El 9-N, a judici
El Punt Avui inicia a partir d'avui i durant quinze dies una campanya per posar de manifest la perplexitat que ha generat el fet que el 9-N hagi acabat al jutjat
Al web del diari es podrà donar suport als encausats i reflexionar a l'entorn de la situació
El diari recollirà l'opinió de més de cent figures destacades de tots els àmbits
El dilluns 6 de febrer, d'aquí a quinze dies, l'expresident de la Generalitat Artur Mas declararà des del banc dels acusats. I a partir de l'endemà ho faran l'exvicepresidenta Joana Ortega i l'exconsellera Irene Rigau. S'hi asseuran acusats d'un delicte de desobediència i prevaricació per haver organitzat la consulta participativa del 9-N, una jornada que a Catalunya es va viure com un acte de civisme, de responsabilitat i d'exercici de democràcia, en què van participar més de 2.300.000 catalans. Que un president de la Generalitat i els principals dirigents d'un país acabin encausats per haver posat les urnes al carrer –cal recordar que Francesc Homs, aleshores conseller de la Presidència, també serà jutjat en una causa paral·lela– és una situació tan extraordinària que ha generat no només una gran expectació mediàtica, sinó molta perplexitat i la indignació de molts ciutadans de Catalunya.
Les entitats sobiranistes han fet aquesta setmana una crida a la mobilització i tota la classe política s'hi ha pronunciat. Aquesta situació excepcional ha fet que El Punt Avui iniciï, a partir d'avui, una campanya al seu web per recollir les opinions dels ciutadans a l'entorn no només del cas del 9-N, sinó també sobre la situació política actual i la judicialització que viu actualment la política catalana. Perquè cal recordar que, a banda del 9-N, que és el primer cas que arriba a judici, hi ha càrrecs del país que estan sent investigats per causes diverses. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, està sent investigada formalment per haver permès un debat a la cambra sobre el full de ruta, i la Mesa del Parlament i tots els consellers del govern, a més del president Puigdemont i el vicepresident Junqueras, han estat advertits formalment que, si tiren endavant el full de ruta anunciat –que preveu la celebració d'un referèndum com a molt tard al mes de setembre–, seran encausats per desobediència. I, al mateix temps, hi ha més de 400 causes obertes contra càrrecs municipals d'aquest país, entre altres motius, per no tenir col·locada la bandera espanyola a l'ajuntament, per no haver retirat les estelades durant la campanya electoral i per haver donat suport a la declaració del 9-N al Parlament.
Al llarg dels propers quinze dies, El Punt Avui recollirà l'opinió de més de 150 personalitats del país –a un ritme de deu per dia– i obrirà un espai al web en què els lectors podran donar la seva opinió, bé sigui per reflexionar sobre la judicialització de la vida política, per parlar del 9-N, per reivindicar el referèndum o per donar suport als encausats.
La campanya, que recupera la imatge de l'urna engabiada que es va utilitzar mesos enrere, es clourà entregant aquests missatges als encausats.
El càstig sol·licitat: 9 i 10 anys d'inhabilitació
m.pAmb la presentació de la querella, la fiscalia espanyola acusava el llavors president de la Generalitat, Artur Mas; la vicepresidenta, Joana Ortega, i la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, de malversació de fons públics, delicte que implica penes d'entre tres i sis anys de presó.
Acabada la instrucció, els fiscals Emilio Sánchez Ulled i Francisco Bañeres van rectificar i van assegurar que els 2,7 milions d'euros gastats en el procés participatiu ja estaven pressupostats abans que el Tribunal Constitucional (TC) anul·lés la votació, el 4 de novembre del 2014, i no pagar els proveïdors dels programes informàtics i de la campanya podria implicar reclamacions al govern. Les acusacions populars, amb el sindicat ultradretà Manos Limpias i el Sindicat Professional de Policia, van insistir a acusar-los d'aquest delicte, que el magistrat instructor del TSJC, José Francisco Valls, no va admetre.
Així, la fiscalia acusa Mas, Ortega i Rigau dels delictes de prevaricació i de desobediència. I fa dues propostes de penes. En la primera, valora els dos delictes conjuntament i demana deu anys d'inhabilitació a càrrec públic per a Mas, i nou anys d'inhabilitació per a Ortega i Rigau. Alternativament, ofereix al tribunal que els jutgi un altre càstig separant els delictes: per a Mas, sol·licita vuit anys d'inhabilitació pel delicte de prevaricació i pel delicte de desobediència, un any i sis mesos d'inhabilitació i multa de 36.000 euros; i a les conselleres, set anys i sis mesos pel primer delicte, i un any i un mes i multa de 30.000 euros. I les acusacions populars demanen per a cadascun dotze anys d'inhabilitació.
