L'Assemblea d'Electes ja suma 600 càrrecs a la regió
Un 40,81 per cent dels representants municipals de la Catalunya Central s'han inscrit al registre creat per l'AMI
El Moianès i Osona són les dues comarques de Catalunya on la iniciativa ha tingut més suports fins ara
L'Assemblea d'Electes de Catalunya (Aecat) ja té 600 càrrecs inscrits a la regió central. Aquesta xifra implica que el 40,81% dels representants municipals s'hi han registrat des que es va crear a finals d'octubre per garantir que el procés sobiranista arribi fins al final en cas que les institucions catalanes no el puguin culminar (vegeu la peça). El Moianès i Osona són les comarques catalanes que més suport estan donant a aquesta iniciativa promoguda per l'Associació de Municipis per la Independència (AMI). De fet, són les úniques, juntament amb la Ribera d'Ebre i el Baix Ebre, que més de la meitat de càrrecs municipals aposten per ser membres d'aquest registre.
L'Assemblea d'Electes ha tingut fins ara una gran acollida a la Catalunya Central, que és de les àrees del país amb més implicació. De fet, totes les comarques de la regió menys el Solsonès superen el 30% de càrrecs municipals que aposten perquè el mon local actuï a favor del referèndum en cas que fes falta. En nombres absoluts, la comarca central que més inscripcions ha aportat de moment és Osona que, en concret, té un total de 229 càrrecs electes que s'han registrat a l'Aecat. Però en percentatge és el Moianès la líder, amb un 52% dels electes inscrits i un total de 39 inscripcions. Al Bages s'hi han registrat 140 representants locals, el 44% dels que hi ha en total. Al Berguedà la xifra d'inscrits és de 67, el 35,2%, a l'Anoia de 97, que suposen el 33,8% del total, i al Solsonès són 28, el 28,8%. Aquesta última comarca és la que menys suports té en aquests moments, tot i que ja ratlla el trenta per cent.
L'AMI està fent des de l'octubre presentacions a nivell territorial per aconseguir el màxim de suports possibles a l'Assemblea d'Electes. En el cas de la Catalunya Central, la primera es va fer a mitjans del mes de gener, a Vic, per als càrrecs osonencs. En aquell moment ja hi havia la meitat dels electes inscrits. Durant la presentació van parlar la regidora de l'Ajuntament de Montesquiu Liliana Vilanova, que va valorar l'Aecat com una estructura compartida per fer front a un Estat espanyol que “buscarà totes les escletxes per fer-nos caure”. El regidor de l'Ajuntament del Brull i conseller comarcal Pere Medina va animar “a fer pedagogia” per fer créixer el nombre d'inscrits. Mentre que el regidor de Taradell Jacint Casadevall va apel·lar a la unitat en el tram final del procés.
A principis de febrer també es va presentar públicament la iniciativa a Artés per a responsables municipals del Bages, Berguedà, Solsonès i Moianès. L'alcalde de Navarcles, Llorenç Ferrer, va mostrar la voluntat d'eixamplar el suport al sí a la independència i va recordar que va marxar del PSC perquè el partit va abandonar l'eix nacional. Per part seva, el regidor d'Avià Llorenç Altozano va apel·lar a la unitat insistint que ara no és el moment de debats de “matís polític” perquè “l'objectiu és lluitar per fer el referèndum i guanyar-lo”.
L'Associació de Municipis per la Independència també té previst fer una presentació properament a l'Anoia, segons han confirmat fonts de l'ens.
LA XIFRA
Es constituirà “si passen coses estranyes”
L'AMI va posar en marxa l'AECAT perquè el procés entra en “una recta final” en què cal tenir “tots els instruments preparats” pel que pugui caldre, segons va explicar la seva presidenta, Neus Lloveras, el dia que es va presentar públicament. Segons va dir, l'objectiu és “poder arribar amb tota normalitat a fer el referèndum”, però va advertir que “si hi ha obstacles” els càrrecs electes estaran “preparats i organitzats”. Lloveras també va explicar en un acte a Artés, fa unes setmanes, que l'Assemblea d'Electes es constituiria “si passen coses estranyes” en el camí cap al referèndum. En el mateix acte la presidenta de l'AMI va insistir en la necessitat que els càrrecs electes “des de la pluralitat política” es registrin pel compromís que sempre ha demostrat el món local amb la celebració d'un referèndum, i va advertir que la recta final del procés requerirà el compromís dels defensors del dret a decidir, sobretot dels càrrecs electes.
