Perfil
De conviccions fèrries
Un dels últims textos que es van escriure per explicar la seva figura en l'edició en paper d'El Punt Avui va ser precisament amb motiu de les eleccions generals del 2015
Amb un “cor al revés”, com ella definia la cardiopatia que patia des la infància, Carme Chacón es va rebel·lar contra la vida tranquil·la a la que semblava destinada i es va convertir en una ministra pionera en la democràcia espanyola i en una de les dirigents més destacades del socialisme català i espanyol.
Feia un any que havia deixat la política, però un dels últims textos que es van escriure per explicar la seva figura en l'edició en paper d'El Punt Avui va ser precisament amb motiu de les eleccions generals del 2015. Podeu recuperar el text, escrit per Xavier Miró i amb caricatura d'Anthony Garner, en aquest link: Retorn de l'aspirant a tot .
Tenia fama de freda i distant, però també de conviccions fèrries. Filla d'un emigrant andalús, que va ser arquitecte tècnic i bomber, i d'una advocada catalana, Chacón es va llicenciar en Dret a la Universitat de Barcelona, mentre treballava de dependenta en la secció de “Faldilles i bruses” d'El Corte Inglés. Va fer un Erasmus a Manchester (Regne Unit) i va completar els seus estudis a Friburg (Alemanya) i Canadà.
Va militar en les Joventuts Socialistes i el 1994 es va afiliar al PSC. Cinc anys més tard va ser elegida regidor en la seva ciutat, abans del seu enlairament definitiu de la mà de Rodríguez Zapatero i els d'èxit 25 diputats que va aconseguir encapçalant el PSC en les generals del 2008.
Estava casada amb l'exsecretari d'Estat de Comunicació Miguel Barroso, i entre les seves passions estaven llegir i escriure poesia perquè, comptava, “no hi ha res més bonic que una poesia que t'esquinça”. Els seus esquinçaments favorits eren els de Pedro Salinas, Miquel Martí i Pol i el rus Aleksandr Pushkin.
Després de liderar per última vegada la llista del PSC a les generals al desembre del 2015, la “nena de Felipe”, com se la coneixia en el partit, va renunciar a entrar en les llistes electorals en els comicis del 26 de juny del 2016, davant els pitjors resultats en la història del PSC, com també per les seves diferències amb el llavors líder del PSOE, Pedro Sánchez, i de fet va ser una dels 17 membres de l'Executiva Federal del partit que va dimitir per provocar la sortida de Sánchez a l'octubre.
Deixant l'acta de diputada, es va incorporar a un bufet d'advocats a Madrid i va tornar a donar classes a Miami, des d'on va tornar a Espanya fa un dia, abans de la seva mort al seu domicili.
Nascuda el 1971 a Esplugues de Llobregat, la seva vida estava destinada a una vida menys frenètica, a causa de les 35 pulsacions a les quals li bategava el cor des del seu naixement prematur. La seva cardiopatia congènita, que pateixen 100.000 espanyols, ella la resumia irònicament, amb el seu habitual to suau i pausat, com “un cor al revés”. Els metges li van receptar una vida sense dificultats, com “tocar el piano o fer-se monja”. Ella agraïa sempre, no obstant això, que els seus pares mai no l'eduquessin com una malalta.
