Catarsi unitària sobrevinguda

La presentació pública de la llei del referèndum al Teatre Nacional de Catalunya (TNC) havia de ser ahir un nou acte de reafirmament unitari del compromís amb el plebiscit de les forces independentistes, però no una altra catarsi com va ser, en part, a remolc dels esdeveniments crítics de la vigília.

Dilluns, la publicació per aquest diari d’una entrevista en què el conseller Jordi Baiget posava en dubte que pogués celebrar-se el referèndum –només vint-i-quatre hores abans de l’acte d’ahir– va ser un gerro d’aigua freda al president i al discurs governamental i de les entitats que impulsen el plebiscit. Però també la constatació que existeix una corrent d’opinió escèptica amb la viabilitat del referèndum i incòmoda amb les previsibles conseqüències penals personals. Una corrent que no s’expressava en públic i que explicaria els crits d’alerta realitzats els dies previs per la CUP però també per Òmnium Cultural. El portaveu del secretariat nacional de la CUP, Quim Arrufat, que al maig ja va posar en dubte que tots els membres del govern anessin de cara a barraca, advertia dijous de la setmana passada que la seva formació estava disposada a “rebentar” la legislatura si es renunciava al referèndum i tornava a dubtar públicament del compromís d’alguns consellers i alts càrrecs, que veia atemorits per les possibles conseqüències personals d’arribar fins al final. I en una declaració pública insòlita per inhabitual, el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, acompanyat de la plana major de l’entitat, advertia divendres que no acceptarien “dilacions ni rebaixes” al referèndum ni serien còmplices del govern si feia marxa enrere.

Dilluns, doncs, les declaracions de Baiget confirmaven l’auguri i contradeien el discurs governamental i de les entitats proreferèndum. El president Puigdemont reaccionava ràpid al gerro d’aigua freda i destituïa Baiget. Ahir al matí mateix s’anunciava el nom de Lluís Puig com a nou conseller del govern. Era aquesta circumstància la que convertia l’acte del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) en una altra catarsi unitària. Una altra en el sentit de les que, fins ara, han suposat un punt i a part, un revulsiu. Perquè així, com un risc de descarrilament i una represa suau de la ruta un cop encarrilat el rumb, explica sovint un alt dirigent del procés moments com la creació de Junts pel Sí, la renúncia d’Artur Mas per possibilitar la majoria parlamentària o l’acte unitari de l’abril passat al Palau després que membres d’ERC gravessin un parlament del diputat del PDeCAT, David Bonvehí, en què també s’admetia que es contemplaven altres escenaris alternatius al referèndum.

Per resguardar formalment al govern, l’acte d’ahir era organitzat pel grup parlamentari de Junts pel Sí però també hi estaven convidats els diputats i membres de la CUP i les entitats sobiranistes i municipalistes. La majoria del miler de persones que van omplir l’Auditori del TNC s’havien inscrit a través del grup parlamentari però també un centenar es van quedar fora perquè s’havien presentat espontàniament a l’acte. L’Elvira, de 62 anys; i l’Àlex i la Maria, de 24, tots tres familiars, s’havien inscrit prèviament en considerar-ho un “acte important” per conèixer com es portaria a terme “tot el que li hem estat reclamant al govern”. En canvi, el Joan Manel Canet, de 37 anys, va saber de la celebració de l’acte pels mitjans, s’hi va presentar i va haver de fer cua a l’espera que els organitzadors poguessin confirmar a desenes de persones com ell si hi havia prou seients buits a la sala.

Sota el panell de Garanties per a la democràcia. Per un referèndum legal, efectiu i vinculant apareixien a l’escenari la seixantena de diputats de Junts pel Sí excepte els consellers i la presidenta Carme Forcadell per asseure’s al fons de l’escenari entre aplaudiments i crits d’“Independència”.

Apareixien en fila índia encapçalats per Puigdemont i Forcadell tots els consellers del govern excepte Lluís Puig, el nom del qual tot just s’havia anunciat al matí i encara ha de prendre possessió. Després de l’ovació, el diputat i cantant Lluís Llach encetava l’acte amb paraules de l’autor de la Declaració d’Independència dels Estats Units de 1776 i tercer president del país, Thomas Jefferson: “Acceptem la responsabilitat d’anar al capdavant ara i aquí”. Llach va dirigir-se al públic recordant, en referència als diputats i govern, que ells eren allí “perquè vosaltres ja hi éreu”.

En un dels gestos més simbòlics del vespre, va voler agrair a la CUP haver fet possible el trajecte. Sense defugir les diferències i dificultats de la relació, Llach va afirmar que “sense la CUP el camí hauria estat impossible” provocant novament un reconeixement de l’auditori. Després que el president i la portaveu de Junts pel Sí, Jordi Turull i Marta Rovira, expliquessin alguns aspectes de la llei, el públic es posava dempeus amb el compromís de cloenda de Turull: “Per exercir el dret d’autodeterminació primer has d’exercir el deure de la determinació”.

El vicepresident Junqueras fonamentava la “legitimitat” del referèndum davant l’oposició “oberta i descarnada de l’Estat” en el fet que el 80% dels ciutadans s’expressen partidaris d’un plebiscit en les enquestes i en el fet que el “90% dels ajuntaments hi estan compromesos”. Com a culminació de l’acte, Puigdemont era ovacionat a crits de “President” quan es dirigia cap al micròfon. El màxim responsable del govern no defugia la crisi de la vigília ni els riscos d’impulsar el referèndum ni els temors que havia expressat Baiget: “És legítim que aquests riscos ens facin respecte. N’intuïm molts més, de rellevants”. Però advertia que “desertar de la democràcia, resignar-nos té un preu pitjor”.