Com es gestiona el després

Un agent dels Mossos d’Esquadra d’una petita comissaria poc es pot imaginar que es trobarà abatent terroristes en un camp de vinyes o al passeig marítim d’una localitat costanera. Per respondre a aquestes situacions, o, més ben dit, a la seva gestió posterior, la conselleria d’Interior posa a disposició de la policia catalana un servei d’atenció psicològica per tractar les conseqüències d’aquest tipus d’intervencions policials, que generen una situació de xoc i poden derivar en trauma. Després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, i de la mort de Younes Abouyaaqoub a Subirats, els comandaments del cos van oferir aquest servei a tots els qui van participar en els dispositius policials, “principalment als qui van viure els escenaris de més angoixa”, explica l’inspector Albert Oliva, portaveu dels Mossos. “Això acostuma a ser voluntari, però en determinades situacions, com aquesta, es fa entendre que ho han de provar”, ja que molts agents poden no ser conscients de les seqüeles psicològiques i de la necessitat de la teràpia.

En el cas concret dels esdeveniments dels darrers dies, ja hi ha mossos que han assistit a les primeres sessions. En funció de com responen a aquest contacte inicial, el psicòleg que els atén decideix quina mena de tractament ha de fer cada persona. Així, tant pot ser que un agent passi per una sola sessió com que per decisió pròpia o del psicòleg se’n facin diverses. “El mosso sap que aquest servei existeix, i si algú creu que amb una sessió no en tindrà prou, pot demanar-ne més”, explica Oliva, que hi afegeix que aquestes sessions poden ser tant individuals com en grup. Una setmana després dels atacs, encara no han passat tots els afectats per davant d’un psicòleg, per falta de temps, però els Mossos calculen tancar-ho aviat.

Un atac terrorista no és l’únic interruptor que pot posar en marxa el servei d’atenció psicològica d’Interior, ja que els agents estan contínuament exposats a situacions límit i de risc. Per molt preparats que estiguin, la teoria i la pràctica no són el mateix “i la tensió i l’adrenalina canvien d’un moment a l’altre”, recorda el portaveu del cos, que posa com a exemple la reacció dels agents de Cambrils. “Pot ser que estiguis un minut parlant dels fitxatges del Barça o del Reial Madrid, per dir alguna cosa, i de sobte t’avisen que hi ha hagut un atemptat i es demana màxima alerta” i, al cap de pocs minuts, es produeixi una situació de màxima tensió al front marítim, exemplifica Oliva. Hi ha moltes altres situacions que poden aconsellar atenció psicològica o altres tipus de mesures. Segons el tipus d’episodi que s’hagi produït i la reacció dels agents, es poden atorgar dies de descans i, fins i tot, en casos molt greus, retirar l’arma reglamentària per evitar que les seqüeles psicològiques d’una intervenció policial acabin en autolesions o en alguna cosa pitjor. “A vegades ha passat que el sentiment no s’exterioritza i un mosso s’ha suïcidat perquè no s’ha pogut detectar”, confessa Oliva, que detalla que, en qualsevol cas, la decisió és extrema i és responsabilitat del comandament policial. “Cada situació és diferent i forma part de la línia de reconeixement dels agents que té cada comissaria per part del seu superior”, especifica, ja que és un procediment que s’activa des del mateix centre on treballa l’agent afectat.