Política

Moment Zero

Referèndum irrefrenable

Forcadell i Llach sostenen que l'Estat no podrà aturar la votació si es manté en els paràmetres democràtics, en un dinar del Moment Zero

La presidenta del Parlament diferencia la “tensió” que es viu a l'hemicicle del bon tracte amb els diputats de C's, PSC i PP i nega les acusacions de “parcialitat”

Llach veu “invencible” la base popular del procés català
Forcadell diu que confia en la justícia tot i el judici polític
“Entre tots assolirem l'objectiu”, defensa Llach

El govern espa­nyol no podrà atu­rar el referèndum si es manté en els paràmetres democràtics actu­als. D'això n'estan con­vençuts la pre­si­denta del Par­la­ment, Carme For­ca­dell, i el dipu­tat de JxSí Lluís Llach, que van com­par­tir ahir la sobre­taula del Moment Zero al Born Cen­tre de Cul­tura i Memòria. Durant una con­versa mode­rada pel direc­tor d'El Punt Avui, Xevi Xirgo, Llach va defen­sar que les pos­si­bles inha­bi­li­ta­ci­ons de dipu­tats serien “l'habi­li­tació del movi­ment popu­lar cap a la inde­pendència”. Davant del des­a­fi­a­ment democràtic que plan­teja Cata­lu­nya amb la con­vo­catòria d'un referèndum, hi hagi o no acord amb La Mon­cloa, For­ca­dell va coin­ci­dir amb el que Llach va apun­tar. I és que l'Estat “té un pro­blema” faci el que faci. Si es manté en la “democràcia petita” amb què es mou actu­al­ment, segons el dipu­tat de JxSí, no podrà atu­rar la con­vo­catòria, però encara ho tindrà més difícil si aban­dona aquests paràmetres. “El que es va gene­rar el 2010 i el 2012 al car­rer és inven­ci­ble”, va sen­ten­ciar Llach.

“Com s'atura la volun­tat majo­ritària d'un poble?”, va dema­nar For­ca­dell, que veu una “força impa­ra­ble” en els milers de per­so­nes que s'han mani­fes­tat cada 11 de Setem­bre per la inde­pendència. “El poble de Cata­lu­nya no falla mai”, va pro­nos­ti­car. Llach va adver­tir a la ciu­ta­da­nia que, al con­trari del que es pensa, la gent no es troba dar­rere dels mem­bres del govern i dels dipu­tats inde­pen­den­tis­tes al Par­la­ment sinó que està al davant seu. “Hi ha un moment que el ver­ta­der pro­ta­go­nista ha de pren­dre la paraula i estic con­vençut que la prendrà”, va afir­mar, en un con­text en què les enti­tats sobi­ra­nis­tes tre­ba­llen per tran­si­tar cap a una mobi­lit­zació per­ma­nent per defen­sar des del car­rer el referèndum i el resul­tat que s'hi obtin­gui si té lloc la votació.

Nega “par­ci­a­li­tat”

For­ca­dell també es va defen­sar de les acu­sa­ci­ons de “par­ci­a­li­tat” que li van fer per escrit C's, el PSC i el PP, i a les quals els va res­pon­dre per carta . “Tant la mesa com la pre­sidència hem actuat sem­pre com­plint el regla­ment del Par­la­ment”, va al·legar. Sobre el procés judi­cial pel qual seurà al banc dels acu­sats un cop s'han reu­nit en una sola causa les dues que­re­lles pre­sen­ta­des per la fis­ca­lia, For­ca­dell va decla­rar que con­fia en la justícia. Uns minuts abans, el de Ver­ges havia afir­mat el con­trari. “També diré que estic con­vençuda que el meu és un judici polític per allò que soc i penso, no pel que he fet”, hi va afe­gir l'expre­si­denta de l'ANC. Per argu­men­tar-ho, For­ca­dell va recor­dar que la fis­ca­lia va excloure de la dar­rera que­re­lla Joan Josep Nuet, d'EUiA i secre­tari ter­cer de la mesa del Par­la­ment, tot i que va votar a favor de la tra­mi­tació de les reso­lu­ci­ons sobre el referèndum uni­la­te­ral i el procés cons­ti­tu­ent com la resta de mem­bres de la mesa de JxSí. For­ca­dell va voler agrair públi­ca­ment el “com­por­ta­ment exem­plar” de Nuet.

Davant de la pre­gunta for­mu­lada per un assis­tent al dinar sobre si “es pot con­viure amb la gent que et vol pro­ces­sar”, For­ca­dell va res­pon­dre que sí perquè “política­ment es pot defen­sar qual­se­vol cosa”. “El que hi ha al Par­la­ment és una con­fron­tació política, no una con­fron­tació per­so­nal”, va pre­ci­sar. També va garan­tir que ni les “ame­na­ces” ni les “inti­mi­da­ci­ons” faran que es mogui “ni un mil·límetre”, de manera que con­ti­nuarà exer­cint el seu càrrec i per­me­tent que “tots els grups es puguin expres­sar pen­sin el que pen­sin amb l'únic límit dels drets humans”. Va adme­tre que dins de l'hemi­ci­cle hi ha “tensió”, però fora de l'espai de l'esce­ni­fi­cació i l'exer­cici de la res­pon­sa­bi­li­tat política hi ha “bon ambi­ent”.

For­ca­dell no va voler entrar, seguint la línia que ha adop­tat fins ara, en com actu­a­ria davant d'una pos­si­ble inha­bi­li­tació per part del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya. Deso­bediència o aca­ta­ment de la inha­bi­li­tació per a l'exer­cici de càrrec públic? Es va limi­tar a insis­tir que no pre­veu aquesta hipòtesi perquè sosté que va com­plir els “deu­res” que li cor­res­po­nen d'acord amb el càrrec ins­ti­tu­ci­o­nal que ocupa. La pri­mera que­re­lla se cir­cums­cri­via al fet que For­ca­dell va per­me­tre la votació al ple de la comissió d'estudi del procés cons­ti­tu­ent. Una comissió que, pre­ci­sa­ment, pre­si­dia Lluís Llach en subs­ti­tució de Muriel Casals. Només començar la con­versa, For­ca­dell va recor­dar que la pri­mera vegada que va par­ti­ci­par en un dinar del Moment Zero ho va fer amb la que ales­ho­res era pre­si­denta d'Òmnium Cul­tu­ral . Ahir ho feia amb Llach, que en morir Casals va assu­mir alguns dels papers que dins de l'hete­ro­dox grup par­la­men­tari de JxSí exer­cia la que havia estat número tres de la llista per Bar­ce­lona.

For­ca­dell i Llach van coin­ci­dir en la pre­visió que el referèndum tindrà lloc al setem­bre i que, per tant, no es pro­duirà l'avançament que feia mesos es pro­nos­ti­cava de manera gene­ra­lit­zada dins de l'inde­pen­den­tisme. Una pos­si­bi­li­tat que perd força des de fa set­ma­nes. For­ca­dell va al·legar que al setem­bre és quan el govern i el Par­la­ment esta­ran “més ben pre­pa­rats”, i no va al·ludir a la pos­si­bi­li­tat que en comp­tes del referèndum hi hagi unes noves elec­ci­ons. Tam­poc Llach veu “tron­to­llar” el com­promís que JxSí va assu­mir intro­duint el referèndum al full de ruta després de la qüestió de con­fiança a què es va sot­me­tre el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Car­les Puig­de­mont, el mes de setem­bre pas­sat.

El 6 a 1

“Nosal­tres farem les nos­tres fun­ci­ons. El Par­la­ment farà la seva, el govern farà la seva”, va garan­tir Llach, insis­tint en el poder popu­lar. “Entre tots, cadascú des de la seva funció, asso­li­rem l'objec­tiu”, va dir con­vençut de la “força gegan­tina que té aquest movi­ment que ha sor­tit del car­rer” mal­grat que la ciu­ta­da­nia no en sigui de tot cons­ci­ent. “Cadascú s'haurà de mobi­lit­zar com sàpiga. Els joves faran una cosa, les iaies farem fiam­bre­res...”, va bro­me­jar. For­ca­dell es va decla­rar posi­tiva, però creu que els cata­lans són de mena “pes­si­mis­tes”. I el 6 a 1 del Barça al Paris Saint Ger­main, va sug­ge­rir For­ca­dell, ha demos­trat que “les coses, amb volun­tat, amb coratge, amb força, es fan...”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia