Els jubilats (NO) podran cobrar les pensions

Malgrat que les dades que demostren la viabilitat del sistema de previsió català són irrefutables –entre el 1995 i el 2012 la Seguretat Social té un saldo positiu per a Catalunya de 20.336 milions mentre a l’Estat el dèficit és de 116.711 milions–, la campanya de la por torna a estar en marxa. Al maig, el president del PP català, Xavier García Albiol, ja va alertar que “com a mínim” un 30% dels pensionistes catalans no cobrarien la seva pensió en una Catalunya independent i més de 100 municipis estan rebent aquests dies la visita dels quadres del partit per rebre el mateix missatge apocalíptic. “De totes les mentides que s’escolten en l’actual debat sobre la independència, la que diu que els catalans no cobraran les pensions és la més innoble, ja que treure la son als avis simplement per guanyar vots o impedir que es faci una consulta democràtica no és acceptable”, denuncia el col·lectiu Wilson –format per catedràtics i professionals de renom– cada cop que s’utilitza aquest argument tan melodramàtic però tan fàcilment desmuntable. “De fet, els catalans no cobraran si es queden a Espanya, ja que l’Estat s’ha polit el fons de reserva fent-lo servir no per a allò que va ser creat, que és garantir les pensions quan no quadren els números, sinó per eixugar el dèficit”, denuncia Emili Valdero, professor de la facultat d’Economia de la Universitat de Barcelona que ha estudiat a fons la sostenibilitat del sistema de previsió social a Catalunya.

El fons de reserva és la guardiola creada per a casos d’emergència però en la seva campanya per espantar els jubilats, els populars s’obliden d’explicar que al món hi ha dos sistemes de pensions. En el sistema de capitalització, les cotitzacions dels treballadors es van guardant en un fons de capital que inverteix en actius financers que generen interessos. Quan la persona es jubila, recupera el fons i aquest es fa servir per pagar la seva pensió. No és el cas de l’Estat espanyol, on el sistema és de repartiment, és a dir, que les cotitzacions dels treballadors d’avui serveixen per pagar les pensions dels avis d’avui. Des del primer dia, doncs, l’Estat català podrà garantir el pagament de les pensions, ja que només depèn dels seus treballadors. I com que fins i tot en els anys de crisi el mercat laboral ha funcionat millor que l’espanyol, el sistema de previsió català és, sense Espanya, més solvent.

Les últimes dades del departament d’Economia indiquen que mentre el saldo acumulat de la Seguretat Social durant el període 1995-2012 va ser positiu per a Catalunya (20.336 milions d’euros), a l’Estat els números són vermells. Així, com que les prestacions rebudes han estat molt superiors a les cotitzacions, acumula un dèficit de 116.711 milions. Basant-se en aquestes dades, el Cercle Català de Negocis destaca que durant el període 1995-2012 el saldo acumulat de la Seguretat Social seria positiu per a Catalunya: 2.686 euros per persona, el 10% del PIB. Al conjunt de l’Estat les xifres serien negatives: Tindria un dèficit de 2.469 euros per càpita, equivalent a l’11% del PIB. Això passa perquè Catalunya ha estat contribuïdora neta a la Seguretat Social, és a dir, que les aportacions catalanes al sistema han estat superiors a les rebudes. Dels anys dels quals es tenen dades oficials, només en els períodes 1995-1996 i 2009-2012, per l’alt atur, Catalunya ha estat deficitària amb la Seguretat Social, però molt menys que l’Estat. A Espanya, les prestacions han superat les contribucions aportades durant 12 dels 18 anys analitzats.

La paga dels jubilats ronda de mitjana a Catalunya els 950 euros, tot i que hi ha avis que (sobre)viuen amb molt menys. Tots ells podrien cobrar més, en un Estat català que establís com a prioritat el reforçament de l’estat del benestar. Tindria marge de maniobra, ja que els treballadors catalans, de mitjana, pateixen menys atur i tenen millors sous, de manera que les cotitzacions socials són més altes.