Londres allargarà el ‘Brexit’

Després de les dues primeres setmanes de negociació amb la Unió Europea (UE), el govern britànic de Theresa May comença a admetre que les seves pretensions de continuar accedint al mercat únic sense obrir les fronteres no són possibles. Els últims dies, alguns dels principals pesos pesants del Brexit del seu executiu han admès que caldrà un període de transició un cop el país hagi sortit de la UE, el març del 2019, perquè les empreses britàniques es puguin adaptar a la nova situació i continuïn tenint accés al mercat únic. I durant aquest període les fronteres es mantindrien obertes. Els ministres britànics parlen de dos anys de transició, tot i que alguns mitjans britànics indiquen que aquest període es podria allargar fins a quatre o fins i tot cinc anys.

Durant els últims mesos en el govern de May hi ha hagut una forta divisió. D’una banda, hi ha els que creuen que s’ha de trencar amb la UE i apostar per un Brexit dur, encara que això signifiqui quedar fora del mercat únic i de la unió duanera. D’altra banda, hi ha un altre grup, encapçalat pel ministre de Finances, Philip Hammond, que considera que és vital per a l’economia continuar tenint vincles amb la UE i seguir al mercat únic. Els últims mesos s’ha produït un fort enfrontament entre els dos bàndols. Es van arribar a llançar acusacions i rumors que afectaven la dignitat de Hammond. La pau ha arribat. Sembla que s’ha imposat el bàndol de Hammond.

Ahir el ministre de Medi Ambient, Michael Gove, va admetre la necessitat d’un període de transició. “Quan deixem la Unió Europea, tindrem un període d’implementació per assegurar-nos no només que seguim tenint accés al mercat laboral [europeu], sinó que aconseguim l’estabilitat econòmica i la certesa que el sector empresarial requereix. I el nostre gabinet està unit sobre aquesta qüestió”, va afirmar Gove, que hi va afegir: “El període d’implementació s’ha de regir per un judici pragmàtic, un judici pragmàtic compartit, sobre el que creiem que és millor per a la nostra economia i és necessari per garantir una suau sortida de la UE.”

Gove va ser un dels cervells de la campanya del Brexit dins del Partit Conservador. Va ser un dels candidats per substituir Cameron després de trair Boris Johnson el juliol del 2016 –havia de ser el seu segon però es va presentar en solitari abans que acabés el termini per presentar-se a les primàries–. No va ser inclòs en el primer gabinet de May, però sí en la segona reestructuració el mes passat. Fins ara, Gove era contrari a cap període de transició i fer cap concessió a la UE. No obstant això, es va negar a dir quants anys havia de durar aquest període de transició. “Pragmatisme és la paraula”, va reiterar.

Un altre dels ministres més euròfobs del govern, Liam Fox, titular de Comerç Internacional, també va reconèixer la necessitat d’establir un període de transició, tot i que va deixar clar que seria molt puntual en el temps, fins que s’estableixi un acord de comerç amb la UE. “L’acord de comerç al qual arribarem amb la UE hauria de ser un dels més fàcils de la història de la humanitat”, va arribar a declarar Fox. I va justificar aquest comentari esgrimint que “un acord de lliure comerç és bo per a les dues parts i que l’única raó per la qual costa arribar-hi és per la intromissió de la política.”

El pla del govern respecte del Brexit ha virat durant l’últim mes, des de l’inici de les negociacions. Les empreses britàniques li reclamen continuar tenint accés al mercat únic. Un 42% creuen que el Brexit està afectant els seus plans d’inversió, segons la patronal. Un altre estudi del think tank belga Bruegel diu que la retirada de la UE afecta 30.000 llocs de treball de la City, un 10% de total, i estima que un 35% de tota l’activitat dels bancs establerts a Londres s’atribueix al pacte amb clients dins la UE. I significaria que haurien de traslladar 1,8 bilions d’euros a un altre país. La divisió i l’enfrontament en el govern de May s’ha extremat les últimes setmanes després de les eleccions, quan els europeistes han recuperat posicions.