Satisfacció organitzadora

Els col·lectius promotors de les consultes gironines en fan valoracions positives

Alt Empordà.

La pla­ta­forma de Roses va valo­rar la baixa par­ti­ci­pació que hi va haver –amb només un 10%–. L'expli­cació que hi dóna és que hi ha molta gent estran­gera que només va a Roses per vacan­ces o que viu en urba­nit­za­ci­ons i és molt difícil acce­dir-hi.

Baix Empordà.

A Tor­ro­e­lla de Montgrí, el por­ta­veu de l'enti­tat orga­nit­za­dora, Marc Roura, va reconèixer la rea­li­tat dife­rent dels dos nuclis del terme, Tor­ro­e­lla i l'Estar­tit, però va mos­trar-se satis­fet de la con­sulta. A part de Tor­ro­e­lla, també han fet con­sul­tes a Jafre i Ver­ges, i ja es pre­pa­ren pel febrer a Palamós, Pala­fru­gell i Palau-sator.

Cer­da­nya.

Els por­ta­veus de la comissió que va impul­sar la con­sulta a Bol­vir, l'únic poble de la Cer­da­nya que la va fer, van atri­buir l'ele­vat per­cen­tatge de vot en blanc –19 per 4 de nega­tius i 112 de posi­tius– a la par­ti­ci­pació ele­vada que hi va haver, un 42,4% i al fet que hi ha mol­tes per­so­nes amb segona residència. Una altra comissió tre­ba­lla per fer una con­sulta a Alp, al febrer. A Bol­vir hi va haver obser­va­dors del Cen­tre d'Estu­dis i del Grup de Recerca de la Cer­da­nya, que segu­ra­ment impul­sa­ran la de Puig­cerdà. També hi havia veïns de Prats i Samsó (Cer­da­nya llei­da­tana) i de la Seu d'Urgell, on segu­ra­ment es faran con­sul­tes.

Gar­rotxa.

El por­ta­veu de la Gar­rotxa Deci­deix, Jordi Gasu­lla, va asse­gu­rar que els sis pobles de la comarca que diu­menge no van fer con­sulta la cele­bra­ran al febrer o a l'abril. Gasu­lla va remar­car que la Gar­rotxa va ser una de les comar­ques amb més par­ti­ci­pació del país, un 38,7%.

Gironès.

Tot­hom coin­ci­deix a des­ta­car l'interès, la il·lusió i les ganes amb què la gent anava a votar, sobre­tot la gent gran. També molts immi­grats van acu­dir a votar, tot i que alguns no ho van poder fer perquè no van poder demos­trar que resi­dien al poble. En la llista de resul­tats que va publi­car El Punt ahir cons­tava un vot con­trari a Llam­bi­lles quan en rea­li­tat havia de ser nul.

Pla de l'Estany.

Al Pla de l'Estany, el pro­grama de Tele 5 d'Ana Rosa Quin­tana va vetar ahir una entre­vista amb el por­ta­veu de la pla­ta­forma El Pla de l'Estany Deci­deix, Pep Comas, perquè es va negar a par­lar en cas­tellà. Comas va expli­car que una peri­o­dista del pro­grama es va posar en con­tacte amb ells per fer l'entre­vista, perquè la comarca havia estat l'única del país en què la con­sulta popu­lar sobre la inde­pendència es va fer a tots els muni­ci­pis. El por­ta­veu de la pla­ta­forma hi ha afe­git que, abans d'entrar en directe al pro­grama d'Ana Rosa Quin­tana, la repor­tera els va dema­nar –exi­gir, segons ell– que par­les­sin en cas­tellà. «El català és la nos­tra llen­gua i tenim el dret democràtic d'expres­sar-nos-hi amb tota lli­ber­tat», va argu­men­tar a la peri­o­dista de Tele 5.

Ripollès.

La pla­ta­forma Ripoll, Bres­sol de Cata­lu­nya, Deci­deix està satis­feta per la par­ti­ci­pació, tot i que es plan­teja per què va anar a votar més gent gran que no pas joves.

Selva.

La valo­ració de la con­sulta per part dels orga­nit­za­dors va ser posi­tiva, sobre­tot a la Cellera, on va votar més del 44% del padró, i van des­ta­car que hi havia hagut més vots favo­ra­bles a la inde­pendència que a l'Esta­tut. A tots els pobles es va remar­car que l'afe­git de la població immi­grada, que nor­mal­ment no pot votar, havia fet bai­xar la dada final de par­ti­ci­pació. A tots els llocs, menys a Sils, però, va votar força gent immi­grada.

[Aquesta infor­mació ha estat ela­bo­rada per Montse Bar­rera, Jordi Casas, Jordi Colo­mer, Òscar Pini­lla, Mar Vicente i Albert Vilar]



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.