El rastre del gallet fàcil

Quan el jove Adolfo Bárcena va sortir a sopar amb la seva colla la nit del 20 de febrer del 1977, no es podia imaginar que els seus amics acabarien al Palau de La Moncloa, a Madrid, per denunciar al govern espanyol que havia estat assassinat en estranyes circumstàncies per un agent de la Guàrdia Civil a Hostalric (Selva). Bárcena, veí de Tordera (Maresme), havia quedat amb uns amics per fer un mos abans d'anar a veure el Rally Costa Brava, però en arribar a Hostalric va fer una frenada amb el cotxe –suposadament per evitar atropellar un gat– que va alertar una parella de guàrdies civils en un moment, en plena Transició, en què el cos estava exaltat i en un estat gairebé psicòtic per por d'atemptats i accions subversives. Els agents van trobar el cotxe aparcat i, per evitar que pogués fugir, en van punxar les rodes. No obstant això, Bárcena, després de sopar, el va posar en marxa i, quan els agents el van veure, un d'ells el va perseguir fins a un racó apartat on, per circumstàncies que encara avui no s'han aclarit, li va disparar mortalment al pit.

Amb l'objectiu d'esvair dubtes sobre aquest estrany succés, Quim Forns i Santi Barrera han produït Ombres de la Transició: el cas Adolfo Bárcena, un documental amb què intenten ordenar i esclarir l'estranya mort del jove torderenc de 22 anys, que en el judici posterior va ser acusat i declarat culpable “de dos o tres delictes, perquè no hi havia ningú que pogués demostrar que no ho era”, explica Barrera en una entrevista a El Punt Avui TV. En el sumari del cas, al qual han accedit els productors del llargmetratge, el guàrdia civil va explicar que havia disparat contra Bárcena en defensa pròpia després d'una breu baralla en què li havia arrencat tres botons de l'uniforme, si bé només se'n va arribar a trobar un per la “malesa” del lloc, malgrat que era un voral de sorra i pedres. Aquest és un dels factors que fan grinyolar la versió oficial dels fets, a la qual cal afegir que els amics de Bárcena van ser retinguts aquella nit a la caserna de la Guàrdia Civil sense rebre cap explicació.

Els testimonis atribueixen el secretisme a l'intent de la Guàrdia Civil d'amagar un assassinat maldestre i sense motiu, una sospita que van tenir des del principi pel caràcter dòcil de Bárcena i per l'actitud de la benemèrita, que va retenir els seus companys quan l'agent iniciava l'absurda persecució del cotxe del jove, que no podia anar gaire lluny amb les rodes punxades pels mateixos agents.

El documental no aclareix el que va passar amb certesa aquell 20 de febrer, però aporta més punts de vista que els de la versió oficial que va donar la justícia postfranquista, que es va limitar, bàsicament, a donar per vàlida la versió del guàrdia civil que va prémer el gallet, tot i els canvis en la descripció dels fets. Aquesta sospita, que va planar sobre el crim des del primer moment, és el que va animar els companys de la víctima a elaborar un dossier i dur-lo a la presidència espanyola, que aleshores ocupava Adolfo Suárez. Paral·lelament, es va organitzar una gran manifestació que va anar acompanyada d'un gran dispositiu policial, malgrat que era pacífica, pel temor que tenia la Guàrdia Civil d'una reacció dels veïns, que se sentien indignats.

El documental, de producció gironina, també desenterra què va passar amb l'agent autor dels fets, José García Caraballo, que no va morir després de ser destinat al nord d'Espanya com es rumoreja al poble, sinó que va ser traslladat a Castella, on va anar ascendint fins a esdevenir tinent d'una caserna de Lleó, i el 2004, va ser nomenat capità a la mateixa província, on va exercir fins a retirar-se.