“Soc optimista, tot acabarà ràpid i tot acabarà bé”

Jordi Codina (Barcelona, 1952) s’ha jubilat recentment com a professor del Conservatori de Música de Barcelona. Però afirma que un músic mai ho deixa de ser i continua fent concerts, component i arranjant cançons. Va arribar tard a l’independentisme, reconeix, però la seva feina com a voluntari des de l’ANC l’està posant ben bé al dia.

Va ser a partir del 2010, amb la sentència de l’Estatut. Jo i la meva companya, la Teresa, ens vam apuntar a l’ANC. Des d’aleshores hi hem col·laborat intensament. He de dir, però, que he arribat al convenciment que cal la independència tard, i que la meva companya, que sol dir que ja hi era quan sortien al carrer a demanar-la quatre gats, m’ha ajudat molt en aquest compromís personal.

Estem a la territorial de Gràcia. Jo tinc feina fixa: reparteixo els cartells i els flyers que anuncien les nostres activitats. Als esdeveniments nacionals faig feina d’informar i ajudar la gent a situar-se en els actes. Això m’ha fet adonar de la paciència de la gent davant els inconvenients que puguin sorgir. I sobretot l’agraïment: sovint ens feliciten i encoratgen els voluntaris per la tasca que fem.

Soc especialment optimista, penso que tot acabarà ràpid i acabarà bé. Això no exclou que serà dur, com ho està sent, però acabarà bé.

Tot l’enfrontament amb Espanya és per a mi una qüestió política. Crec que hi ha molts espanyols que, tot i que preferirien que no ens independitzéssim, ho poden entendre. Preferirien que no ho féssim i que les coses es solucionessin d’una altra manera, però no estan en contra dels catalans.

A mi, per la meva formació clàssica, sempre m’ha agradat molt Beethoven, però també els cantautors. Serrat i Llach, especialment. A tots dos els he tractat per raó de la professió, però ara amb el tema de participació en els actes m’he retrobat amb el Llach. En una d’aquestes trobades em va dir: “T’has convertit en un independentista radical.”