Política

A dues bandes

Carme Lluveras i Salva Maldonado, amb ganes que arribi el dia del partit

Que tinguem clar que el rival no es vol presentar al partit! Per mi, no poder votar seria una gran decepció
A Madrid volen ser el centre, que tot es decideixi allà. I nosaltres, que volem el contrari, som una gran amenaça
Estaria bé que esportistes amb dimensió pública fessin entendre que lluitem per un procés democràtic
Em fa la sensació que perdem el temps amb les bases de competició. Ara toca buscar més gent per a l’equip

Són com­pe­ti­tius de mena i tenen ganes que arribi el dia del par­tit, i més encara des que l’entre­na­dor –el pre­si­dent Puig­de­mont– va anun­ciar el dia que es dis­pu­tarà. Salva Mal­do­nado (Bar­ce­lona), entre­na­dor de bàsquet a l’ACB, ara amb l’Estu­di­an­tes de Madrid, i Carme Llu­ve­ras (l’Hos­pi­ta­let de Llo­bre­gat), entre­na­dora i ana­lista de bàsquet, a més de ter­tu­li­ana en diver­sos pro­gra­mes de ràdio i tele­visió, visu­a­lit­zen el referèndum com un par­tit.

“Tinc mol­tes ganes de jugar, mal­grat que és un rival potent. I nosal­tres no estem habi­tu­ats a com­pe­tir, som un equip nou, segu­ra­ment tenen com­prats els àrbi­tres, la pista és dolenta i la pilota també... però és el moment de jugar”, afirma con­vençut Mal­do­nado. “I neces­si­tes que el teu equip, en aquest cas Cata­lu­nya, esti­gui dis­po­sat a tot”, afe­geix Llu­ve­ras, la qual refle­xi­ona sobre aquest punt: “No serà una mudança pacífica i arri­barà el xoc. Però no tinc clar que tot­hom ho tin­gui clar.”

I aquí s’obre el debat: tin­drem prou juga­dors? Amb set o vuit pots tenir pos­si­bi­li­tats de gua­nyar, jugant molt bé, però pots gua­nyar, diuen tots dos. L’objec­tiu, però, és que, a l’hora de la veri­tat, no n’hi hagi molts que es vul­guin que­dar a la ban­queta, cal quòrum perquè el par­tit tiri enda­vant. “Amb cinc no gua­nyes el Madrid”, sosté Mal­do­nado. Per tant, com diu Llu­ve­ras, “és bàsic fer fit­xat­ges, per fer un equip millor i poder com­pe­tir”.

Apro­fun­dei­xen en aquesta qüestió i cre­uen que no hi serà tot­hom. N’hi ha que es que­da­ran enrere, alguns perquè no han estat prou hones­tos, d’altres per por. “Aquest és l’objec­tiu del rival, que tin­guem por. Por del que pas­sarà si per­dem, fins i tot por del que pas­sarà si juguem!”, segons Mal­do­nado. Per aquest motiu, Llu­ve­ras con­si­dera que ara cal anar per feina: “Em fa la sen­sació que estem per­dent el temps fent les bases de com­pe­tició. Ara toca bus­car més gent per a l’equip.”

I no només això, també s’ha de tenir en compte el rival. “Que tin­guem clar que no es vol pre­sen­tar al par­tit!”, diu l’entre­na­dor de l’Estu­di­an­tes. La con­clusió de Llu­ve­ras és clara. Convé que els par­ti­da­ris del no també juguin, que la par­ti­ci­pació sigui sig­ni­fi­ca­tiva. No jugar seria una decepció per a Mal­do­nado. Llu­ve­ras no pre­veu aquesta pos­si­bi­li­tat: “Estic segura que hi haurà par­tit. Les urnes hi seran. Ja vam fer un amistós el 9-N. Vota­rem i tin­drem resul­tat.” Per Mal­do­nado, saber el dia de l’enfron­ta­ment ha tor­nat a gene­rar molta il·lusió. “La gent s’entrena per a alguna cosa, per acon­se­guir uns objec­tius. Està molt bé anar a córrer per estar en forma, però el que agrada és dis­pu­tar una cursa. El fet de tenir data ens aju­darà molt”, con­si­dera.

Que dos per­so­nat­ges des­ta­cats de l’àmbit de l’esport par­lin tan clara­ment sobre el procés no és habi­tual. “Pocs ens hem mani­fes­tat ober­ta­ment i públi­ca­ment. Hi ha mol­tes pres­si­ons en aquest sen­tit”, reco­neix Mal­do­nado. En el seu cas, és clara­ment inde­pen­den­tista i tre­ba­lla a Madrid, però asse­gura que es troba còmode. “Al prin­cipi al club els pre­o­cu­pava aquest tema i em van dema­nar mode­ració. Però a Madrid no m’han bur­xat, ni tan sols els peri­o­dis­tes. La qüestió és no entrar en un con­flicte i, mal­grat que saben el que penso, em res­pec­ten perquè hi ha un interès pro­fes­si­o­nal”, explica. Tot i això, desitja que pas­sin les vacan­ces. “Estic entu­si­as­mat per votar, tinc una gran il·lusió. I tinc ganes de tor­nar a Madrid. I no m’ama­garé. I si no em pre­gun­ten, aquesta vegada ho diré jo. I el meu mis­satge serà aquest: que el dia 1 d’octu­bre vota­rem”, avança.

Per la seva part, Llu­ve­ras recorda que ja fa uns quants anys, quan s’espe­cu­lava que podia ser selec­ci­o­na­dora espa­nyola, es va qüesti­o­nar la seva idoneïtat pel fet de ser cata­lana. “Em van venir a pre­gun­tar si per part meva era un pro­blema diri­gir la selecció. Em va sob­tar molt i en aquell moment ja que­dava clar que si et sig­ni­fi­ca­ves com a cata­lana, ana­ves a banda.” Per això l’entre­na­dora i ter­tu­li­ana entén que hi hagi espor­tis­tes que no es defi­nei­xin. Perquè, en defi­ni­tiva, con­si­dera que l’esport pro­fes­si­o­nal és això, una pro­fessió i no pas un sen­ti­ment vers una ban­dera. “A un ame­ricà naci­o­na­lit­zat no se li exi­geix un sen­ti­ment patriòtic. I per què sí a un català se li qüesti­ona o se li exi­geix? Jo puc ser selec­ci­o­na­dora de Moçambic i, en canvi, no ho puc ser d’Espa­nya?”, es pre­gunta.

Mal­grat això, Mal­do­nado reco­neix que amb els espor­tis­tes amb més dimensió pública no hi ha tan­tes pres­si­ons o represàlies com en els casos d’entre­na­dors que estan des­pun­tant o juga­dors joves que neces­si­ten suport. “Esta­ria bé que gent amb més dimensió pública, podríem dir Marc o Pau Gasol, per exem­ple, par­les­sin ober­ta­ment per aju­dar que es veiés més nor­ma­lit­zat el procés”, diu Llu­ve­ras. No parla de mani­fes­tar-se a favor de la inde­pendència, sinó de fer enten­dre que s’està llui­tant per un procés democràtic.

I sobre els dar­rers casos de xiu­la­des a l’himne espa­nyol, tenen clar que és una expressió total­ment lícita. “Jo quan vaig a l’òpera i hi ha un final d’aquells esplèndids i espec­ta­cu­lars, també m’aixeco i xiulo. A par­tir d’aquí, haig de dir que a mi m’encanta xiu­lar l’himne espa­nyol. I que cadascú inter­preti en quin sen­tit ho dic”, diu sor­ne­gue­ra­ment. Sobre això, Mal­do­nado creu que la gent ha de fer el que con­si­deri oportú. “No agrada el que repre­senta, i es vol mani­fes­tar així. A mi no em molesta. A vega­des, quan com­pe­teixo a Europa em posen l’himne espa­nyol i m’haig d’aguan­tar. Una vegada, però, a Finlàndia, jugant amb el Man­resa, ens van posar l’himne català i em vaig emo­ci­o­nar”, explica. Per Llu­ve­ras, el pro­blema és que s’inter­preta com una falta de res­pecte. I, al seu parer, el pro­blema és que això no genera una reflexió. “En el món de l’esport, et poden xiu­lar i treure moca­dors. Si passa, pot­ser has de pen­sar que estàs fent alguna cosa mala­ment. Espa­nya, en canvi, el que fa és posar l’himne encara més fort”, afe­geix.

El que és obvi per als dos pro­ta­go­nis­tes d’aquesta con­versa és que, en el món de l’esport, també hi ha cen­tra­lisme espa­nyol. “La nos­tra acti­vi­tat no és ali­ena a la vida quo­ti­di­ana”, sosté Llu­ve­ras. I Mal­do­nado, des de la seva experiència de viure a Madrid, ho cons­tata: “Allà tot és fede­ració espa­nyola i la resta són ter­ri­to­ri­als. L’objec­tiu és cen­tra­lit­zar-ho tot. Tu has de ser Espa­nya i, si et postu­les de manera dife­rent, t’esca­nyen o redu­ei­xen la teva apor­tació.” Seguint aquest fil, Llu­ve­ras ha tro­bat a fal­tar que, mal­grat aquest cen­tra­lisme que intenta sub­ju­gar, les fede­ra­ci­ons cata­la­nes no s’hagin sig­ni­fi­cat, “no a favor del procés, sinó de Cata­lu­nya en si”. I es refe­reix, per exem­ple, a les selec­ci­ons cata­la­nes. Mal­do­nado reco­neix que ell és selec­ci­o­na­dor català de bàsquet des de fa qua­tre anys, però que no ha diri­git ni un sol par­tit com a tal. “Veus?”, es referma Llu­ve­ras, “tens un selec­ci­o­na­dor i no el fas útil per ven­dre país”. L’estratègia espa­nyola se situa, en canvi, total­ment a l’altre extrem. I posen com exem­ple la dar­rera meda­lla d’or en l’euro­peu de la selecció feme­nina de bàsquet. “Donen la final per tele­visió en prime time, l’endemà les rep el pre­si­dent del govern espa­nyol i es fan seva la meda­lla. Quan en rea­li­tat, el suport que hi ha dar­rere el bàsquet femení és zero”, con­clou Mal­do­nado.

I com s’hau­ria de trac­tar l’esport en una Cata­lu­nya inde­pen­dent? També hi ha coin­cidència en aquest punt entre Llu­ve­ras i Mal­do­nado. “L’esport for­ma­tiu ha de tenir totes les aju­des públi­ques necessàries, perquè no deixa de ser un reflex de la soci­e­tat i pot repor­tar bene­fi­cis. Ara bé, no soc par­tidària de diner públic en l’esport pro­fes­si­o­nal. Més aviat, apos­ta­ria per boni­fi­ca­ci­ons fis­cals per a les empre­ses que facin patro­cini”, pro­posa Llu­ve­ras.

Par­len d’un futu­ri­ble que con­si­de­ren que s’hau­ria de con­ver­tir en rea­li­tat, davant la situ­ació que es viu actu­al­ment. Mal­do­nado és molt clar en aquest sen­tit: “A Madrid volen ser el cen­tre, que tot es deci­deixi allà. I nosal­tres, que volem tot el con­trari, som una gran amenaça. Perquè no volem ser gent sub­ven­ci­o­nada i ens hem can­sat de ser ser­vents dels altres. Però el seu desig va a més, i, si la gent no diu res, ens con­ver­ti­rem en una colònia.”

“Necessitem que l’equip estigui disposat a tot”

“Estic segura que votarem. Ja vam fer un amistós el 9-N. Votarem i tindrem resultat”

“Quan vaig a l’òpera i hi ha un final d’aquells espectaculars, m’aixeco i xiulo. A partir d’aquí, haig de dir que m’encanta xiular l’himne espanyol. Que cadascú interpreti”

Salva Maldonado Entrenador de bàsquet

“Si la gent ara no diu res, acabarem sent una colònia”

“Tinc moltes ganes de jugar-lo, malgrat que els àrbitres estan comprats i nosaltres som un equip nou”

“Estic entusiasmat i quan torni a Madrid no m’amagaré i els diré que l’1 d’octubre votarem”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia