“Al Marroc s’ha de deixar enrere la por”

La Nabila Tazoui (Nador, 1998) i la Lalla Ghizlan B. (Barcelona, 1996) són dues joves que participen activament en les protestes a favor del Moviment Popular del Rif. Han estat en diverses manifestacions que s’han fet en els darrers mesos a Catalunya per protestar per la precarietat en què es viu a la regió i per la repressió de l’exèrcit marroquí a les manifestacions, sobretot a la ciutat d’Al-Hoceima. Les dues noies es mostren orgulloses de les seves arrels amazigues i fan el seu signe, que també es pot veure a les multitudinàries manifestacions. Són conscients que els canvis no seran immediats. “Al Marroc s’ha de perdre la por”, assegura Ghizlan B. “Volem que la generació dels nostres fills pugui viure en dignitat. Que si algun dia jo o potser els meus fills (en un futur) volem tornar al Rif també tinguem oportunitats”, desitja Tazoui. “És que el govern no dona suport a la gent d’aquesta zona! No hi ha infraestructures... Es nota molt si ets d’una regió o d’una altra del Marroc. Sembla que no vulguin que la gent es formi”, explica Ghizlan. “L’oferta educativa és mínima. No hi ha universitats, la gent se n’ha d’anar. És una llàstima perquè si no tens recursos econòmics no pots estudiar”, hi afegeix Tazoui. Les joves es mostren indignades amb la situació que es viu al país. “Al Marroc no hi ha sanitat pública. És que et mors com un gos si no tens diners... No hi ha recursos especials per a malalties greus”, continuen explicant. Les dues joves són de Gavà, Tazoui ha acabat el batxillerat, ha de fer la selectivitat al setembre i vol estudiar dret o ciències polítiques. Ghizlan fa un grau superior de màrqueting a Barcelona. Cada estiu van de vacances al poble de la seva família, al Marroc. “Dono les gràcies d’haver pogut venir aquí amb els meus pares. És una impotència quan veus el que passa allà”, diu Ghizlan. Les noies expliquen que quan van al Marroc és l’època que hi arriben els turistes i que s’amaga la realitat. “Està tot maquillat. Hi ha una fira al passeig, espectacles al carrer, hi ha ordre... És un país molt hipòcrita. És un país corrupte”, opina Tazoui. “Des de Rabat s’ha considerat que la gent que ha sortit al carrer són rebels i no és així. No es pot tolerar. Quan acabaven les manifestacions, fins i tot recollien els papers de terra”, assegura Tazoui. Les seves famílies estan orgulloses de la implicació que mostren les dues joves. “Estem demanant coses mínimes. Estem lluitant pels drets humans”, hi afegeix Tazoui. I es mostren indignades per les detencions dels activistes del Moviment Popular. Es calcula que hi ha unes 300 persones empresonades. “A més, se’ls han emportat a Casablanca. S’han produït detencions arbitràries. Sento molta impotència quan veig una mare de 80 anys plorant pel seu fill perquè no té recursos per anar-lo a veure”, afirma la noia.

Les joves expliquen que actualment es fa molt difícil aconseguir banderes de la República del Rif al Marroc, un símbol que s’exhibeix a les manifestacions del Moviment Popular, perquè s’ha prohibit. El Rif va funcionar com a estat independent des de1921 fins a 1926. “Ara no es reclama la independència. No està sobre la taula perquè la gent el que reclama és dignitat. La gent agafa aquesta bandera perquè representa aquesta comunitat”, explica Tazoui. “A les manifestacions tothom hi pot portar la bandera que vulgui... jo, per exemple, porto l’amaziga, que és la del meu territori. A més, al Marroc un 60% de la població és d’origen berber. No hi ha demandes d’independència”, hi afegeix Ghizlan. “És un país ric, amb molts recursos, però és clar que no es gestionen bé. Es necessita un nou govern i transparència”, desitgen.