Curta, clara i a gust de tothom

Després de l’experiència de la pregunta arbre del 9-N, pensada per satisfer independentistes, autodeterministes i indeterminats, hi havia certa expectació per la pregunta del referèndum de la tardor. Tothom tenia clar que la resposta seria binària (sí o no) en lloc de la fórmula enrevessada del procés participatiu, però quedava la incògnita de quines paraules es farien servir per consultar el futur estatus de Catalunya.

Finalment, han aparegut les dues paraules clau, estat i república, en una pregunta curta, clara i que no deixa espai a l’ambigüitat: Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república? Ara bé, calia especificar que l’hipotètic estat independent serà una república? No n’hi hauria hagut prou de preguntar si es vol un estat independent o una república independent?

Francesc Pallarés, catedràtic de ciència política i de l’administració de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), atribueix la inclusió de les dues paraules en el redactat a “un pacte entre el PDeCAT, ERC i la CUP”. Els primers –sosté Pallarés– haurien estat més partidaris de la paraula estat, mentre que els republicans i els anticapitalistes haurien volgut que hi constés també la república. De fet, aquesta referència només tindria sentit “si hi hagués independentistes monàrquics, però no és el cas”. Per Pallarés, la formulació de la pregunta respon a “la competència entre el PDeCAT i ERC”. “Cadascú vol deixar marcada la seva empremta, però, en el fons, saben que això acabarà en eleccions”, assegura.

Lluís Pastor, director dels Estudis de Ciències de la Informació i la Comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i expert en retòrica, veu la pregunta “curta i clara”, però no acaba “d’entendre la part final de la pregunta”. “L’última part [en forma de república] sobra. La fa més redundant. Des del punt de vista lingüístic no aporta res”, observa Pastor, que hi veu “una concessió a algú”.

Malgrat les reticències lingüístiques dels experts, el cert és que la paraula república resulta atractiva per a bona part dels ciutadans als quals s’apel·la. Els polítics independentistes catalans l’han fet servir molts cops per contraposar-la a la monarquia, vista per molts com una institució arcaica i desacreditada, entre aquests, els votants dels comuns.

La pregunta tampoc ha deixat indiferents els lingüistes, alguns dels quals remarcaven ahir la fórmula de vós amb què està redactada la pregunta. El Voleu que... en lloc del Vol que... és considerat per bona part dels experts en la llengua una solució més genuïna i menys encarcarada que el tractament de vostè.