Trump fracassa de nou al Senat

La reforma sanitària, pal de paller de la que havia de ser l’era d’èxits del Partit Republicà al Congrés dels EUA, és pràcticament morta. Trump i els líders conservadors han estat incapaços de ressuscitar una llei comatosa, en estat vegetatiu per impopular, i el fracàs ha estat monumental.

Ja va costar déu i ajuda aprovar un text de mínims a la Cambra de Representants, celebrat amb festa a la Casa Blanca. La tasca del Senat era complexa: qualsevol proposta conservadora s’enfrontava no només a l’ampli espectre conservador del partit, sinó també a les protestes i manifestacions populars.

Tot es va precipitar dimarts a la matinada. Fins llavors, tot i que jugaven amb foc, els republicans ho tenien més o menys controlat: vots per guanyar per la mínima i aprovar la derogació i substitució de l’Obamacare, l’actual regulació de salut del país. No es podien permetre cap deserció més a banda de les dues ja conegudes dels senadors Susan Collins i Rand Paul. I ningú volia ser el botxí de la nova versió del Trumpcare. Per evitar ser assenyalats, dos republicans de l’ala dura van unir forces i van dir “no” conjuntament. El pla fracassava abans de presentar-lo a debat.

Trump, que estava sopant amb senadors, aliè a tot el que passava al Congrés, va enrabiar-se. “Hem de començar de zero”, piulava a altes hores, instant a derogar l’Obamacare i a veure què passava. Ràpidament s’hi van unir els principals líders conservadors, presentant una proposta per aniquilar la llei actual en un termini de dos anys.

Ni això va servir per unificar el partit. En menys de dues hores, tres senadores republicanes anunciaven que eliminar tota cobertura de salut també era un error.

Raons no els en faltaven: la idea, que ja circulava pel Congrés des de feia anys, deixaria sense assegurança mèdica 32 milions de nord-americans més en una dècada, i els preus es multiplicarien per dos.

Les tres desercions deixen els conservadors sense prou vots per debatre el pla. Els líders republicans podrien haver llançat definitivament la tovallola, rendits a la impossibilitat de sortir-se amb la seva. “Deixem que l’Obamacare fracassi i els demòcrates ens vindran a buscar”, va dir el president, resignat i “decebut” per la manca de lleialtat “d’alguns republicans”. Al mandatari només li queda ser pacient i esperar una nova oportunitat per obtenir el seu primer triomf legislatiu.

Problemes als fronts

No és l’únic front on Trump té problemes. Ans al contrari: tot el que porta el nom del magnat sembla tenir predisposició a la crisi o la implosió. En l’últim episodi del Russiagate, el protagonitzat pel primogènit dels Trump, ahir es va desvelar la identitat d’un vuitè participant a la reunió secreta per obtenir informació “bruta” de Hillary Clinton gràcies al govern rus. Segons diversos mitjans es tracta d’Ike Kaveladze, empleat de la família Agalarov resident als EUA, molt pròxima als Trump i al Kremlin i presumptes intermediaris entre Moscou i la campanya del magnat per interferir en les eleccions. El fiscal especial del cas, Robert Mueller, ja està investigant la trobada i possibles implicacions.

Confiança sota mínims

Avui fa un any que Donald Trump era coronat com el candidat del Partit Republicà a la presidència dels EUA, i demà es compleixen sis mesos des que va entrar per primera vegada al Despatx Oval de la Casa Blanca. En aquest temps els nord-americans ja s’han acostumat a associar la paraula “president” al magnat immobiliari, però la confiança en ell està sota mínims.

L’última enquesta de The Washington Post i la cadena ABC, feta abans del nou escàndol relacionat amb el Russiagate, situava l’aprovació del mandatari al 36%, un nivell mai vist en els últims 70 anys i un descens de vuit punts respecte a l’abril. Set de cada deu nord-americans creuen que és “poc presidencial”. I a més, Politico va publicar un article en el qual el considera el mandatari en pitjor estat de forma en dècades. No obstant això, la lleialtat dels republicans és enorme: un 82% mantenen un suport incondicional. Només un de cada 10 demòcrates creuen que està fent una bona feina.