inici del procés de desconnexió. Una quinzena de municipis gironins han rebut requeriments, segons els consta a la CUP. Per fer front a l'ofensiva judicial i continuar amb l'actitud de desobediència, l'alcalde de Celrà, Dani Cornellà, considera que no contestar és el més coherent, ja que és seguir la resolució. L'argument és que, si comença la desconnexió, “les institucions politicojudicials no ens representen”.

El clam municipalista contra la persecució de les institucions politicojudicials espanyoles s'ha fet visible en dies de festa grossa a Espanya com el 12 d'octubre, Dia de la Hispanitat, o el 6 de desembre, de la Constitució Espanyola.

Una desena de municipis gironins van obrir portes el Dia de la Hispanitat per protestar per la imposició de la festa nacional espanyola. Fa cinc anys que Celrà va declarar el 12 d'octubre dia no festiu i obre el consistori amb tota normalitat. “La majoria de les empreses del polígon de Celrà treballen com sempre”, ha explicat en entrevistes l'alcalde, Dani Cornellà. I en aquest sentit, obrir el consistori no és un acte de desobediència, sinó un gest polític per desmarcar-se de l'Estat espanyol i les seves lleis. A més de Celrà, van obrir Viladamat, Verges, Begur, Mieres, les Planes d'Hostoles, Sarrià de Ter, Siurana, Palau de Santa Eulàlia i Arbúcies. L'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, va anar a treballar amb el seu equip. La desobediència la protagonitzen els càrrecs electes, mentre que el rol dels treballadors públics es deixa com a decisió personal o en mans dels sindicats.

Les principals associacions independentistes del país, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i Associació de Municipis per la Independència (AMI), han organitzat actes de suport als municipis sobiranistes que es declaren insubmisos amb l'Estat. A banda de concentracions i lectura de manifestos unitaris, la reivindicació s'ha fet visible amb actes concrets: de les tradicionals botifarrades populars a escombrar places que el nomenclàtor dedica a la Constitució o plantada de creus a les places d'Olot i Ripoll per reproduir la mort del sistema sanitari català. L'equip de govern de Viladamat va enviar la bandera espanyola a la delegada de l'Estat per manca d'ús.