“Ara Vilanova és la capital comercial de la vegueria”

Tal com vaig explicar en el ple sobre l’estat de la ciutat, sense perdre de vista que encara hi ha ciutadans a qui està costant molt superar els efectes de la crisi, podem afirmar que Vilanova ha millorat en tots els sentits... Sense tirar coets, tot va una mica millor! I això va acompanyat de l’Ajuntament.

El 2011 ens va enganxar una situació de crisi molt greu, amb un consistori en situació de fallida econòmica. Això és una combinació molt complicada de gestionar i, en perspectiva, veure com ha evolucionat la ciutat en aquests sis anys és molt positiu.

No vull donar més importància a una activitat econòmica que a una altra, però crec que puc afirmar sense equivocar-me que, en aquest moment, Vilanova és la capital comercial de la vegueria del Penedès.

Ens hem d’anar especialitzant tots. Malauradament, o per sort per als vilanovins, de rambles com la de Vilanova, no n’hi ha en cap altra ciutat de la vegueria. L’èxit del centre comercial de Vilanova és la rambla, per les característiques que té, juntament amb els carrers Caputxins, Sant Gregori... La gent de Vilafranca que trobo comprant a Vilanova em diu que el que li agrada és tenir tota aquesta oferta de franquícies i botigues de tota la vida, amb oferta de restauració a les terrasses de la rambla, i poder passejar. En canvi, aquí no podem aspirar a tenir l’oferta de Vilafranca amb relació a les vinyes i el vi. Cadascú té els seus punts forts.

Les indústries de la ciutat, que el 2011 estaven totes en una situació econòmica complicada, i en alguns casos de risc, s’han estabilitzat, i ja n’hi ha que comencen a parlar d’inversions. Així mateix, el port també ha canviat i es prepara per generar oportunitats. A la UPC, si bé vam patir per la seva continuïtat, ara la preocupació ha minvat...

En el sector turístic, partíem de zero i ara hem començat a sumar. Ja tenim un pla de màrqueting turístic, que anirem consolidant amb la voluntat de garantir un turisme sostenible: que s’integri a la ciutat, però que no obligui a modificar en cap sentit la manera de fer dels vilanovins.

La veritat és que estem observant amb preocupació que hi ha una precarietat laboral important: hi ha persones que troben feina, però que no surten de la situació de pobresa, perquè hi ha ocupació amb molta temporalitat i precarietat econòmica, i això no acaba d’ajudar la gent a sortir de la situació de vulnerabilitat. Ens preocupa molt.

La rambla està ampliant cada cop més l’activitat econòmica a la zona de mar. Abans l’activitat s’acabava a la carretera, i els fluxos són bons. Els canvis s’han fet a poc a poc i la gent s’ha anat incorporant a la nova realitat.

Acabar el pla d’actuació municipal. Pràcticament tot està al 50%...

Tots els diners que ens arriben de la Diputació de Barcelona per a inversió els dedicarem a manteniment de la ciutat. En l’època de crisi, aquestes han estat les partides que s’han ajustat, però ara toca posar la ciutat a punt. La neteja i la jardineria les hem anat augmentant amb un gran esforç, però ara ja podrem assumir coses com l’arranjament del mosaic de la plaça de la Vila. En època de crisi, no s’hauria entès que ho haguéssim fet. Les prioritats eren unes altres.

Hem començat els quatre alcaldes i els quatre presidents comarcals i està sent molt positiu, perquè mai havíem treballat tan junts. Ara hi ha un projecte damunt la taula per treballar conjuntament el Consorci Sanitari del Garraf i el de l’Alt Penedès.

Bàsicament, podrem garantir que tindrem més bons professionals. No és el mateix un metge que atén un àmbit de 150.000 habitants que el que en té 300.000. Si unim massa crítica de població amb un projecte conjunt, la sanitat millorarà. Aquest és un exemple que hem d’exportar a tots els àmbits de la vegueria.

És un hàndicap que hem de superar, però com que aviat haurem de definir un nou país...

Hem d’acabar de veure com hi podem col·laborar, però l’objectiu és garantir que el referèndum sigui un èxit.