“La federació avui dia s’ha de dir Europa”

Martí Sans (Barcelona, 1954) va ser un dels promotors de la mítica llibreria i distribuïdora Cosa Nostra, que a finals dels anys setanta va aplegar alguns dels cervells de la contracultura. El 1982 va fundar Altervídeo com a taller de vídeo, que el 1990 es va convertir en productora de vídeos publicitaris, documentals i de creació. És realitzador de L’estigma? (2012) i Oriol Perucho, in memoriam (2017). Programa, així mateix, el fòrum Visions Documentals, que te lloc el primer dimarts de cada mes als cinemes Girona de Barcelona.

Des de la humilitat del temps de què disposo he contribuït amb petites aportacions econòmiques, vaig fer de voluntari d’informació telefònica el 9-N i he participat en totes les mobilitzacions que s’han fet a favor de la independència.

Espero que sí pel bé de la democràcia. Provinc del món llibertari, i això em marca. Em vaig polititzar amb els anarquistes i a la Model franquista. Per tant, crec en la descentralització i el federalisme. El que em va fer passar de bàndol va ser la tesi d’Àngel Colom que la federació avui dia s’ha de dir Europa, i Catalunya ha de ser un estat federat més d’aquesta nova Europa. Les fronteres, lògicament, muten. De la mateixa manera que abans trigaves un dia a arribar a París, ara hi vas en dues hores. Algun dia caurà la independència.

El veig tan viable a fora com a dins de l’Estat. A la llarga serà, segur, un futur millor. La idiosincràsia catalana ha estat relacionada amb el comerç, és un poble amb iniciativa i empenta. Gestionant els nostres recursos aconseguirà ser un estat més avançat, modern i europeu que l’espanyol, que arrossega una rèmora i no ha fet els deures que la modernitat exigeix.

Contra un estat que mai en la seva història ha apostat per la descentralització i sense tradició democràtica, per mi resulta difícil preveure-ho. És evident que la cosa ve de lluny: els que no es van alliberar del catolicisme tenen els vicis de l’autoritarisme. Els països que van fer la revolució religiosa, amb Hus, Luter, Calví i Erasme, són més democràtics i descentralitzats, més lliures

.