La crònica
El vot escombraria
Als que se'n foten de les urnes de cartró del 9-N els sorprendria veure com voten els holandesos: ho fan en contenidors d'escombraries, de plàstic i amb rodes, adaptats amb una ranura per poder-hi introduir la papereta i amb un petit cadenat a la tapa, per segellar-la. La metàfora és fàcil: votar l'ultradretà islamòfob Geert Wilders és llençar el vot, un vot escombraria. I és independentment del resultat, no podrà governar. “El que ens fa holandesos és precisament ser tolerants i oberts, tancar les fronteres com Trump seria un error”, defensa la Jetske, després de votar en un museu d'art, al centre de l'Haia (de col·legis electorals, als Països Baixos, n'hi ha fins i tot als hotels, bars, esglésies i centres de ioga).
A Holanda les urnes i els col·legis no són el que semblen, però tampoc les paperetes de vot: són una mena de llençol que, desplegat, fa més de dos metres de llarg (l'equivalent a uns 24 folis DIN A4), més apropiat per a una pancarta de manifestació o per fer un mosaic al Camp Nou que no pas per votar. I és que els holandesos poden elegir entre 28 partits diferents i han de fer autèntics exercicis de papiroflèxia per poder marcar els seus candidats amb discreció, sense que els vegin (aquestes butlletes són més grans que no pas les cabines de vot!).
En Willem, barba llarga hipster i barret, no se n'amaga: vota els liberals progressistes D66. “Alguna gent té por dels estrangers, però Wilders exagera i ho fa molt pitjor del que sembla; som un país tan petit que necessitem Europa”, defensa. La incertesa i el caos del Brexit i Trump espanta molts holandesos i això afavoreix els centristes, que volen que Holanda continuï sent a l'avantguarda europea i un referent liberal. Precisament el dia que Trump va ser elegit, el D66 va registrar l'augment de militants més important de la seva història. Seva és la idea de legalitzar el cultiu de la marihuana als Països Baixos, que acaba d'aprovar el Parlament de l'Haia (fins ara només era legal la venda i el consum). I entre les seves promeses electorals estel·lars destaca la del suïcidi assistit per a tothom: el seu candidat, Alexander Pechthold, no només vol despenalitzar l'ajuda al suïcidi sinó que, directament, aposta per repartir pastilles de la pau entre els holandesos que no vulguin seguir vivint, tot i que siguin joves i no estiguin malalts.
“No crec que la immigració sigui un problema, podem continuar vivint com sempre a Holanda, plegats, amb fronteres obertes i perspectiva europea”, defensa l'Antje, que creua en bicicleta el parc d'Overvoorde després de votar l'altre partit de moda: el Verds, liderats per una mena de Justin Trudeau europeu de només 30 anys, Jesse Klaver. Proeuropeu i proimmigració, és un dels guanyadors d'una campanya monopolitzada pel debat sobre la identitat i la suposada islamització d'Holanda, un país ric (el seu PIB va créixer l'any passat un 2,3%), amb una renda mitjana que supera els 50.000 euros anuals, sense pràcticament atur (un 5,4%) i un estat del benestar fort. L'Antje confia que una derrota de Wilders marcarà un punt d'inflexió i freni l'auge del populisme a Europa.