El govern buscarà de cara a l’1-O “mecanismes extres” per garantir el vot per correu
Prepara un decret especial per introduir-lo, tot i que el web Garanties.cat no el preveu
Castellà fa una crida al vot presencial pel temut boicot de Correus
La possibilitat d’oferir el vot anticipat amb vista a l’1-O preocupa el govern. El lema Com sempre, que l’executiu i els grups parlamentaris que hi donen suport repeteixen per mostrar que el referèndum funcionarà com qualsevol altra de les votacions que s’han fet al país en democràcia, grinyola en els pocs punts que fan referència a aspectes que no depenen només de la Generalitat, i sobretot en aquells en què no es pot evitar que hi hagi certa dependència de l’Estat. Així ho va admetre ahir el diputat de Junts pel Sí i dirigent de Demòcrates, Antoni Castellà, que va verbalitzar el que era un secret de domini públic fins ara, si bé ningú ho havia dit obertament: el vot per correu requeriria la “col·laboració transparent” de Correus, un servei que és de titularitat estatal, i “veient com ha actuat fins ara l’Estat, no seria estrany que hi posés alguna dificultat”. “En tot allò que no depèn cent per cent del govern no es poden donar totes les garanties”, reconeixia.
Castellà, això sí, avançava que el govern té la “previsió” de dictar un “decret especial”, que seguirà el de convocatòria, per poder exercir el vot per correu. “Es poden posar mecanismes extres al seu moment”, constatava, si bé va evitar detallar-los. L’anunci posa una mica de llum a l’ambigu redactat de l’esborrany de la llei del referèndum que JxSí i la CUP van entrar al registre del Parlament el 31 de juliol, el qual, en l’article 9.2 referit a les obligacions del govern, indica que haurà de fer-se càrrec “si és el cas” de les “condicions i garanties del vot per correu”. En canvi, les paraules de Castellà entren en contradicció amb el que explica el web oficial, Garanties.cat, que aclareix que “només es podrà emprar el vot anticipat per correu en el cas dels catalans residents a l’exterior”. Uns catalans, per cert, que només el podran exercir si estan inscrits en el cens estatal de residents a l’estranger i alhora en el registre creat pel govern, i que hauran d’enviar el seu vot a una de les onze delegacions catalanes a l’exterior, una mesura amb què es pretén evitar precisament el boicot del servei espanyol de Correus.
Sigui com sigui, Castellà apel·lava ahir a la importància històrica de l’1-O, i per això ja va avançar un consell que potser el govern també s’haurà d’acabar fent seu: “Recomanem que el màxim de vot sigui presencial.” És a dir, que la gent s’organitzi com pugui per ser a casa aquell dia.
La llei de transitorietat, a cavall d’agost i setembre
El president de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, assenyala que la llei de transitorietat es registrarà al Parlament entre la darrera setmana d’agost i la primera de setembre. En una entrevista matinal a Catalunya Ràdio, el líder de l’ANC assegurava ahir que els grups parlamentaris de Junts pel Sí i la CUP presentarien la llei abans que acabi l’agost en un acte públic, de manera semblant al cas de la llei del referèndum. El compromís dels dos grups és registrar-la poc després a la cambra i l’únic que està pendent de decidir és si la llei es portarà a votació abans de l’1 d’octubre, tenint en compte que sols hauria d’entrar en vigor en cas de victòria del sí. Sànchez qualifica la norma d’“obra conjunta de totes les sensibilitats del sobiranisme” i confia en l’èxit de la Diada i del referèndum, que creu que superarà el 9-N en participació: “Volem un referèndum de màxims, com el 27-S.”
Precisament, Castellà va evitar ahir concretar el calendari de la llei del referèndum, començant per la seva acceptació per part de la Mesa, que es podria fer el 16 d’agost, però també en les setmanes següents. “La Mesa haurà de prendre la decisió amb totes les cartes damunt la taula”, deia, en al·lusió també als possibles recursos del govern espanyol al TC. “El que importa és que la llei estigui tramitada i aprovada per poder convocar l’1-O; són deu dies dalt o baix, i això encara no està decidit”, argumentava. Segons ell, tot plegat “s’haurà d’analitzar a mitjan agost entre govern i Parlament”, un fet que contradiu en part el portaveu de l’executiu, Jordi Turull, que abans de marxar de vacances la setmana passada deixava en mans dels grups parlamentaris aquest tipus de decisions.