CATALUNYA NORD
Els extrems del nord
La candidata d'extrema dreta promet accelerar l'alta velocitat ferroviària entre Nimes i Perpinyà i el seu partit vol posar fi a qualsevol vel·leïtat d'autonomia dels catalans
El vot d'extrema esquerra de les comarques de l'interior, que va obtenir la segona posició, va ser la sorpresa de la primera volta de les eleccions a la Catalunya del Nord
La Catalunya del Nord no va tenir el mateix comportament, a la primera volta de les eleccions presidencials, que la resta de l'Estat francès. Si Le Pen va obtenir, com era previsible, el 30 per cent dels vots, el vencedor de la primera volta arreu de l'Estat, el candidat “ni de dreta ni d'esquerra” Emmanuel Macron, va quedar en tercera posició a la Catalunya sota administració francesa.
El segon lloc va ser, superant el 21 per cent dels vots, per al candidat de l'esquerra alternativa Jean-Luc Mélenchon, que té com a referència espanyola Podemos. Aquest vot cap a l'extrema esquerra d'una part important de l'electorat nord-català va ser la gran sorpresa de la primera volta. A Perpinyà, per exemple, en les eleccions presidencials del 2012 Mélenchon havia obtingut poc més de l'11% (5.755 vots) i en les d'enguany ha passat al 22,72% (10.962 vots). En comparació, Le Pen només ha augmentat a la capital nord-catalana, en el mateix període de temps, 1.258 vots.
La victòria de la candidata del Front National no va venir de nou, és una pujada del partit d'extrema dreta que els nord-catalans comparteixen amb tot l'arc mediterrani, el Llenguadoc i la Provença. En total 80.169 electors residents a Catalunya Nord van votar per la candidata que s'enfronta a Emmanuel Macron en la segona volta. Jean-Luc Mélenchon va aconseguir 56.392 vots, Macron no va arribar al 19 per cent, el candidat conservador de Les Républicains François Fillon es va quedar amb poc més del 17 per cent i el socialista Benoît Hamon, amb un desastrós 5,5 per cent.
El FN referma l'anticatalanisme
Le Pen, en la seva campanya per la segona volta, he fet dues promeses en relació amb la Catalunya del Nord en cas d'arribar a l'Elisi parisenc. La primera és finalitzar ràpidament el tram ferroviari d'alta velocitat del corredor mediterrani entre Nimes i Perpinyà, oblidat fins ara per França. La segona promesa l'ha fet el vicepresident del Front National i company sentimental de la candidata, Louis Aliot, que ha promès posar fi a qualsevol vel·leïtat dels catalans de l'Estat francès “per promoure la creació d'una entitat autònoma que vagi en contra de la unitat del territori nacional” tal com proposen els partits catalanistes de la Catalunya del Nord.
L'interior, d'extrema esquerra
A les comarques de muntanya poc poblades (Vallespir, Conflent, Alta Cerdanya i Capcir) –on hi ha poca incidència de l'emigració interna francesa– va ser Mélenchon qui es va imposar el 23 d'abril. A la plana del Rosselló i el seu litoral –la part més habitada, amb una majoria de votants procedents d'altres indrets de l'Estat francès, sense arrels en el territori– és on Marine Le Pen va obtenir la victòria. Els extrems polítics han recuperat el malestar social i les pors d'una de les zones més pobres de l'Estat, on el vot antisistema i indignat és el més fort. Si fins ara aquest malestar el recuperava l'extrema dreta, ara el comparteix amb l'esquerra alternativa. Un altre punt comú de Le Pen i Mélenchon és el seu jacobinisme extrem, contrari a les “llengües regionals” i a concedir un mínim de poder polític autònom als pobles inclosos dins l'hexàgon francès.
Feu socialista en descomposició
La desfeta de Benoît Hamon arreu de l'Estat francès ha estat especialment amarga pels socialistes nord-catalans, que governen actualment al Consell Departamental nord-català i també al Consell Regional de la regió Occitanie, on la Catalunya Nord es troba inclosa. Amb la pèrdua de 55.000 vots en cinc anys, els socialistes nord-catalans, partidaris de les tesis de Manuel Valls, constaten que es troben “a la fi d'una època”. Cal dir, però, que els militants i càrrecs socialistes pro Valls han boicotejat la campanya del seu candidat oficial, que va derrotar, a les primàries del partit, Manuel Valls. Alguns ho van fer obertament cridant a votar Macron, altres abstenint-se de participar a la campanya per a la primera volta. La desfeta i el campi qui pugui també ha estat devastador en el camp dels conservadors nord-catalans del partit Les Républicains i el seu candidat François Fillon. Han perdut de cop 21.000 vots i han quedat dividits entre partidaris de Fillon i de Macron. El batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, veu perillar l'alcaldia, ja que el vot del FN ha superat el dels conservadors a la capital nord-catalana.
ERCN demana el vot en blanc
Esquerra Republicana de la Catalunya del Nord va emetre un comunicat, per a la segona volta, demanant el vot en blanc. Aquesta crida va ser desautoritzada per la direcció nacional d'ERC que demana votar el liberal Macron per “aturar la victòria de Le Pen”. El suport a Macron del regidor d'Unitat Catalana a Perpinyà, Brice Lafontaine, a la primera volta, va provocar que el batlle Jean-Marc Pujol, del partit Les Républicains, li retirés el càrrec de tinent d'alcalde dels “afers catalans i transfronterers.” La CUP de Perpinyà tenia més simpaties pel candidat anticapitalista Philippe Poutou, l'únic que es declarava favorable a l'autodeterminació dels pobles inclosos dins l'Estat francès.