Homenatge
Record a Girona a l'últim grup de Quico Sabaté
Amics i familiars reten homenatge a quatre anarquistes morts el 1960
Amics i familiars van retre homenatge ahir al cementiri vell de Girona a quatre companys de l'últim grup antifeixista liderat pel maqui Francesc Quico Sabaté Llopart. L'acte es fa el primer dissabte de gener des del 2010, i l'iniciativa va néixer gràcies a la CGT Girona i la CNT d'Olot, entre altres col·lectius.
Els homenatjats, Francesc Conesa, Rogelio Madrigal, Antonio Miracle i Martín Ruiz, van ser morts per la Guàrdia Civil la nit del 3 al 4 de gener de 1960 al Mas Clarà, a la Mota (Palol de Revardit), d'on va poder escapar Sabaté, que seria assassinat a Sant Celoni (Vallès Oriental) el dia 5. Sabaté va ser considerat durant més d'una dècada l'enemic número 1 del franquisme.
“Per un món millor”
Una placa a prop de l'església del cementiri recorda els quatre “anarquistes caiguts en combat lluitant contra el feixisme per un món millor. Els hi pogueren treure la vida, però no el que portaven al cor”. Madrigal, de l'Hospitalet de Llobregat; Conesa, de Santa Coloma de Gramenet; Miracle, de Bràfim (Alt Camp), i Ruiz, nascut a prop de París, s'havien unit en l'última incursió de Sabaté i van perdre la vida en un mas de Palol (Pla de l'Estany).
Un dels promotors de l'acte, l'historiador Argimiro Argi Ferrero, va glossar la figura dels quatre “combatents i lluitadors” homenatjats, de qui va dir que lluitaven “contra la injustícia social i tenien un ideal molt clar”.
La filla de Sabaté i la lluita per la memòria
Una de les assistents a l'ofrena floral d'ahir va ser Alba Sabaté, la filla del maqui Quico Sabaté. “És molt important per a la història i per a la joventut. Després de la derrota, ells [el seu pare i els companys de la CNT] van continuar la lluita en l'exili mentre el PSOE estava en negociacions amb la monarquia. [...] Ells tenien els ideals de 1936, com ara ordre social, revolució agrària, revolució cultural.” Per Sabaté, “si no es recorden les coses, no se saben”. Quico Sabaté, integrant de la Confederació Nacional del Treball (CNT), havia combatut en el front d'Aragó durant la Guerra Civil i va estar exiliat a l'Estat francès. “Ell no es volia quedar a l'exili”, va recordar ahir la seva filla.