La trama que es va destapar a Torredembarra

El juny del 2014 esclatava mediàticament el conegut com a cas Torredembarra, amb una operació maratoniana de la Guàrdia Civil en aquest ajuntament de la costa del Tarragonès i, gairebé tres anys després, ha estès els seus tentacles molt més enllà de la població. La presumpta trama de corrupció al govern local liderat per Daniel Masagué (CiU) es va destapar gràcies a les denúncies fetes el 2012 pel PSC de Torredembarra, una regidora d'ERC i un extreballador de l'empresa de l'ara exalcalde, a més de les diverses denúncies que havia fet arribar el secretari municipal a antifrau. En mans del titular del jutjat d'instrucció número 1 del Vendrell, el penedesenc Josep Bosch, la investigació ha resseguit connexions amb empreses com ara Teyco que l'han duta més enllà de la població.

En concret, de les nou peces en què es coneix que Bosch ha dividit la investigació, dues han sobrepassat els límits de Torredembarra. L'exemple més obvi és la peça dedicada al cas del 3% (la número 3) i que ha esquitxat sobretot la direcció nacional de CDC, però també la número 6, que se centra en els contractes de diversos ajuntaments amb la consultora Efial, i que va tenir l'epicentre a l'Ametlla de Mar (Baix Ebre), on l'estiu passat es va detenir l'exalcalde també de CiU.

Tot i això (i quan falten dues peces de les quals encara es desconeix l'assumpte), és la gestió de l'exalcalde torrenc la que ha centrat la resta de l'activitat del jutge. La instrucció ja s'ha tancat en tres peces (sobre el lloguer de dos locals, l'adjudicació de les guinguetes de la platja i la contractació de diversos funcionaris) i s'està en espera que es fixi data de judici. Masagué i la resta d'imputats encara hauran de desfilar pels jutjats per respondre, com a mínim, sobre dues obres municipals: el pàrquing de Filadors i la piscina.