El 13-D empeny els partits a remarcar el seu llistó nacional amb vista a les eleccions

Les consultes han remogut l'agenda dels partits, que han mesurat la seva implicació i lectures de la iniciativa, impulsada des de la societat civil. Amb lloances o crítiques a la convocatòria, però en cap cas des de la indiferència, totes les formacions s'han vist obligades a moure fitxa i marcar amb retolador vermell on acaba i on comença el seu horitzó nacional. CDC, que batalla per ocupar la centralitat i procura satisfer alhora el seu electorat sobiranista i el que no ho és, va recuperar la crida a engreixar la Casa Gran del Catalanisme.

El secretari general dels convergents, Artur Mas, va apostar per «galvanitzar el conjunt de la societat catalana, o com a mínim una majoria important d'aquesta societat, per portar Catalunya cap a la via dels èxits». La tesi de Mas és que la majoria de la societat no avalaria la independència i per això troba prematura la convocatòria d'un referèndum d'autodeterminació, tot i que va defensar les consultes com «una manera digna, encara que no l'única, de defensar la dignitat de Catalunya». Per ara, l'Estatut és el «mínim» que CDC vol per al país, segons Mas.

El president de la Generalitat, José Montilla, va persistir en el seu intent de menystenir els referèndums. Coincidint amb la conferència de presidents territorials, Montilla es va cenyir a la legalitat per recordar que l'última voluntat d'autogovern dels catalans es va plasmar en el referèndum de l'Estatut. «La voluntat popular s'expressa en les eleccions municipals, autonòmiques i generals», va insistir, i va demanar que ningú no «utilitzi políticament» els resultats de diumenge. L'aclaparador «sí» per la independència, a criteri de Montilla, no es pot «extrapolar» a la resta del país. El PSC s'ha servit del prop del 30% de participació –a què s'han agafat tant els defensors com els partidaris de la independència– per reforçar la seva aposta per l'autonomisme. El secretari d'organització del partit, José Zaragoza, va al·legar que les xifres avalen la seva convicció que «l'independentisme és minoritari» i va afegir-hi que els referèndums poden perjudicar la defensa de l'Estatut davant el Tribunal Constitucional i del PP. Els populars pretenen desgastar els governs català i espanyol amb les consultes, encara que creuen que van «fracassar» quant a la participació. El PP demanarà demà explicacions al vicepresident Manuel Chaves al Congrés.

Les consultes també han obligat ERC a accentuar el discurs sobiranista per evitar perdre pistonada. Joan Puigcercós, va reiterar que inclourà la convocatòria d'una «consulta vinculant els pròxims anys» en el programa que durà sota el braç a les eleccions. ICV, que primer havia menyspreat els referèndums per la «baixa» participació, se'n va desdir ahir. El seu secretari general, Joan Herrera, va titllar d'«error colossal» l'argument que el dia abans havia defensat la portaveu del partit, Laia Ortiz, per virar l'estratègia: canalitzar el «cansament» i «malestar» evidenciat a les urnes cap a un «federalisme plurinacional i plurilingüe».