Carme Lluveras i Salva Maldonado, amb ganes que arribi el dia del partit

Són com­pe­ti­tius de mena i tenen ganes que arribi el dia del par­tit, i més encara des que l’entre­na­dor –el pre­si­dent Puig­de­mont– va anun­ciar el dia que es dis­pu­tarà. Salva Mal­do­nado (Bar­ce­lona), entre­na­dor de bàsquet a l’ACB, ara amb l’Estu­di­an­tes de Madrid, i Carme Llu­ve­ras (l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat), entre­na­dora i ana­lista de bàsquet, a més de ter­tu­li­ana en diver­sos pro­gra­mes de ràdio i tele­visió, visu­a­lit­zen el referèndum com un par­tit.

“Tinc mol­tes ganes de jugar, mal­grat que és un rival potent. I nosal­tres no estem habi­tu­ats a com­pe­tir, som un equip nou, segu­ra­ment tenen com­prats els àrbi­tres, la pista és dolenta i la pilota també... però és el moment de jugar”, afirma con­vençut Mal­do­nado. “I neces­si­tes que el teu equip, en aquest cas Cata­lu­nya, esti­gui dis­po­sat a tot”, afe­geix Llu­ve­ras, la qual refle­xi­ona sobre aquest punt: “No serà una mudança pacífica i arri­barà el xoc. Però no tinc clar que tot­hom ho tin­gui clar.”

I aquí s’obre el debat: tin­drem prou juga­dors? Amb set o vuit pots tenir pos­si­bi­li­tats de gua­nyar, jugant molt bé, però pots gua­nyar, diuen tots dos. L’objec­tiu, però, és que, a l’hora de la veri­tat, no n’hi hagi molts que es vul­guin que­dar a la ban­queta, cal quòrum perquè el par­tit tiri enda­vant. “Amb cinc no gua­nyes el Madrid”, sosté Mal­do­nado. Per tant, com diu Llu­ve­ras, “és bàsic fer fit­xat­ges, per fer un equip millor i poder com­pe­tir”.

Apro­fun­dei­xen en aquesta qüestió i cre­uen que no hi serà tot­hom. N’hi ha que es que­da­ran enrere, alguns perquè no han estat prou hones­tos, d’altres per por. “Aquest és l’objec­tiu del rival, que tin­guem por. Por del que pas­sarà si per­dem, fins i tot por del que pas­sarà si juguem!”, segons Mal­do­nado. Per aquest motiu, Llu­ve­ras con­si­dera que ara cal anar per feina: “Em fa la sen­sació que estem per­dent el temps fent les bases de com­pe­tició. Ara toca bus­car més gent per a l’equip.”

I no només això, també s’ha de tenir en compte el rival. “Que tin­guem clar que no es vol pre­sen­tar al par­tit!”, diu l’entre­na­dor de l’Estu­di­an­tes. La con­clusió de Llu­ve­ras és clara. Convé que els par­ti­da­ris del no també juguin, que la par­ti­ci­pació sigui sig­ni­fi­ca­tiva. No jugar seria una decepció per a Mal­do­nado. Llu­ve­ras no pre­veu aquesta pos­si­bi­li­tat: “Estic segura que hi haurà par­tit. Les urnes hi seran. Ja vam fer un amistós el 9-N. Vota­rem i tin­drem resul­tat.” Per Mal­do­nado, saber el dia de l’enfron­ta­ment ha tor­nat a gene­rar molta il·lusió. “La gent s’entrena per a alguna cosa, per acon­se­guir uns objec­tius. Està molt bé anar a córrer per estar en forma, però el que agrada és dis­pu­tar una cursa. El fet de tenir data ens aju­darà molt”, con­si­dera.

Que dos per­so­nat­ges des­ta­cats de l’àmbit de l’esport par­lin tan clara­ment sobre el procés no és habi­tual. “Pocs ens hem mani­fes­tat ober­ta­ment i públi­ca­ment. Hi ha mol­tes pres­si­ons en aquest sen­tit”, reco­neix Mal­do­nado. En el seu cas, és clara­ment inde­pen­den­tista i tre­ba­lla a Madrid, però asse­gura que es troba còmode. “Al prin­cipi al club els pre­o­cu­pava aquest tema i em van dema­nar mode­ració. Però a Madrid no m’han bur­xat, ni tan sols els peri­o­dis­tes. La qüestió és no entrar en un con­flicte i, mal­grat que saben el que penso, em res­pec­ten perquè hi ha un interès pro­fes­si­o­nal”, explica. Tot i això, desitja que pas­sin les vacan­ces. “Estic entu­si­as­mat per votar, tinc una gran il·lusió. I tinc ganes de tor­nar a Madrid. I no m’ama­garé. I si no em pre­gun­ten, aquesta vegada ho diré jo. I el meu mis­satge serà aquest: que el dia 1 d’octu­bre vota­rem”, avança.

Per la seva part, Llu­ve­ras recorda que ja fa uns quants anys, quan s’espe­cu­lava que podia ser selec­ci­o­na­dora espa­nyola, es va qüesti­o­nar la seva idoneïtat pel fet de ser cata­lana. “Em van venir a pre­gun­tar si per part meva era un pro­blema diri­gir la selecció. Em va sob­tar molt i en aquell moment ja que­dava clar que si et sig­ni­fi­ca­ves com a cata­lana, ana­ves a banda.” Per això l’entre­na­dora i ter­tu­li­ana entén que hi hagi espor­tis­tes que no es defi­nei­xin. Perquè, en defi­ni­tiva, con­si­dera que l’esport pro­fes­si­o­nal és això, una pro­fessió i no pas un sen­ti­ment vers una ban­dera. “A un ame­ricà naci­o­na­lit­zat no se li exi­geix un sen­ti­ment patriòtic. I per què sí a un català se li qüesti­ona o se li exi­geix? Jo puc ser selec­ci­o­na­dora de Moçambic i, en canvi, no ho puc ser d’Espa­nya?”, es pre­gunta.

Mal­grat això, Mal­do­nado reco­neix que amb els espor­tis­tes amb més dimensió pública no hi ha tan­tes pres­si­ons o represàlies com en els casos d’entre­na­dors que estan des­pun­tant o juga­dors joves que neces­si­ten suport. “Esta­ria bé que gent amb més dimensió pública, podríem dir Marc o Pau Gasol, per exem­ple, par­les­sin ober­ta­ment per aju­dar que es veiés més nor­ma­lit­zat el procés”, diu Llu­ve­ras. No parla de mani­fes­tar-se a favor de la inde­pendència, sinó de fer enten­dre que s’està llui­tant per un procés democràtic.

I sobre els dar­rers casos de xiu­la­des a l’himne espa­nyol, tenen clar que és una expressió total­ment lícita. “Jo quan vaig a l’òpera i hi ha un final d’aquells esplèndids i espec­ta­cu­lars, també m’aixeco i xiulo. A par­tir d’aquí, haig de dir que a mi m’encanta xiu­lar l’himne espa­nyol. I que cadascú inter­preti en quin sen­tit ho dic”, diu sor­ne­gue­ra­ment. Sobre això, Mal­do­nado creu que la gent ha de fer el que con­si­deri oportú. “No agrada el que repre­senta, i es vol mani­fes­tar així. A mi no em molesta. A vega­des, quan com­pe­teixo a Europa em posen l’himne espa­nyol i m’haig d’aguan­tar. Una vegada, però, a Finlàndia, jugant amb el Man­resa, ens van posar l’himne català i em vaig emo­ci­o­nar”, explica. Per Llu­ve­ras, el pro­blema és que s’inter­preta com una falta de res­pecte. I, al seu parer, el pro­blema és que això no genera una reflexió. “En el món de l’esport, et poden xiu­lar i treure moca­dors. Si passa, pot­ser has de pen­sar que estàs fent alguna cosa mala­ment. Espa­nya, en canvi, el que fa és posar l’himne encara més fort”, afe­geix.

El que és obvi per als dos pro­ta­go­nis­tes d’aquesta con­versa és que, en el món de l’esport, també hi ha cen­tra­lisme espa­nyol. “La nos­tra acti­vi­tat no és ali­ena a la vida quo­ti­di­ana”, sosté Llu­ve­ras. I Mal­do­nado, des de la seva experiència de viure a Madrid, ho cons­tata: “Allà tot és fede­ració espa­nyola i la resta són ter­ri­to­ri­als. L’objec­tiu és cen­tra­lit­zar-ho tot. Tu has de ser Espa­nya i, si et postu­les de manera dife­rent, t’esca­nyen o redu­ei­xen la teva apor­tació.” Seguint aquest fil, Llu­ve­ras ha tro­bat a fal­tar que, mal­grat aquest cen­tra­lisme que intenta sub­ju­gar, les fede­ra­ci­ons cata­la­nes no s’hagin sig­ni­fi­cat, “no a favor del procés, sinó de Cata­lu­nya en si”. I es refe­reix, per exem­ple, a les selec­ci­ons cata­la­nes. Mal­do­nado reco­neix que ell és selec­ci­o­na­dor català de bàsquet des de fa qua­tre anys, però que no ha diri­git ni un sol par­tit com a tal. “Veus?”, es referma Llu­ve­ras, “tens un selec­ci­o­na­dor i no el fas útil per ven­dre país”. L’estratègia espa­nyola se situa, en canvi, total­ment a l’altre extrem. I posen com exem­ple la dar­rera meda­lla d’or en l’euro­peu de la selecció feme­nina de bàsquet. “Donen la final per tele­visió en prime time, l’endemà les rep el pre­si­dent del govern espa­nyol i es fan seva la meda­lla. Quan en rea­li­tat, el suport que hi ha dar­rere el bàsquet femení és zero”, con­clou Mal­do­nado.

I com s’hau­ria de trac­tar l’esport en una Cata­lu­nya inde­pen­dent? També hi ha coin­cidència en aquest punt entre Llu­ve­ras i Mal­do­nado. “L’esport for­ma­tiu ha de tenir totes les aju­des públi­ques necessàries, perquè no deixa de ser un reflex de la soci­e­tat i pot repor­tar bene­fi­cis. Ara bé, no soc par­tidària de diner públic en l’esport pro­fes­si­o­nal. Més aviat, apos­ta­ria per boni­fi­ca­ci­ons fis­cals per a les empre­ses que facin patro­cini”, pro­posa Llu­ve­ras.

Par­len d’un futu­ri­ble que con­si­de­ren que s’hau­ria de con­ver­tir en rea­li­tat, davant la situ­ació que es viu actu­al­ment. Mal­do­nado és molt clar en aquest sen­tit: “A Madrid volen ser el cen­tre, que tot es deci­deixi allà. I nosal­tres, que volem tot el con­trari, som una gran amenaça. Perquè no volem ser gent sub­ven­ci­o­nada i ens hem can­sat de ser ser­vents dels altres. Però el seu desig va a més, i, si la gent no diu res, ens con­ver­ti­rem en una colònia.”