Demografia, clima i benestar

L’agost és un bon mes per refle­xi­o­nar i per ana­lit­zar tot el que ha pas­sat, donat que els esde­ve­ni­ments se suc­ce­ei­xen tan ràpida­ment que no ens dona temps de veure’ls en pers­pec­tiva i sovint ens que­dem amb l’impacte pun­tual del moment, sense ava­luar les cau­ses que els han pro­vo­cat, ni les con­seqüències que poden tenir en el futur, i encara menys la solució que reque­ri­rien. I és que avui dia tenim molts fronts oberts, des de l’àmbit català, amb una data clau, la del pri­mer d’octu­bre, fins al pla euro­peu, amb les cri­sis no resol­tes dels refu­gi­ats, de l’eco­no­mia, de la segu­re­tat i de caràcter ins­ti­tu­ci­o­nal. I en el pla mun­dial, a part dels interes­sos geo­es­tratègics de cada estat, tenim una situ­ació, la solució a la qual depassa l’acció d’un sol estat i els afecta tots i tota la huma­ni­tat. A aquest esce­nari em refe­riré i em cen­traré en tres àmbits, com són el clima, la demo­gra­fia i el benes­tar. De les anàlisis dels experts i de les evidències que obser­vem, està clar que estem davant d’un canvi climàtic pro­vo­cat en bona part per l’acció de l’ús exces­siu dels recur­sos natu­rals i de la con­ta­mi­nació, que ens pot abo­car a la des­trucció del medi si no hi posem remei.

És evi­dent que es fan acci­ons en l’àmbit ins­ti­tu­ci­o­nal i també ciu­tadà i empre­sa­rial, però cal pas­sar de les pro­pos­tes als fets per evi­tar que els efec­tes extrems del clima inci­dei­xin en la vida de les per­so­nes. Aquest any ja ens hem gas­tat, medi­am­bi­en­tal­ment par­lant, el que genera el pla­neta durant un any i encara que­den cinc mesos per aca­bar-lo. Pel que fa a la demo­gra­fia, d’una banda l’incre­ment de la població mun­dial, que ha pas­sat de 1.500 mili­ons l’any 1900 a 7.500 mili­ons en l’actu­a­li­tat, que és cinc vega­des més, i amb la pre­visió de situar-se en 9.000 mili­ons d’aquí a pocs anys –això sí, diuen els experts que desprès s’esta­bi­lit­zarà–. I, per altra banda, el con­sum energètic i de recur­sos natu­rals per càpita és molt més gran avui que a prin­ci­pis del segle pas­sat. I tot aquest esce­nari s’hau­ria de ges­ti­o­nar amb l’objec­tiu de millo­rar el benes­tar dels ciu­ta­dans, fent polítiques que garan­tei­xin, en l’àmbit de la Unió Euro­pea, la super­vivència, l’estat del benes­tar i que es vagin imple­men­tant en altres zones del pla­neta. Tot ple­gat indica que s’ha de fer un cop de timó molt fort a favor de la sos­te­ni­bi­li­tat, de l’eco­no­mia més vin­cu­lada a la natu­ra­lesa, en con­cret a favor de l’eco­no­mia cir­cu­lar, que per­met la recu­pe­ració i la rege­ne­ració dels resi­dus, ente­nent també que la irrupció de les noves tec­no­lo­gies pot inci­dir ple­na­ment en el con­cepte que avui tenim tan clar de tre­ball per a tot­hom i que pot gene­rar nous esce­na­ris de la dis­tri­bució de la renda i de les rela­ci­ons labo­rals. Si som capaços de ges­ti­o­nar tot això amb volun­tat política, gene­ro­si­tat, soli­da­ri­tat, sos­te­ni­bi­li­tat i visió de futur, encara serem a temps de lle­gar un món millor als nos­tres fills. Espe­rem que en tots aquests àmbits gua­nyi la democràcia, entesa com a volun­tat i dret de la ciu­ta­da­nia, per sobre dels interes­sos par­ti­cu­lars. Així cons­trui­rem un món millor, més just i lliure.