“El procés cap a la independència és imbatible”

Manel Escobet és una de les moltes ànimes que arrossega des d’un primer moment l’Assemblea Nacional Catalana. Explica que s’hi va apuntar “des d’un primer moment” perquè estava convençut que “el procés s’ha de construir des de la base”. Des d’aleshores ha treballat des de Berga per transmetre el missatge fonamentat que la independència és necessària per al país. Ara bé, no es considera imprescindible, ni de bon tros: “Si jo faltés, en vindria un altre al darrere que ho faria tan o més bé, perquè el procés mou milions de persones.”

Des del primer dia que em vaig adonar que el procés s’estava construint. Vam ser a la reunió on es va fer l’embrió del que seria l’Assemblea i ens hi vam apuntar sense pensar-ho perquè vèiem que el procés s’havia d’empènyer des de la base.

Els polítics solen prioritzar la cadira, abans que les idees. No és una tendència general, però sí massa freqüent. Si no hi ha una pressió des de baix que els faci moure de la cadira, no es mouen. Per això, o ens apuntàvem a l’Assemblea i fèiem aquesta pressió, o ens quedava pendent per 300 anys més.

De conya, sobre el previst. El govern marca els terminis del referèndum i ho fa molt bé. Com diu el president, “no hi ha prou armes en contra per aturar tanta democràcia”. Crec que el procés és imbatible perquè ve de la base i el convenciment de la gent.

Si ho fem d’una manera comparativa, és més fàcil a Berga que a l’Hospitalet, per exemple. Però també s’ha de treballar. Ha estat relativament fàcil perquè teníem una bona base, però calia posar-s’hi.

L’11-S a Berga, per descomptat. No se’ns havia passat mai pel cap fer una cosa així. Nosaltres sempre estàvem amb la idea d’anar allà on fos i participar al màxim allà on es fessin les diades, però mai ens hauríem imaginat que la gent vingués a Berga a reivindicar-se. Vam col·locar la ciutat al mapa del món.