La via corsa

Alta Còrsega i Còrsega del Sud, els dos depar­ta­ments admi­nis­tra­tius de l'illa medi­terrània, van estar entre els cinc amb més abs­tenció en la pri­mera volta de les pre­si­den­ci­als fran­ce­ses. També es van comp­tar entre els ter­ri­to­ris on Marine Le Pen va obte­nir més suports: hi va gua­nyar amb gai­rebé el 28% dels vots, una tendència que ja es va pro­duir el 2012, quan va arri­bar al segon lloc (24%), només per dar­rere de Nico­las Sarkozy. El seu rival avui, Emma­nuel Macron, va que­dar deu punts per dar­rere. Durant la cam­pa­nya, la líder fron­tista va des­ple­gar una tàctica d'apro­pa­ment a la causa corsa, ofe­rint mesu­res con­tra l'espe­cu­lació immo­biliària que tur­menta l'illa i a favor de la repa­tri­ació de pre­sos lli­gats al con­flicte. Un dis­curs que Jean-Guy Tala­moni, pre­si­dent de l'Assem­blea de Còrsega, con­si­dera “demagògia pura”, tenint en compte que “el Front Nati­o­nal és un par­tit recen­tra­lit­za­dor i jacobí, que no fa gaire dema­nava la pena de mort per als mili­tants cor­sos”. Per Tala­moni, les raons de la pui­xança de l'extrema dreta a l'illa s'han de bus­car més enllà, començant per la forta taxa d'abs­tenció: els naci­o­na­lis­tes no es mobi­lit­zen per als comi­cis gene­rals, i el mateix Tala­moni asse­gura que mai no ha votat en unes pre­si­den­ci­als. Però no tot s'entén a par­tir d'això, reco­neix. “La democràcia està avui afe­blida per dife­rents frac­tu­res que afec­ten les nos­tres soci­e­tats: la des­a­fecció per la política ins­ti­tu­ci­o­nal, la bretxa gene­ra­ci­o­nal, ter­ri­to­rial i social. Això també afecta Còrsega. Només cal veure el bon resul­tat del Front Nati­o­nal als bar­ris des­fa­vo­rits de la nos­tra illa”, alerta.

Sigui com sigui, l'estratègia d'acos­ta­ment de Le Pen també ha jugat un paper, i con­trasta amb el des­in­terès per les recla­mes cor­ses exhi­bit pel govern soci­a­lista durant la dar­rera legis­la­tura.

A prin­cipi de març, en la pri­mera visita ofi­cial des del 2013, el pre­si­dent François Hollande va recal­car els pro­gres­sos que havia vis­cut Còrsega durant la seva legis­la­tura. L'opinió és com­par­tida a Aiac­ciu: la millora corsa ha estat latent, però la des­lli­guen de l'acció de París. “Hollande és molt simpàtic, però no ha fet res per l'illa durant el seu man­dat”, cri­tica taxa­tiu Tala­moni, que diri­geix una Assem­blea en què gai­rebé la mei­tat dels escons (24 de 51) per­ta­nyen a la llista sobi­ra­nista Pè a Cor­sica, coa­lició entre inde­pen­den­tis­tes i auto­no­mis­tes que es va impo­sar en les elec­ci­ons regi­o­nals, el desem­bre del 2015.

És la pri­mera vegada que una llista sobi­ra­nista governa l'illa. El canvi de pàgina ajuda a enten­dre, per exem­ple, l'aban­do­na­ment de les armes, el 25 de juny del 2014, del Front d'Alli­be­ra­ment Naci­o­nal de Còrsega (FLNC), el prin­ci­pal grup ter­ro­rista insu­lar, després de 38 anys de lluita armada i 4.000 atemp­tats rei­vin­di­cats. Ja en les elec­ci­ons del 2010, la segona força va ser una coa­lició de par­tits naci­o­na­lis­tes, abans de la victòria del 2015. “Els pro­gres­sos asso­lits durant el man­dat Hollande han estat fruit del govern naci­o­na­lista”, s'hi refe­reix Tala­moni, abans de glos­sar un seguit de refor­mes per reha­bi­li­tar la vida pública corsa, millo­rar la per­cepció que els ciu­ta­dans tenen de la classe diri­gent i avançar cap a un major auto­go­vern. En aquest dar­rer aspecte, però, el progrés depèn ine­vi­ta­ble­ment de París. D'entre les rei­vin­di­ca­ci­ons majors, els dar­rers cinc anys només s'ha asso­lit la cre­ació de la cir­cums­cripció única, que entrarà en vigor al gener i enfor­tirà la potència de les ins­ti­tu­ci­ons cor­ses. Fruit de la frus­tració per aquesta len­ti­tud, els dar­rers mesos, s'han regis­trat nous atacs i degra­da­ci­ons de símbols de l'Estat a l'illa, no rei­vin­di­cats però asso­ci­ats a col·lec­tius juve­nils.