“No he estat cap altra cosa que independentista”

Jordi Xena (Sant Celoni, 1943) és un independentista de soca-rel. La seva implicació política arrenca els darrers anys del franquisme, amb l’Assemblea de Catalunya; i arriba fins a l’ANC. També va presidir el Ciemen. En l’àmbit local, el 1985 va participar en la fundació del Casal Independentista i és un habitual a la ràdio i la televisió locals.

Ni ho recordo. No tinc sensació d’haver estat res més del que en aquella època en deien “separatista”; amb una idea molt poc nacionalista, però sempre tenint present que érem un país diferent. Potser el primer record és de quan tenia 7 anys i vaig posar una bandera catalana al balcó. Al meu pare se’l va emportar la Guàrdia Civil. Quan va tornar em pensava que em mataria, però no em va dir res. Potser és la primera vegada que vaig tenir la sensació que passava alguna cosa rara.

Primer vaig estar proper al PSAN i després vaig ser fundador de Nacionalistes d’Esquerra, quan només érem mitja dotzena. En aquella època, ERC era un partit d’avis, però quan es va decantar cap a l’independentisme, vaig entrar-hi. I encara hi soc.

A les manifestacions de la Diada et feia la sensació que coneixies tothom. En els darrer anys, en canvi, és com viure un somni. Recordo a l’època de l’Assemblea de Catalunya que els independentistes no érem més del 5%. La sensació, durant molts anys, era de soledat absoluta.

És una militància que vols deixar-la. Però mai hi havíem estat tan a prop. Que hi hagi un Parlament amb majoria independentista i que el president de la Generalitat digui el que diu, és increïble.

No en tinc la certesa absoluta, però estic convençut que ens en sortirem, malgrat la virulència de l’Estat espanyol. El gran repte, en aquests moments, és ampliar la majoria social.