Gordó deixa el PDeCAT però manté l’escó com a no adscrit

Contra corrent. Germà Gordó va fer públic ahir que abandona la militància al PDeCAT però mantindrà l’escó al Parlament com a diputat no adscrit. Després d’haver “meditat” la decisió, i en contra del que li demanava el PDeCAT, ERC i JxSí, Gordó preservarà l’aforament després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va decidir investigar-lo pel cas 3%, a instàncies del jutge del Vendrell, pels presumptes delictes de suborn, tràfic d’influències, prevaricació i malversació de fons públics. La direcció executiva del PDeCAT va reafirmar-se en la determinació de demanar-li que renunciï a l’acta de diputat, en el que era el pas més important executat fins ara per la cúpula neoconvergent per marcar distàncies amb l’antiga CDC i l’ombra destructiva de la corrupció en un dels moments més complexos del procés sobiranista.

Mentre estava reunida, la direcció va saber del comunicat matinal de Gordó i va reaccionar amb rapidesa amb un altre comunicat. La cúpula subratllava el compromís del partit “amb la regeneració de la vida pública catalana en tots els sentits”. En aquesta reunió no hi va ser, segons fonts de la formació, Artur Mas. L’expresident de la Generalitat i president del PDeCAT va guardar silenci respecte a la decisió de l’equip de la coordinadora general, Marta Pascal, a qui va delegar les funcions executives durant el procés congressual. Mas ostenta tasques de “màxima representació política i institucional i de coordinació del partit”.

Gordó havia estat una de les mans dretes de l’expresident de la Generalitat; primer al carrer Còrsega, com un dels integrants de l’insigne pinyol, i després al govern, tot i que es van allunyar progressivament, segons veus del partit. Més enllà de Gordó i el seu entorn, aplegat a la plataforma Nova Convergència, cap dirigent de les famílies diverses de la formació va discrepar públicament de la determinació de Pascal de trencar amb el que fins ara havia estat una regla: protegir els investigats fins a l’obertura de judici oral. Tot i que inicialment havia pactat amb Gordó que deixés tan sols la presidència de la comissió parlamentària de Justícia, Pascal va demanar després a l’exconseller que també deixés l’escó. Ho va fer per telèfon i, després, amb una piulada. “El moment polític excepcional requereix de generositat personal i col·lectiva”, va dir. Però no ho feia sola: va anar consultant els integrants de la direcció. Gordó també va comunicar a Pascal la seva decisió abans de fer públic el comunicat. Els suports a Pascal, en canvi, es van anar succeint al llarg de divendres i el cap de setmana, fins ahir, amb ancoratges en dos dels principals sectors de la formació, representats per Jordi Turull i Mercè Conesa.

Nova Convergència es reunirà divendres per avaluar la situació. Gordó va explicar que afronta el manteniment de l’escó com “una nova porta oberta al futur de la política catalana”, amb la voluntat d’aportar “idees, principis i actuacions” que estan “orfes de representació.” El sector de Gordó, abanderat de la moderació, va mostrar la seva disconformitat quan el procés congressual va portar l’organització a “declarar obsolet un actiu tan immens com CDC,” com recordava ahir. Amb una mínima estructura operativa i la seguretat que, segons fonts pròximes a l’exconseller, més membres de Nova Convergència es donaran de baixa del PDeCAT, la plataforma obre un nou camí amb aires embrionaris d’escissió. Gordó, que pretenia aspirar a la secretaria general en l’anterior congrés, va renunciar a presentar-se a última hora davant de la llista renovadora de consens que liderava Pascal al costat del coordinador organitzatiu i home pròxim a Puigdemont, David Bonvehí.

També ERC i JxSí, que va celebrar amb normalitat la reunió de coordinació del grup, van emetre comunicats per pressionar Gordó. La coalició li va reclamar que “reconsideri” la seva decisió perquè, més enllà dels aspectes legals, l’acta de diputat no pertany a cap partit ni persona, sinó “de tots i cadascun dels 100.000 candidats inscrits a JxSí” i al més de milió i mig de votants que van obtenir el 27-S. Els republicans van titllar de “frau a aquell projecte comú” que Gordó mantingui l’acta i deixi en 61 diputats JxSí, un instrument “transversal” constituït per iniciar el “procés d’independència”. JxSí i la CUP van rebutjar que Puigdemont comparegui al Parlament, com pretenia C’s, per donar explicacions sobre Gordó.