Política

Econòmicament oposats

Macron i Le Pen tenen visions diametralment contràries

En el nucli de les desavinences entre els candidats a l'Elisi hi ha el sistema social, les normes laborals i les maneres d'impulsar el creixement

L'aug­ment de la des­pesa, el pro­tec­ci­o­nisme i l'aban­do­na­ment de l'euro són alguns dels argu­ments recur­rents de Marine Le Pen; la prudència fis­cal, el libe­ra­lisme i l'enfor­ti­ment de la inte­gració euro­pea són els que fa ser­vir Emma­nuel Macron. Els dos fina­lis­tes per ocu­par la pre­sidència fran­cesa tenen dues visi­ons dia­me­tral­ment opo­sa­des de l'eco­no­mia. El pro euro­peu cen­trista i jove, de 39 anys, és el favo­rit per al nome­na­ment, al 7 de maig, després d'haver superat la pri­mera volta amb el 24,01% dels vots, seguit per la can­di­data de l'extrema dreta, de 48 anys, amb el 21,30% dels sufra­gis.

En qüesti­ons econòmiques, “són dues filo­so­fies molt dife­rents”, va asse­gu­rar Phi­lippe Waech­ter, eco­no­mista en cap de la ges­tora d'actius Nati­xis AM. “D'una banda, Macron pretén tro­bar els mit­jans per adap­tar-se a un món can­vi­ant; de l'altra, Le Pen desitja tren­car amb la resta del món.” L'eco­no­mista con­si­dera que els dos can­di­dats sug­ge­rei­xen una “gran bretxa” entre dos pro­gra­mes “total­ment opo­sats”.

Al cor de les diferències hi ha el con­cepte sobre la glo­ba­lit­zació, que Macron per­cep com una opor­tu­ni­tat i Le Pen, en canvi, com una amenaça per a França. Però en el nucli de les des­a­vi­nen­ces també hi ha el sis­tema social, les nor­mes labo­rals i les mane­res d'impul­sar el crei­xe­ment.

“La glo­ba­lit­zació sal­vatge posa en perill la nos­tra civi­lit­zació”, con­si­dera Marine Le Pen, que cen­sura la “total des­re­gu­lació, sense fron­te­res i sense pro­tecció”, que ori­gina “des­lo­ca­lit­zació” i desem­boca en el “reialme dels diners”.

La pre­ferència fran­cesa

Per con­tra, per a Emma­nuel Macron, exmi­nis­tre d'Eco­no­mia del quin­quenni soci­a­lista i antic ban­quer, “la glo­ba­lit­zació és una gran opor­tu­ni­tat”. “Els grans èxits econòmics del nos­tre país han estat impul­sats pel crei­xe­ment glo­bal, nosal­tres no tenim cap altra opció i és encara la nos­tra opor­tu­ni­tat”, va decla­rar durant la cam­pa­nya.

La can­di­data del Front Nati­o­nal (FN), que pro­mou el pro­tec­ci­o­nisme econòmic, ha promès en canvi rene­go­ciar els trac­tats comer­ci­als inter­na­ci­o­nals i res­tau­rar les bar­re­res dua­ne­res, mit­jançant la impo­sició d'un impost del 3% sobre deter­mi­na­des impor­ta­ci­ons.

Le Pen pro­posa que per dis­pu­tar les con­trac­ta­ci­ons públi­ques es doni pre­ferència a les empre­ses fran­ce­ses, i no s'amaga de voler tallar els llaços amb Brus­sel·les amb una mesura dràstica: l'aban­do­na­ment de la moneda comuna, la qual res­pon­sa­bi­litza de llas­tar la com­pe­ti­ti­vi­tat de les empre­ses i el poder adqui­si­tiu dels fran­ce­sos.

“Els preus es van dis­pa­rar quan vam can­viar a l'euro, aquesta veri­tat s'ha camu­flat”, va asse­gu­rar ella. En el supo­sat marc d'una rup­tura amb el pro­jecte euro­peu, Le Pen té la intenció de “recu­pe­rar la sobi­ra­nia monetària i econòmica”, va recor­dar Emma­nuel Jes­sua, eco­no­mista de Coe Rexe­code, un pres­tigiós cen­tre d'obser­vació econòmic per al desen­vo­lu­pa­ment de les empre­ses. Aquesta volun­tat de “patri­o­tisme econòmic” està en des­a­cord amb la posició del seu rival, que vol reforçar el lliure comerç, la vali­dació de la CETA (l'acord comer­cial entre la Unió Euro­pea i el Canadà) i apro­fun­dir en la inte­gració euro­pea a través de la cre­ació d'un pres­su­post propi per a la zona euro.

Fun­ci­o­na­ris en qüestió

Els dos can­di­dats també tenen una posició con­tra­po­sada en la qüestió de les finan­ces públi­ques. “Emma­nuel Macron pro­met res­pec­tar la regla del 3% del dèficit públic per a l'any 2017”, d'acord amb els trac­tats euro­peus, fet que reque­reix una gestió rigo­rosa dels fons públics, segons asse­nyala Ludo­vic Subran, eco­no­mista en cap de l'asse­gu­ra­dora Euler Hermès.

El líder del movi­ment En Marxa! pre­veu per això un pla de 60.000 mili­ons d'euros en estal­vis per a un període de cinc anys, mit­jançant l'eli­mi­nació de 120.000 llocs de tre­ball de fun­ci­o­na­ris públics i una reducció dels sub­si­dis per als governs locals.

Aquesta prudència fis­cal el dife­ren­cia de Marine Le Pen, que pro­met la con­trac­tació de fun­ci­o­na­ris, una prima men­sual de 80 euros pagada per l'Estat a tots els assa­la­ri­ats que gua­nyin menys de 1.500 euros al mes i fins i tot abai­xar l'edat legal de jubi­lació als 60 anys con­tra els 62 actu­als. Per al finançament d'aques­tes mesu­res, la can­di­data de l'ultra­dretà Front Nati­o­nal “pro­posa estal­vis efec­tius”, com ara “l'eli­mi­nació dels sub­si­dis que no vagin des­ti­nats als fran­ce­sos”, va des­ta­car Subran. En l'aspecte social, el can­di­dat libe­ral pretén dis­se­nyar “un mer­cat de tre­ball que fun­ci­oni sobre­tot segons els esque­mes de fle­xi­bi­li­tat del model escan­di­nau”, a cri­teri de Jes­sua. Marine Le Pen, en canvi, ha promès abo­lir la nova llei del tre­ball –pro­jec­tada pel seu rival quan era titu­lar del Minis­teri d'Eco­no­mia–, que segons ella res­pon a un “full de ruta de Brus­sel·les”.

LES XIFRES

24,01
per cent
dels vots va obtenir el pro europeu centrista Emmanuel Macron en la primera volta de les presidencials.
21,30
per cent
dels sufragis va aconseguir la líder de la ultradreta francesa, Marine Le Pen, el 23 d'abril.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.