Referèndum irrefrenable

Nega “par­ci­a­li­tat”

For­ca­dell també es va defen­sar de les acu­sa­ci­ons de “par­ci­a­li­tat” que li van fer per escrit C's, el PSC i el PP, i a les quals els va res­pon­dre per carta . “Tant la mesa com la pre­sidència hem actuat sem­pre com­plint el regla­ment del Par­la­ment”, va al·legar. Sobre el procés judi­cial pel qual seurà al banc dels acu­sats un cop s'han reu­nit en una sola causa les dues que­re­lles pre­sen­ta­des per la fis­ca­lia, For­ca­dell va decla­rar que con­fia en la justícia. Uns minuts abans, el de Ver­ges havia afir­mat el con­trari. “També diré que estic con­vençuda que el meu és un judici polític per allò que soc i penso, no pel que he fet”, hi va afe­gir l'expre­si­denta de l'ANC. Per argu­men­tar-ho, For­ca­dell va recor­dar que la fis­ca­lia va excloure de la dar­rera que­re­lla Joan Josep Nuet, d'EUiA i secre­tari ter­cer de la mesa del Par­la­ment, tot i que va votar a favor de la tra­mi­tació de les reso­lu­ci­ons sobre el referèndum uni­la­te­ral i el procés cons­ti­tu­ent com la resta de mem­bres de la mesa de JxSí. For­ca­dell va voler agrair públi­ca­ment el “com­por­ta­ment exem­plar” de Nuet.

Davant de la pre­gunta for­mu­lada per un assis­tent al dinar sobre si “es pot con­viure amb la gent que et vol pro­ces­sar”, For­ca­dell va res­pon­dre que sí perquè “política­ment es pot defen­sar qual­se­vol cosa”. “El que hi ha al Par­la­ment és una con­fron­tació política, no una con­fron­tació per­so­nal”, va pre­ci­sar. També va garan­tir que ni les “ame­na­ces” ni les “inti­mi­da­ci­ons” faran que es mogui “ni un mil·límetre”, de manera que con­ti­nuarà exer­cint el seu càrrec i per­me­tent que “tots els grups es puguin expres­sar pen­sin el que pen­sin amb l'únic límit dels drets humans”. Va adme­tre que dins de l'hemi­ci­cle hi ha “tensió”, però fora de l'espai de l'esce­ni­fi­cació i l'exer­cici de la res­pon­sa­bi­li­tat política hi ha “bon ambi­ent”.

For­ca­dell no va voler entrar, seguint la línia que ha adop­tat fins ara, en com actu­a­ria davant d'una pos­si­ble inha­bi­li­tació per part del Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya. Deso­bediència o aca­ta­ment de la inha­bi­li­tació per a l'exer­cici de càrrec públic? Es va limi­tar a insis­tir que no pre­veu aquesta hipòtesi perquè sosté que va com­plir els “deu­res” que li cor­res­po­nen d'acord amb el càrrec ins­ti­tu­ci­o­nal que ocupa. La pri­mera que­re­lla se cir­cums­cri­via al fet que For­ca­dell va per­me­tre la votació al ple de la comissió d'estudi del procés cons­ti­tu­ent. Una comissió que, pre­ci­sa­ment, pre­si­dia Lluís Llach en subs­ti­tució de Muriel Casals. Només començar la con­versa, For­ca­dell va recor­dar que la pri­mera vegada que va par­ti­ci­par en un dinar del Moment Zero ho va fer amb la que ales­ho­res era pre­si­denta d'Òmnium Cul­tu­ral . Ahir ho feia amb Llach, que en morir Casals va assu­mir alguns dels papers que dins de l'hete­ro­dox grup par­la­men­tari de JxSí exer­cia la que havia estat número tres de la llista per Bar­ce­lona.

For­ca­dell i Llach van coin­ci­dir en la pre­visió que el referèndum tindrà lloc al setem­bre i que, per tant, no es pro­duirà l'avançament que feia mesos es pro­nos­ti­cava de manera gene­ra­lit­zada dins de l'inde­pen­den­tisme. Una pos­si­bi­li­tat que perd força des de fa set­ma­nes. For­ca­dell va al·legar que al setem­bre és quan el govern i el Par­la­ment esta­ran “més ben pre­pa­rats”, i no va al·ludir a la pos­si­bi­li­tat que en comp­tes del referèndum hi hagi unes noves elec­ci­ons. Tam­poc Llach veu “tron­to­llar” el com­promís que JxSí va assu­mir intro­duint el referèndum al full de ruta després de la qüestió de con­fiança a què es va sot­me­tre el pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat, Car­les Puig­de­mont, el mes de setem­bre pas­sat.

El 6 a 1

“Nosal­tres farem les nos­tres fun­ci­ons. El Par­la­ment farà la seva, el govern farà la seva”, va garan­tir Llach, insis­tint en el poder popu­lar. “Entre tots, cadascú des de la seva funció, asso­li­rem l'objec­tiu”, va dir con­vençut de la “força gegan­tina que té aquest movi­ment que ha sor­tit del car­rer” mal­grat que la ciu­ta­da­nia no en sigui de tot cons­ci­ent. “Cadascú s'haurà de mobi­lit­zar com sàpiga. Els joves faran una cosa, les iaies farem fiam­bre­res...”, va bro­me­jar. For­ca­dell es va decla­rar posi­tiva, però creu que els cata­lans són de mena “pes­si­mis­tes”. I el 6 a 1 del Barça al Paris Saint Ger­main, va sug­ge­rir For­ca­dell, ha demos­trat que “les coses, amb volun­tat, amb coratge, amb força, es fan...”