Seguirem ramblejant

Espelmes foses per la calor del sol d’agost al costat de ciris amb la flama ben viva. Roses i rams pansits i ressecs es barregen amb les flors acabades de dipositar. La mort i la vida convivien ahir a la Rambla just una setmana després que Younes Abouyaaqoub deixés un rastre de terror entre els plataners del passeig més concorregut de Barcelona. Set dies després, quan faltaven deu minuts per les cinc de la tarda, l’hora oficial de l’inici del recorregut de la furgoneta, un sentit aplaudiment va ressonar al voltant del mosaic de Joan Miró, memorial improvisat en record de les víctimes. “Seguirem ramblejant”, escrit amb guix sobre la rajola ondulant de la Rambla, es convertia ahir en el segon lema ciutadà espontani arran de l’atemptat de dijous, després de l’ardit “No tinc por” del minut de silenci.

Efectivament, barcelonins i turistes ramblejaven tossudament zigzaguejant entre els altars dedicats als morts. Diverses gorres de Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana –aparentment, cap de la Guàrdia Civil–, samarretes dels serveis d’emergències, botes de bombers amb rams de flors a dins, ossets de peluix, una antologia poètica de Miquel Martí i Pol, una Moreneta, postals i dedicatòries diverses constituïen una àmplia estesa de sentiments sobre el paviment. “Com a mestra, seguiré lluitant per una societat on l’amor triomfi” era una de les més emotives. “Agraïm el vostre AMOR”, deia una frase a sobre d’una imatge d’en Xavi, el nen de Rubí mort en l’atemptat. Entre les flors hi havia un cotxe dels Mossos en miniatura. Una furgoneta a mida real de la policia catalana i una altra de la Guàrdia Urbana feien de pilons mòbils instal·lats a la boca de la Rambla. Molta gent s’acostava als agents per intentar-los abraçar o donar-los la mà i agrair-los la feina.

Una de les botigues de flors no ha tornat a obrir des de dijous. A la porta hi ha penjada una foto d’en Luca, una de les víctimes mortals, amb una bandera italiana. La gent s’hi feia selfies. Altres hi vessaven llàgrimes. Els pobres plataners han patit tatuatges a l’escorça amb missatges d’estima. Però no totes les frases són de pau i amor. N’hi ha que destil·len xenofòbia. Algú estava obsessionat amb l’espai Schengen i va deixar escrits a cada memorial per denunciar la lliure circulació de persones, com si els integrants de la cèl·lula no fossin catalans de Ripoll. “De fora vingueren i de casa ens tragueren”, es queixava una postal. Afortunadament, algú havia escrit al costat “Barcelona no és així”. “Obrim les fronteres, fugen del mateix, estimem i sentim igual”, constatava una altra.

Els memorials improvisats tenen els dies comptats. L’alcaldessa, Ada Colau, va avançar ahir que després de la manifestació de demà es concentraran en un sol punt, per poder continuar recordant, però “de forma ordenada”. “El que volem és que es recuperi la normalitat”, afirmava a Betevé. Se’n planteja un de definitiu, encara per decidir.

“A la Rambla s’hi sentia una olor barrejada de noctàmbuls, d’excursionisme i de democràcia”, escrivia Josep Maria de Sagarra a Vida privada. Si es canvia excursionisme per turisme, l’estampa és similar al que es veu pel carrer. Podia semblar que la riuada de turistes era l’habitual. Les botigues plenes, cues a les gelateries, manters a la cantonada de Pelai... Però era només una aparença de normalitat. “Normalitat no és, sí que hi ha gent, però més de la normal; més del cinquanta per cent venen a veure les espelmes”, assegura un quiosquer. O a posar-ne una. “Estem fins als nassos de gent que ve a preguntar per l’atemptat. N’hi ha que només busquen la morbositat. També és veritat que han vingut familiars”, hi afegeix. En Joan treballa al quiosc de records del costat del mosaic. Vol que es retirin totes les ofrenes: “Això, demà, per mi, ja haurien de treure-ho. Ja ha passat una setmana i això sembla un cementiri”, opina.

La Ruth, que despatxa en una gelateria, preferiria que no es toquessin, o, en tot cas, que se’n deixés algun de permanent, “no per continuar patint, sinó per recordar el que ha passat i que això no s’oblidi”. “Dissabte hi havia molta gent però hi havia més calma, més silenci”, recorda. El 17-A estava a la caixa quan va entrar tot de gent. El datàfon marcava les cinc i cinc.“El meu company va veure dues persones volar pels aires. Vaig cridar que baixessin la persiana però no podien del tot perquè hi havia uns cartells. Uns nervis horribles. Vam estar quatre hores tancats, unes trenta persones, fins que va venir la policia”, rememora amb dificultat. Els nervis van augmentar quan un turista va treure un mòbil per un orifici i va fer fotos de l’exterior, amb un panorama que no cal explicar.

Des del restaurant Rey de Istanbul del carrer de l’Hospital, on durant unes hores va córrer la brama que hi havia un terrorista atrinxerat amb ostatges, s’observa el brogit de la Rambla a uns metres de distància. “Molta gent ens va trucar per preguntar, perquè havien sentit això d’un atrinxerat, però era mentida, no va venir cap terrorista ni cap policia a buscar-lo”, aclareix en Noorul·lah. Res més lluny de la realitat: van estar acollint gent que fugia i van estar hores refugiats.

Diuen que als mercats es pren el pols d’una ciutat. La Boqueria, per on Abouyaaqoub va passar en el seu camí sense sortida cap a Subirats, ahir a la tarda tornava a ser impracticable. L’Aroa regenta una botiga de fruits secs: “Aquest matí he sentit soroll de sirenes i el cor m’ha fet un salt, encara estic espantada, tinc atacs d’ansietat.” Va estar dos dies sense treballar. Aquell dia va entrar la gentada corrents al mercat, es van trencar vidres i els aparadors van quedar destrossats en l’estampida. La noia es va tancar en un bar proper llargues hores. Ara es planteja trucar al telèfon d’assistència psicològica que ha repartit l’Ajuntament pels establiments de la zona.

El Museu Marítim va ser el marc d’un acte interreligiós obert a laics i ateus en memòria de les quinze víctimes de Barcelona i Cambrils, organitzat per l’Ajuntament barceloní i la direcció general d’Afers Religiosos de la Generalitat. El president, Carles Puigdemont, va coincidir-hi amb el ministre de Justícia, Rafael Catalá. L’actriu Carme Sansa va llegir els noms de les víctimes i va donar pas a lectures de textos humanistes i fragments de diversos llibres sagrats, segons informa Ares Biescas. Una comitiva va fer una ofrena floral al mosaic de Miró.

Allà els esperaven cartells als fanals amb una fotografia al revés dels reis Felip VI d’Espanya i Abdal·là ben Abdulaziz al-Saüd de l’Aràbia Saudita. “El primer ven armes al segon mentre el segon finança el terrorisme wahabbita. Ara Felip VI ve a plorar-ne les víctimes prenent-nos com a ignorants”, denuncia el text, una iniciativa del Cristian, l’Àngels i la Núria.

La Guàrdia Urbana va xiular un cotxe que es va aturar a observar l’eixam de ciris. Era l’anomenat efecte tafaner propi dels accidents a la carretera, però aplicat a la Rambla.