Fidel escuder, espadatxí agut

Dipu­tat de CiU al Par­la­ment des del 2004 fins al 2015, en aquesta legis­la­tura Jordi Turull (Parets del Vallès, 1966) ha estat el pre­si­dent del grup de Junts pel Sí (JxSí). Expli­quen que ha estat un dels diri­gents que més ha cre­gut en la coa­lició entre el PDe­CAT, ERC i els inde­pen­dents i que més ha con­tribuït a cohe­si­o­nar-la i reco­sir-la en els diver­sos moments com­pli­cats que hi ha hagut fins ara. Ha fet tàndem amb la por­ta­veu repu­bli­cana, Marta Rovira, amb qui l’entesa ha estat nota­ble i cab­dal per sal­var cer­tes cri­sis. En les últi­mes elec­ci­ons del 27-S, Turull va ser el número 10 per Bar­ce­lona de la llista de JxSí.

Tot i que Turull ja havia estat un home de con­fiança de l’expre­si­dent Mas (va fer fun­ci­ons de por­ta­veu del grup par­la­men­tari de CiU a par­tir del 2010 i de pre­si­dent del grup, el 2013), ara ha sabut, també, gua­nyar-se la pro­xi­mi­tat amb el pre­si­dent Puig­de­mont. De fet, en aquest període d’intensa acti­vi­tat par­la­mentària ha mos­trat un ine­nar­ra­ble con­ven­ci­ment en el man­dat democràtic inde­pen­den­tista i en els fulls de ruta que ha anat traçant la coa­lició.

Amb el debat sobi­ra­nista bullint a una pressió cada vegada més alta, el seu con­ven­ci­ment sovint s’ha expres­sat a través d’invec­ti­ves con­tun­dents, engi­nyo­ses o vehe­ments con­tra l’opo­sició –amb l’accent més en un adjec­tiu o en un altre, segons la sessió a la cam­bra–, amb sor­ti­des que en alguns debats par­la­men­ta­ris han fet but­llo­fes. En tot cas, la seva vete­ra­nia (aquesta és la seva cin­quena legis­la­tura a la cam­bra) l’ha con­ver­tit en un dels dipu­tats que millor domi­nen la dinàmica par­la­mentària. En l’esgrima dialèctica ha donat mos­tres d’una agu­desa cada vegada més desim­bolta –a vega­des, des­bo­cada– amb algu­nes res­pos­tes que en alguns moments han fins i tot sorprès alguns por­ta­veus de l’opo­sició habi­tu­ats a una certa atmos­fera d’esbron­cada. Això con­trasta amb el seu caràcter apa­rent­ment afa­ble i tran­quil, dues de les vir­tuts que li des­ta­quen, jun­ta­ment amb la seva capa­ci­tat de nego­ci­ació. En aquesta legis­la­tura ha estat l’engi­nyer encar­re­gat de coor­di­nar l’ela­bo­ració i la tra­mi­tació de les lleis de des­con­nexió. Fa uns dies va ser un dels mem­bres de JxSí que va pre­sen­tar la llei del referèndum. Si algú del PDe­CAT coneix els detalls de l’1-O, aquest és ell. Abans d’això, el 2014 ja va ser un dels tres dipu­tats desig­nats pel Par­la­ment que van acu­dir al Congrés per rao­nar i dema­nar, sense sort, un referèndum acor­dat.

Si fins ara havia estat l’escu­der de Mas (quan aquest encara era líder de l’opo­sició va resul­tar l’assot del govern tri­par­tit) i l’escu­der de Puig­de­mont en el dia a dia par­la­men­tari, ara serà la mà dreta del pre­si­dent dins del govern. Curi­o­sa­ment, i mal­grat el seu recor­re­gut polític dila­tat, mai abans havia fet el salt al govern ni hi havia ocu­pat cap càrrec.

Turull és advo­cat –lli­cen­ciat a la UAB– i està bre­gat en la gestió pública muni­ci­pal: va ser secre­tari inter­ven­tor als ajun­ta­ments de Gurb i Sant Vicenç de Cas­te­llet, cap de gabi­net del govern muni­ci­pal de Sant Adrià de Besòs i gerent a l’Ajun­ta­ment de Sant Cugat del Vallès. Va entrar a la JNC el 1983 i a Con­vergència el 1987, i va començar la seva car­rera política sent alcal­da­ble al seu poble, Parets, on va ser regi­dor de CiU entre els anys 1987 i 2003. Entre els anys 1996 i 2000 va ser gerent de l’Ins­ti­tut Català del Volun­ta­riat de la Gene­ra­li­tat.

En clau interna de par­tit, en el procés de refun­dació de CDC per con­ver­tir-se en el PDe­CAT va pre­sen­tar bata­lla per aspi­rar a la secre­ta­ria gene­ral del nou par­tit, però va aca­bar reti­rant la seva can­di­da­tura (que, de fet, encara no havia ofi­ci­a­lit­zat) a favor de Marta Pas­cal. Això va fer l’efecte que el dei­xava tocat, però ha sem­blat impo­sar-se la per­se­ve­rança del cor­re­dor de fons. Com a dades curi­o­ses, el nou con­se­ller de la Pre­sidència és segui­dor de l’Espa­nyol i és soci i mem­bre del con­sell asses­sor de la Fun­dació Cata­lana de l’Esplai. També és soci d’altres enti­tats de caràcter cul­tu­ral, social i assis­ten­cial, com ara Òmnium Cul­tu­ral, l’Asso­ci­ació Amics del Xiprer de Gra­no­llers, Càritas i Intermón.