L'oposició de Cerdanyola té un mes per bastir un govern alternatiu al d'Escolà

Com era d'esperar, l'alcalde de Cerdanyola, Carles Escolà, va perdre ahir al vespre la qüestió de confiança que va portar a aprovació en un ple extraordinari vinculat també al pressupost . L'alcalde de Compromís, que governa amb cinc regidors, però que a l'abril passat ho feia amb ERC i després amb el grup de CiU, només va obtenir el suport de sis regidors dels 25 que hi ha al ple –els de la seva formació i la de la regidora d'ICV-EUiA, Maria Reina–, l'abstenció del regidor no adscrit Jordi Miró i el vot contrari de la resta de l'oposició: PSC (4 de 5 perquè un d'ells estava absent), ERC (4), C's (3), PP (3) i PDeCAT (3).

Ara s'obre un període d'un mes perquè els partits puguin presentar una alternativa de govern amb una moció de censura per fer fora Escolà, fet que sembla bastant difícil per la singularitat dels perfils de cada formació i alguns temes que poden frenar un possible acord, com ara el de l'adhesió a l'AMI o la posició al voltant dels referèndum de Catalunya, i d'altres de locals. De fet, va ser el mateix Escolà qui va utilitzar les crítiques rebudes abans sobre el fet de no haver estat capaç de tirar cap tema important endavant, com ara la gestió del PEM Guiera, la problemàtica de l'empresa Cerdanyola Aparca, el projecte del tanatori i crematori, la problemàtica dels abocadors, el conveni de la UAB o les relacions amb l'EMD de Bellaterra, entre d'altres, per posar en dubte que puguin aparèixer propostes compartides per tots els partits que podrien configurar un nou govern. Si no hi ha alternativa, Escolà seguirà d'alcalde i el pressupost quedarà aprovat per continuar impulsant “polítiques de canvi”, va reblar.

Al ple hi va haver retrets, sobretot de Compromís, cap als republicans i el PSC. Tant Escolà com la portaveu del seu partit, Concepció Haro, van acusar ERC de “torpedinar”, “dificultar” i “desestabilitzar” el govern des de dins utilitzant “la vella política” del l'“ambició de poder”, mentre que la republicana Helena Solà, va narrar que, tot i donar-los suport sense “res a canvi”, entrar al govern amb CiU, tot i que Compromís no els volia i després els va expulsar , “no podem confiar en algú que sistemàticament ens ha menystingut”.

Al PSC els van retreure que són “la vella política” i que fan una oposició “destructiva” sense tenir alternativa o que “recorren als arguments franquistes que els atacaven a ells als anys 70”, qüestions a les quals Víctor Francos va respondre que havia tingut “l'oportunitat de governar i no ho va saber gestionar”, donant la culpa sempre als altres. Per això li va aconsellar que fes autocrítica i deixés el discurs de l'“autocomplaença”.